Concurs de direcció del CAC Fabra i Coats: manca de claredat i garanties

L’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA) i la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) han expressat el seu desacord amb les condicions establertes al concurs de direcció del Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats (CAC) de Barcelona, convocat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Després d’una anàlisi detallada de les bases, les entitats han detectat múltiples deficiències, algunes de caràcter greu, que posen en dubte la transparència i la justícia del procés.

El model de contractació proposat perpetua una situació de precarietat laboral que ja afecta altres centres d’art contemporani gestionats per l’Ajuntament, com La Capella i La Virreina. Aquest sistema, basat en contractes de prestació de serveis per a treballadors autònoms, impossibilita establir projectes a llarg termini i reforça la inestabilitat. En el cas del CAC, la proposta de contracte és per dos anys, sense opció de pròrroga, fet que dificulta encara més l’articulació d’una direcció sòlida i de qualitat.

A aquesta manca de continuïtat s’hi afegeix la insuficiència de garanties sobre els recursos disponibles. Les bases del concurs no especifiquen ni el pressupost assignat ni l’equip amb què comptarà la futura direcció. Aquesta indefinició genera incerteses sobre com es podran complir funcions tan ambicioses com la coordinació territorial a l’àrea metropolitana. Així mateix, la relació amb altres institucions, com el MACBA, o amb els centres integrats al Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), no queda clarificada, dificultant la planificació d’objectius a llarg termini.

'Substrat comú. Una nova arqueologia de la matèria'. © CAC Fabra i Coats

El procés de selecció també ha estat fortament qüestionat. L’absència d’un barem de valoració detallat fomenta l’arbitrarietat i la manca de legitimitat en els resultats. Els terminis per a la presentació i desenvolupament de projectes són extremadament curts i poc realistes, i no s’ha previst cap compensació econòmica per als projectes finalistes. La manca de transparència es veu agreujada per la no revelació dels membres del jurat i per la inexistència de garanties sobre la confidencialitat dels candidats i dels seus projectes. Això se suma al fet que no es considera imprescindible tenir una titulació específica vinculada al càrrec, una decisió que minimitza la rellevància de l’expertesa acadèmica en un equipament públic d’aquesta envergadura. Així mateix, cal destacar que, en tractar-se d’una posició vinculada a una institució pública, és inacceptable que es limiti la possibilitat de recórrer les bases a l’àmbit judicial, obviant els mecanismes de recurs administratiu que haurien d’estar garantits en aquest tipus de convocatòries.

Les entitats han demanat a l’ICUB que reconsideri el concurs de manera urgent i que adapti el procés als estàndards recollits al Codi de Bones Pràctiques per a Concursos de Direcció. A més, han reafirmat la seva disposició a col·laborar per dissenyar una nova convocatòria que asseguri unes condicions dignes i transparents, valorant la importància del CAC com a centre de referència per a l’art contemporani a Barcelona i a tot el país.

Aquest conflicte posa de manifest la necessitat de repensar la gestió dels centres d’art municipals per garantir-ne la sostenibilitat, la qualitat el compromís amb la comunitat artística.