Poètiques de poder i resistència a La Virreina

L’espai de La Virreina es converteix fins al març en un escenari de crítica al poder. A través de l’abstracció i la ironia, fins a la transgressió del llenguatge i la revisió de la història, les veus de Regina Silveira, Mar Arza i Josep Iglésias del Marquet desafien les convencions i qüestionen els límits establerts.

Regina Silveira: destructura i resistència

"Destructures", un terme concebut pel poeta Augusto de Campos, és el punt de partida d’una reflexió profunda i crítica sobre les estructures, jerarquies i simbologies que configuren la nostra realitat. Aquest concepte dona nom a l’exposició 'Destructures de poder', dedicada a Regina Silveira (Porto Alegre, 1939), figura clau de l’art conceptual llatinoamericà i internacional i que sempre ha fugit de les formes tradicionals.

De formació inicialment pictòrica, Silveira va començar el seu recorregut com a expressionista, avançant gradualment cap a l’abstracció. L’any 1967, un viatge a Espanya la va posar en contacte amb una generació d’artistes que exploraven nous camins, fet que va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria, i va sentir la llibertat per a redefinir-se com a artista multimèdia, començant a utilitzar tècniques d’impressió industrial, com la serigrafia i l’òfset i apropiant-se d’imatges extretes dels mitjans de comunicació de masses.

Als anys setanta, mentre la censura i la vigilància limitaven les veus dissidents al Brasil, Silveira va fer ús de les aberracions visuals, les anamorfosis i paradoxes per denunciar el control del sistema. Les seves obres, carregades d’ironia, alteren la percepció del públic, subvertint símbols de poder establert i proposant lectures alternatives. A partir de la dècada dels noranta, la seva crítica s’expandeix per qüestionar la glorificació dels monuments públics que amaguen històries de violència i dominació. Durant aquest període, l’artista aprofundeix en la integració d’arquitectura i patrons gràfics digitals, reflexiona sobre la llum i l’espai com a formes d’intervenció social i artística.

'Destrutura para abutres', Regina Silveira (1975). © Pep Herrero

En aquesta exposició, que abasta més de sis dècades de producció, es presenten obres icòniques al costat de maquetes i esbossos de projectes a gran escala, evidenciant l’obsessió de Silveira per democratitzar l’art i fer-lo accessible a tothom. Es tracta d’una retrospectiva que, tot i mirar enrere, estableix un diàleg amb el present, innegable i molt necessari. Moltes de les qüestions que Silveira es plantejava sobre les dinàmiques de poder i exclusió continuen ressonant avui dia.

És la primera retrospectiva de l’artista, que, tal com ella mateixa expressa, “no m’agrada mirar enrere”, però interpreta aquesta mirada com un acte de resistència i una oportunitat per reconstruir no només la seva història personal, sinó també la col·lectiva. Una mostra amb un clar enfocament polític i una crítica contundent als mecanismes de dominació.

Sotaveu: la poesia visual de Mar Arza

Sotabosc és la capa fèrtil que s’amaga sota els arbres, un ecosistema ple de vida que respira, però que sovint resta invisible. Amb aquesta metàfora, s’introdueix 'Sotaveu', la primera exposició antològica de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976), comissariada per Valentín Roma. Aquesta mostra és un viatge poètic, introspectiu, material i conceptual, que reuneix set projectes inèdits i quinze peces que abracen dues dècades de trajectòria. Una trajectòria marcada per la recerca d’un diàleg profund amb el llenguatge i les seves múltiples dimensions: des de la tipografia fins a les formes escultòriques, des de l’estructura narrativa fins a l’eco visual dels símbols.

Mar Arza treballa en un terreny fràgil però contundent, utilitzant la poesia com a vehicle per qüestionar certeses i reescriure narratives. Entre les seves obres, trobem una reinterpretació de les filactèries medievals, aquells elements visuals que sovint contenien mandats o sentències masculines adreçades a dones. Arza, de manera transgressora, transforma aquestes cintes en proclames de llibertat, desig i autonomia, subvertint la tradició i desplaçant els imperatius cap a un espai més obert i emancipador.

'Gleva III', Mar Arza (2020-2024)

Destaca també el film 'Un cercle dins de si mateix', que examina les representacions prehistòriques de la dona amb una mirada feminista contemporània, alhora que planteja preguntes profundes sobre com interpretem aquestes imatges des de perspectives actuals, o la instal·lació ‘Papers tímids’, que mitjançant una tipografia gòtica reinterpretada, construeix un poema escrit per la mateixa artista, la llegibilitat del qual depèn de la posició des d’on es llegeixi.

Treballs com 'Llegat en la desaparició', on la tipografia esdevé una metàfora de l’esvaïment progressiu del sistema patriarcal exemplifiquen la voluntat d’Arza de transformar materials aparentment insignificants en artefactes que posen en qüestió el temps, la memòria i les estructures socials.

Mar Arza ja va exposar a La Virreina el 2018, i recuperar la seva obra sis anys després és, com assenyala Valentín Roma, donar continuïtat i resposta a una vocació. Aquesta nova mostra permet explorar amb més profunditat una pràctica artística que ha evolucionat mantenint intacta la seva essència poètica, i s'ha convertit alhora en un acte de resistència i calma.

'Filacterias del bosque III (ad libitum)', Mar Arza (2024)

Iglésias del Marquet: Poesia visual i crítica silenciosa

La poesia va trobar en Josep Iglésias del Marquet un ampli i radical camp d’experimentació. La seva obra es desborda en collages, imatges i signes tipogràfics. La sala Miserachs de La Virreina torna a obrir les portes per donar a conèixer aquest creador polièdric que, tot i la seva influència, sovint ha quedat a l’ombra dels grans noms de la història.

Iglésias del Marquet (1932-1989) va ser pintor, poeta visual, periodista i crític d’art. La seva trajectòria va estar marcada per diverses estades a l’estranger que van ser fonamentals per transformar la seva obra. Influït pel pop art, el collage i la semiòtica, va convertir la comunicació de masses en el seu objecte d’estudi i reflexió crítica. Reutilitzant materials publicitaris i reconfigurant-los en poemes visuals, va qüestionar els missatges que impregnen la societat de consum, i així va esdevenir pioner de la poesia concreta i del mail art a Catalunya.

La mostra, construïda a partir de l’arxiu familiar i comissariada per Eduard Escoffet, ofereix un itinerari a través de la seva faceta visual i poètica. Tot i això, no es pot emmarcar estrictament dins la poesia concreta, ja que la seva proposta s’endinsa en territoris híbrids, una fusió d’imatge i text que dilueix les fronteres entre disciplines.

L’espai de l’exposició inclou també una entrevista enregistrada per Antoni Muntadas l’any 1984, en la qual Iglésias reflexiona sobre l’art, la poesia i el periodisme, cosa que ha permes entendre les seves idees i la seva actitud crítica davant les estructures de comunicació de la societat contemporània.

Malgrat la vastesa de la seva producció, Iglésias del Marquet va romandre en una posició discreta, preferint mantenir-se en un segon pla. Va optar per no buscar el protagonisme públic i va voler ser un operador silenciós, contribuint intensament a la difusió de noves formes poètiques i a la interconnexió dels diversos camps que li interessaven. Així va ser també amb el periodisme, la seva professió central. Va treballar al Diario de Barcelona i posteriorment a La Vanguardia, però també va escriure en altres mitjans utilitzant pseudònims per mantenir-se allunyat del focus mediàtic.

Sense títol, Josep Iglésias del Marquet (1970)