La veu pròpia de Gabriele Münter

La vida i obra de Gabriele Münter (1877–1962) són un testimoni de resistència, exploració i rebel·lia creativa. En un món de l’art dominat pels homes, l’artista alemanya va saber obrir-se un camí, destacant com una de les fundadores del moviment expressionista Der Blaue Reiter. Tot i això, el seu nom ha estat massa sovint eclipsat pels dels seus contemporanis masculins, com Kandinsky o Franz Marc. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de rectificar aquest oblit, el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza li dedica fins al febrer aquesta retrospectiva.

Amb més de 150 obres entre pintures, fotografies, dibuixos i documents, l’exposició mostra la riquesa d’una trajectòria que va abastar més de sis dècades i que mai va deixar de transformar-se. Es tracta de la primera retrospectiva a Espanya dedicada a aquesta artista, després que el 2022 el Zentrum Paul Klee de Berna organitzés la primera mostra completa sobre ella.

Münter va ser una artista innovadora que va desafiar les convencions del seu temps. El seu interès inicial per la fotografia, un mitjà encara poc establert, li va permetre explorar la realitat amb una mirada directa i sincera. Va rebre la seva primera càmera, una Kodak, durant un viatge als Estats Units, i va començar a experimentar. Aquestes primeres imatges, sovint espontànies, van influir decisivament en el seu llenguatge pictòric posterior, caracteritzat per enquadraments precisos i formes simplificades. Les seves composicions ja apuntaven a una recerca de l’essència, un fil conductor al llarg de tota la seva obra.

'Niña en una calle', Misuri (1900). © Gabriele Münter, VEGAP, Madrid

La seva formació a Düsseldorf i més tard a l’escola Phalanx de Munic, on va conèixer Wassily Kandinsky, va marcar un punt d’inflexió. Els viatges que van fer junts per Europa i el nord d’Àfrica van enriquir la seva obra amb influències de Van Gogh, Gauguin i Matisse. Però va ser a Murnau, un petit poble alpí, on Münter va trobar la seva veritable veu artística. Immersa en una utopia de vida rural, va desenvolupar algunes de les seves obres més emblemàtiques, explorant la connexió espiritual entre l’art i la natura. Les seves pintures de Murnau, amb colors intensos i línies clares, transmeten una senzillesa lírica però alhora potent.

La seva participació a Der Blaue Reiter va ser fonamental per al desenvolupament del moviment, però, fins i tot en aquest cercle avançat, les dones artistes eren sovint marginades de les discussions teòriques. Tot i això, va aconseguir convertir-se en una de les figures més destacades de l’expressionisme alemany a principis del segle XX, gràcies a una obra que no només reflexionava sobre el món interior de l’artista, sinó també sobre la realitat espiritual i emocional que transmetien els seus motius. Tanmateix, la seva trajectòria no es pot reduir només a aquesta etapa, i la seva producció posterior mostra una artista en constant evolució.

'Naturaleza muerta con San Jorge' (1911). © Gabriele Münter, VEGAP, Madrid

La Primera Guerra Mundial va suposar un trencament en la seva vida personal i professional. Durant el seu exili a Estocolm, la influència del decorativisme suec va suavitzar els seus tons i va dotar les seves obres d’un estil més gràfic. En tornar a Alemanya, sense una residència fixa, es va centrar en el dibuix, fins que el 1925 es va establir a Berlín. Aquesta etapa va portar la seva obra cap a un estil més proper a la Nova Objectivitat, reflectint els temps convulsos que vivia Alemanya.

El seu retorn definitiu a Murnau a finals dels anys vint va marcar un nou capítol en la seva carrera. Aquí, va reprendre els paisatges que l’havien inspirat en els seus inicis, però ara el seu treball es va caracteritzar per una mirada més madura, marcada per la nostàlgia i la puresa de la vida rural.

L’obra de Münter, diversa com la seva trajectòria, és una constant exploració de l’essència de les coses: "Extrec els aspectes més expressius de la realitat i els represento amb senzillesa, anant al gra, sense floritures."

Aquesta retrospectiva al Thyssen redescobreix una artista essencial i pretén reparar un greuge històric. Tot i la seva contribució indiscutible a l’expressionisme, Münter va ser oblidada durant dècades, sovint reduïda al paper d’estudiant o parella de Kandinsky. Aquesta exposició trenca amb aquesta narrativa reductiva i mostra una creadora independent, experimental i profundament arrelada a la seva pròpia visió del món.

'Señora escribiendo en un silón' (1929). © Gabriele Münter, VEGAP, Madrid