El renaixement de Sant Saver

El que en altres temps va ser un hospital per a clergues malalts ara ressorgeix amb una funció ben diferent. Les parets de l'antic Hospital de Sant Saver, situat al carrer de la Palla de Barcelona, s'han transformat en un espai artístic insòlit que dona nova vida a les històries que han dormit entre els seus murs durant segles, convertint-se en la nova seu de la col·lecció Casacuberta Marsans.

La rehabilitació d’aquest singular edifici, que preserva una de les poques façanes renaixentistes de la ciutat, va ser encomanada a l’equip d’arquitectes encapçalat per Jordi Garcés, conegut per projectes com l’ampliació del Museu Picasso, juntament amb Daria de Seta i Anna Bonet. El seu treball ha implicat una intervenció acurada i respectuosa amb la història del lloc, recuperant el valor patrimonial després de dècades de reformes que n’havien deteriorat l’essència original. Un dels elements més destacats és l’escala de xapa metàl·lica perforada que enllaça els tres nivells de l’edifici, actuant alhora com una estructura que permet observar la col·lecció des de diferents perspectives.

Les obres d'art troben el seu espai en les estances de més rellevància històrica i patrimonial d’aquest antic recinte hospitalari: la mateixa església, les sales annexes i la cripta subterrània, on la col·lecció s'integra amb l'estructura arquitectònica.

Antic hospital de clergues de Sant Saver. © Garcés - De Seta - Bonet Arquitectes

L’Hospital de Sant Saver va mantenir la seva funció d’acollir malalts fins al 1925, quan els últims pacients foren traslladats al Seminari Major de Sacerdots Retirats, al barri de les Corts. Durant els anys posteriors, aquest espai singular va ser testimoni de diverses activitats, allotjant primer l’antiquari Agustín Mendoza, després la llibreria Puvill, una pensió coneguda com la Pensió Bordeus, i un celler de vins. Tot i que el 2006 estava previst que es convertís en un hotel, les obres es van paralitzar tres anys després a causa d'un escàndol de corrupció urbanística. Finalment, va ser adquirit per la família Casacuberta, qui ha impulsat la seva recuperació i conversió en un centre cultural, amb l’objectiu de transformar-lo en un lloc dedicat a la investigació i punt de confluència per als professionals de les arts.

L'exposició ofereix una selecció meticulosa de 50 obres, una mostra representativa d'entre les més de 300 peces que componen la col·lecció Casacuberta Marsans. Entre elles, hi trobem grans mestres de la pintura espanyola de finals del segle XIX i principis del XX, vinculats al pensament regeneracionista de la Generació del 98 i a l’Espanya Negra, així com peces de l’art medieval de la Corona d’Aragó i de la pintura que va introduir l'art modern al segle XX. La seva inauguració demà dimarts 5 de novembre, amb visites a partir de l'11 de novembre, redefinirà el panorama artístic de la ciutat i oferirà una oportunitat única per conèixer part d’un patrimoni poc conegut.

Les obres construeixen un mosaic de la història artística de la península. Destaquen, entre elles, peces notables com la taula central d'un retaule que representa Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, possiblement realitzada per Lluís Borrassà o Gerau Gener, i procedent del Monestir de Santes Creus. Completen aquesta selecció gòtica altres taules com la Santa Llúcia de Joan Mates i el Tríptic de la Lamentació, atribuït al Mestre de la Llegenda de Santa Llúcia. També es poden admirar obres úniques del barroc espanyol, incloent-hi pintures de Luis de Morales i Mateo Cerezo. A més, un retrat de Ramon Casas titulat Examen de consciència (1890) i altres figures de Joaquim Sunyer afegeixen una mirada personal i humana. En la pintura moderna, ressalta un misteriós retrat d’un gitano d’Isidre Nonell, un escenari hivernal de Rusiñol durant la seva etapa a París, així com obres que capten l’essència de l’època: El nen ximple de Carlos Sáenz de Tejada, La brodadora de María Blanchard, Jugadors de billar de José Togores i El Lechuga de José Gutiérrez Solana.

Aquest nou espai celebra el talent artístic dels últims segles, i la selecció d’obres traça un recorregut que és tant una crònica visual com un homenatge a un passat ric en matisos.

'La brodadora', María Blanchard (1925-29126)