La condició humana a través de l’art figuratiu

A 'New Adventures in Hi-Fi. Vol. III', l'art figuratiu pren vida a la galeria Victor Lope, en una proposta que fuig de la tradició per representar la figura humana des de diverses perspectives i materials. La mostra, que es podrà veure des de demà, 14 de novembre, fins a l’11 de gener, acull l'obra de catorze artistes, oferint una trobada entre la pintura, la ceràmica i l’escultura. Cada artista desvetlla inquietuds personals i col·lectives, oferint una visió crítica de la societat contemporània.

Entre els artistes destacats, hi ha Gerard Castellví, que en les seves pintures fusiona cossos humans i paisatges naturals, transformant les figures en extensions de la terra. Els seus personatges es fonen amb turons desèrtics inspirats en el paisatge al voltant del seu poble natal, Montblanc, per expressar una connexió profunda amb la natura i la transcendència de l’entorn. 

'Retrato del ser plural', Gerard Castellví (2024)

Una altra proposta molt potent és la de Cesc Abad, que, amb un estil entre simbòlic i oníric, reflexiona sobre la relació de l'ésser humà amb la natura. Les seves obres, sovint inspirades en el simbolisme i el postimpressionisme, habiten un espai entre el real i el somni, on la fragilitat de l’ecosistema i la complexitat dels vincles humans amb el medi ambient són els protagonistes. En paral·lel, Mario Dilitz ens sorprèn amb escultures de fusta d’una expressivitat colpidora que exploren les emocions humanes amb un detall psicològic molt profund. Les seves figures, realistes i plenes de matisos, transmeten la vulnerabilitat i la força interior dels seus personatges, convertint-se en retrats íntims de la condició humana.

'Libre', Cesc Abad (2022)

'207', Mario Dilitz (2017)

L'exploració de les capes més íntimes de l’ésser continua amb l'obra de Tomàs Morell, que integra influències culturals tant d’Alemanya com de Barcelona i es defineix influït per Nietzsche, Wagner, així com per l’expressionisme i el cubisme. Amb una ironia subtil, Morell celebra les ambigüitats i les metamorfosis, i qüestiona els rols de gènere i les construccions tradicionals de la identitat. Beate Höing, per la seva banda, s’endinsa en els records d’infantesa i el folklore alemany per construir petites escultures de ceràmica d’inspiració kitsch. La seva obra barreja motius ornamentals amb la cultura del souvenir, l’ordre i l’excés.

'Mujer bajo un árbol', Tomàs Morell (2024)

'Joker', Beate Höing (2024)

La mostra es completa amb artistes com Clara Adolphs, Léo Dorfner, Concha Martínez Barreto, Franco Fasoli, Kepa Garraza, Damien Cifelli, Juan de la Rica, Frank Plant i Chamo San. Tots ells, sigui a través de la nostàlgia i la reinterpretació de fotografies antigues o revisitant la cultura pop, la història i la mitologia urbana, ofereixen una mirada crítica i renovada al nostre passat i present. La reflexió sobre la fragilitat, el trauma i els paisatges interns crea un espai de diàleg a moltes veus, totes orientades a una exploració profunda de les diferents cares de la condició humana.