Museu Abelló: 25 anys de memòria i creació

Amb l’exposició 'La col·lecció creix. Donacions i dipòsits al Museu Abelló', el museu celebra la seva expansió contínua i, sobretot, el caràcter comunitari i viu que l’ha acompanyat durant més de dues dècades, rendint homenatge a tots aquells que han contribuït a fer créixer aquest espai: des d'artistes i col·leccionistes fins a institucions i veïns de la ciutat.

'La col·lecció creix' s'expressa a través d'un mosaic d'obres donades i dipositades que omplen les sales. La comissària de la mostra, Sílvia Muñoz, ha creat un recorregut sense divisions temàtiques, apostant per capturar l’esperit viu i canviant del museu. Les obres van des de peces clàssiques fins a creacions contemporànies, posant de manifest el caràcter dinàmic del Museu durant els últims 25 anys, i enllaçant el llegat de Joan Abelló amb una nova onada de creadors contemporanis.

En la primera sala, l'exposició reuneix les obres del mateix Abelló i d'altres artistes coetanis, com Ramon Llobet amb el seu retrat del pintor i la figura femenina de Josep Guinovart, a més de les creacions de Brossa i Joan Claret. Aquesta selecció de peces històriques marca el punt de partida en un moment fundacional del museu, amb artistes que van compartir època i sensibilitats amb Abelló. Tanmateix, la sala també integra obres com les composicions sobre natura d’Isabel Banal, Enric Mauri i Irene Visa, i els paisatges urbans de Joan Saló, així com les atmosferes de Manils, l’artista de Mollet que ha buscat sempre aquella mirada cinematogràfica de la pintura.

Aquests creadors, juntament amb altres noms com Raquel Friera, Lola Lasurt, Lluís Estopiñan, Fina Brunes, Varavara & Mar, Piero Manzoni, David Ymbernon, Francesc Abad i Messa, segueixen connectant l’origen de la col·lecció amb les sensibilitats contemporànies, de manera molt interessant, com les fotografies de Maite Caramés o el tríptic de Maru Godàs.

'Arbres secs, Mollet', Joan Abelló (1944)

Un altre espai destacat és la sala dedicada a la il·lustració i al còmic, situada al soterrani del museu. Aquesta secció, que ha anat creixent a través de donacions i dipòsits, reuneix una col·lecció d’obres on la sàtira i l’humor hi tenen un paper protagonista. Figures com Isidre Nonell, Joan Junceda, Gaietà Cornet, Josep Costa, Picarol i Ismael Smith representen la mirada crítica d’una generació d’artistes que, en plena dictadura franquista, van fer de l’humor una eina de resistència i denúncia. Es tracta de dibuixants que van saber capturar i qüestionar les dinàmiques socials del seu temps, a través de la caricatura i els traços satírics.

També hi són presents noms com Raquel Gu i Marta Cartu, representant el present i futur de la il·lustració i reivindicant el paper de la dona, històricament invisibilitzat.

Oberta al públic fins al 9 de febrer, la mostra convida a viure el museu com un espai de creació i memòria que preserva el passat, però que també comprèn i abraça els canvis.

'Ego', Raquel Gu (2015)