'Lo que no està escrito': passat, present i futur

Amb motiu del 175è aniversari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Telmo, el Museu del Patrimoni Municipal de Màlaga (MUPAM) acull una exposició singular, experimental i carregada de sentit crític sota el títol 'Lo que no está escrito ante la imagen, ante el tiempo. Siglo XX-XXI'. Aquesta mostra, que reuneix 67 obres de 32 artistes, proposa un recorregut per l'art contemporani espanyol dels segles XX i XXI i es podrà visitar fins al gener.

El conjunt de les obres i la manera en què aquestes es despleguen evita una presentació narrativa convencional. En comptes d’això, s'aposta per una posada en escena visual que revela les discontinuïtats del temps present en cadascuna de les seqüències de la història, creant una interacció entre passat i present, més enllà de la lògica museística tradicional i desafiant les perspectives més tradicionals sobre l’art i el procés creatiu. Tal com expressen els curadors, la mostra pretén allunyar-se de l’enfocament commemoratiu habitual per crear un espai per a la reflexió crítica i explorar les múltiples interpretacions de l’art.

La col·lecció reuneix obres de grans figures de l'art malagueny contemporani com Enrique Brinkmann, Barbadillo, Francisco Peinado, José Guevara, Eugenio Chicano, Pepe Bornoy, Miguel Berrocal, Gabriel Alberca, Suso de Marcos, Elena Laverón, Cristóbal Toral, Torres Mata, Chema Cobo, Paco Aguilar, Revello de Toro i altres noms influents en el panorama cultural.

'Monumento pequeño', Miguel Berrocal (1976)

Els comissaris, amb una visió gairebé arqueològica, revelen allò que és ocult i intencionadament amagat, oferint un recorregut que qüestiona els límits del procés creatiu. Aquesta exploració no només se centra en les peces artístiques en si, sinó que s’estén fins a l’entorn i l'escenografia de l’exposició. Aquí, el cartró i l’embalatge juguen un paper simbòlic i pràctic a parts iguals. En lloc de les parets tradicionals del museu, aquesta exposició utilitza estructures de cartró com a suport per mostrar les obres, evocant així l'ús comú del cartró en la trajectòria dels artistes, on sovint ha servit de suport per a esbossos, maquetes i altres treballs preliminars.

Simbòlicament, aquest material senzill es presenta com a protector i custodi de l'art, una mena de salvaguarda de les obres. La presència del cartró és una metàfora visual del temps i del procés de preservació, ja que, igual que el cartró protegeix físicament, també encapsula la memòria i el significat d’aquestes obres.

'Retrato de muchacha', Elena Laverón (1974). © MUPAM

La celebració de l'aniversari de l'Acadèmia de Belles Arts de San Telmo, una institució fundada el 1849 per Reial decret, és una ocasió rellevant per a Màlaga, una ciutat que ha fet de la cultura un dels seus eixos fonamentals de desenvolupament. En aquest marc, l'exposició 'Lo que no está escrito' es presenta també com una reflexió sobre el paper que haurien de jugar les acadèmies d’art en ple segle XXI. La varietat d'obres –escultures, gravats, instal·lacions, dibuixos i pintures– reuneix tant produccions de l'Acadèmia com d'altres col·leccions públiques i privades, incloent-hi fons d'institucions i peces cedides pels mateixos artistes que mai havien estat exposades a l’escena pública.

'Lo que no está escrito ante la imagen, ante el tiempo. Siglo XX-XXI' al MUPAM. © MUPAM