Teresa Solar Abboud: Somni màquina d’ocell

El MACBA acull una exposició que marca un punt d’inflexió en la trajectòria de Teresa Solar Abboud, una de les veus més rellevants de la seva generació. 'Somni màquina d’ocell' és una retrospectiva que transcendeix l’ordre cronològic per oferir un diàleg entre l’obra consolidada i les arrels dels seus processos creatius. Amb un fort component autobiogràfic, la mostra reuneix més de vuitanta peces que combinen escultures, dibuixos, vídeos i quaderns. Comissariada per Tania Pardo i Claudia Segura, consolida una mirada crítica i detallada sobre el treball d’una artista que ha reinterpretat el llenguatge escultòric contemporani.

'Somni màquina d’ocell' , exposada al MACBA fins al març, és el segon capítol d’un tríptic expositiu que es va iniciar al Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) de Madrid amb el títol 'Ocell somni de màquina' i que finalitzarà el seu recorregut a la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo de Torí amb el títol 'Màquina somni d’ocell'. Aquest tríptic té com a objectiu aprofundir en l’univers artístic de Teresa Solar Abboud.

L’artista treballa des de la matèria, la forma i el color per explorar conceptes com la resistència, la connectivitat i l’artifici. Les seves escultures, sovint monumentals i sempre figuratives, combinen elements orgànics i industrials. La sèrie 'Tuneladoras', present a l’exposició, exemplifica aquesta hibridació. A partir de fang brut, treballat amb una energia salvatge —tal com ella mateixa descriu—, crea estructures que evoquen maquinària pesant i, alhora, organismes vius, amb fragments que semblen cossos humans o animals. Aquestes obres reflexionen sobre la interacció humana amb la terra i com aquesta transforma tant el món natural com el nostre imaginari col·lectiu.

'Over the texas ceramic sky', Teresa Solar Abboud (2017)

L’exposició uneix temes i referències a través d’un desplegament metafòric. Una de les característiques més singulars de l’obra de Solar Abboud és la seva capacitat per combinar el tangible amb el que és fantasmagòric. Entre les seves referències hi ha la literatura, un àmbit que també ha influït profundament en la seva obra, com es manifesta en la balena gegant que ocupa la sala 3 del MACBA, una clara al·lusió a Moby Dick. Aquesta peça transcendeix la forma escultòrica per endinsar-se en narratives que oscil·len entre el món científic, el geològic i l’oníric. Aquests universos es materialitzen en una estètica que juga amb colors intensos, com el rosa predominant de l’exposició. Aquest color evoca models anatòmics disseccionats, representant un cos científic exposat, fràgil i obert. Per a Solar, els colors intensos són una eina simbòlica que li permet afinar i ser més precisa en allò que vol expressar amb les seves escultures.

El dibuix, una pràctica essencial i íntima per a l’artista, es reivindica en aquesta mostra com una dimensió clau del seu procés creatiu. Els esbossos seleccionats complementen les escultures, però també es presenten com obres independents, establint així un diàleg constant i reforçant la narrativa visual de l’exposició. També hi són presents els seus primers treballs en ceràmica, que simbolitzen la impossibilitat del llenguatge, un tema que l’artista vincula a les seves arrels maternes egípcies i a la dificultat que va tenir durant la infantesa per expressar-se en àrab.

Dibuixos 'Forma de fuga: Tuneladora', Teresa Solar Abboud (2020)

La mostra incorpora peces audiovisuals, que van ser fonamentals en els inicis de la seva carrera. La peça més antiga de l’exposició, un vídeo del 2009, és l’obra amb la qual Solar Abboud es va reconèixer com a artista. Ja en aquest treball es comencen a explorar qüestions d’escenografia i artifici, temes que es reflecteixen amb força en la seva trajectòria escultòrica posterior.

L’escenografia és un element clau en la seva obra, no només dins de les seves pròpies peces sinó també en l’espai expositiu. Concep les seves creacions no com a elements aïllats, sinó com a parts d’un sistema que dialoga amb l’arquitectura de l’edifici. Segons explica l’artista: “Quan visito per primera vegada un espai on treballaré, procuro entendre com m’afecta. Penso que és probable que les meves sensacions s’assemblin a les de les persones que transiten i viuen en aquest espai concret, així que crec que poden ser el millor pont per connectar-hi”.

El MACBA ocupa un lloc especial en la trajectòria de Teresa Solar Abboud. L’any 2006, durant una visita al museu, va descobrir l’obra de Janet Cardiff, una experiència que la va inspirar profundament i que la va portar a decidir-se per una carrera en l’art. Anys més tard, el MACBA va adquirir dues escultures de la sèrie 'Tunnel Boring Machine', presentades a la Biennal de Venècia. Aquest gest, com apunta Elvira Dyangani, actual directora del MACBA, ja anticipava que una exposició com aquesta havia d’arribar tard o d’hora. Ara, amb 'Somni màquina d’ocell', el MACBA consolida la seva aposta per Solar Abboud amb una mostra que ella mateixa descriu com una caixa de ressonància, un espai que li ha permès reconnectar amb l’artista que era fa uns anys i, alhora, imaginar trajectòries futures.

'Tunnel Boring Machine', Teresa Solar Abboud (2022)