El nou MACBA del segle XXI, de la mà de l'estudi UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein

Una plaça a tres nivells, una galeria urbana transitable, un passatge a través del transsepte de la Capella MACBA... són algunes de les propostes del projecte que permetrà desplegar la Col·lecció i potenciarà un museu més participatiu i que interaccionarà amb l’espai públic. «Galeria» redefineix les relacions entre l’edifici Meier, la plaça i el Convent dels Àngels, i, respectant el projecte que van desenvolupar als anys vuitanta Clotet i Tusquets, es contextualitza en el Raval reconeixent l’estructura de patis i claustres dels antics convents que caracteritzaven el barri.   El Consell General del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el màxim òrgan de govern del MACBA, ha donat a conèixer avui el veredicte, per àmplia majoria, del jurat d’experts independent que ha resolt el concurs públic d’ampliació del Convent dels Àngels a favor de la proposta «Galeria», de l’estudi d’arquitectura UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein. Després de valorar les cinc propostes finalistes, totes elles de molt alt nivell, el jurat ha resolt proclamar guanyadora del concurs de projectes per a la redacció de l’avantprojecte de l’ampliació i reforma del Museu d’Art Contemporani de Barcelona al Convent dels Àngels i, si s’escau, els serveis de redacció del projecte bàsic i executiu i d’assistència tècnica de direcció d’obra del MACBA, la proposta presentada sota el lema «Galeria» per haver obtingut la puntuació més alta d’acord amb els criteris de valoració fixats pel Plec de Bases. En paraules del jurat, Galeria és: «una proposta que resol amb pulcritud el diàleg a tres diferents escales: amb el barri, amb la ciutat i amb el museu». Aquesta actuació, amb la qual el museu guanyarà al voltant de 3.000 m², respon als reptes i objectius de l’ «Estratègia 2022» del MACBA: la reordenació i millora dels espais i serveis del museu, que permetrà mostrar una Col·lecció més accessible als públics; l’aprofundiment en l’excel·lència en la recerca i la divulgació del coneixement; i, en definitiva, la voluntat d’esdevenir un  museu provocador en els continguts, capaç de generar relats i debats i obert a audiències diverses. Un MACBA que es relaciona amb el seu entorn: el Raval, Barcelona, Catalunya i el món. D’aquesta manera, el MACBA podrà desplegar en tota la seva potència una Col·lecció en creixement continu des de fa 25 anys, que actualment compta amb gairebé 6.000 peces i que ha esdevingut un referent internacional. La desitjada ampliació respon a la necessitat de poder exposar un major nombre d’obres dels fons permanents creant múltiples relats, alhora que permet adequar els espais de la Capella i el Convent dels Àngels com a espais expositius.     jurat, procés i valoració El jurat del concurs de projectes per a la redacció de l’avantprojecte d’ampliació i reforma del museu al Convent dels Àngels està format per representants de tots els membres del Consorci: l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura i la Fundació MACBA, així com per representants del museu i per membres del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: Joan Subirats, tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona; Àngels Ponsa i Roca, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya  Sra. Elsa Ibar, per delegació; Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya; Laia Grau Balagueró, gerent d´Urbanisme de l´Ajuntament de Barcelona; Xavier Matilla, cap d’Arquitectura de l´Ajuntament de Barcelona; Marc Aureli Santos, director de serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de la Gerència adjunta d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Rabassa Massons, regidor del Districte de Ciutat Vella; Santiago Ibarra Oriol, conseller del Districte de Ciutat Vella, per delegació; Javier García Fernández, secretari general de Cultura del Ministeri de Cultura Sr. Ángel Luis Sousa Seibane, per delegació; Ángel Luis Sousa Seibane, arquitecte de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri de Cultura; Ainhoa Grandes, presidenta de la Fundació MACBA; Jordi Ros, arquitecte de la Fundació MACBA; Ferran Barenblit, director del MACBA; Isabel Bachs, cap d´Arquitectura del MACBA; Claudi Aguiló i Aran, arquitecte del COAC; Marta Peris Eugenio, arquitecta del COAC; Maria-Roser Amadó i Cercós, arquitecta del COAC; Joan Forgas i Coll, arquitecte del COAC; Josep Miàs i Gifré, arquitecte del COAC; Núria Salvadó i Aragonès, arquitecta del COAC; Joan Roig i Duran, arquitecte del COAC i Josep M. Carreté, gerent del MACBA El jurat, a través de les valoracions individuals dels seus membres, després d’haver estudiat la documentació lliurada pels diferents equips participants en la fase 1 del concurs i consensuat i aprovat per àmplia majoria el dictamen de valoració, va anunciar el 22 de desembre de 2020 que les empreses FINALISTES seleccionades eren les següents: Estudio Barozzi Veiga, SLP UTE Camps Felip Arquitecturia, SLP, i Tuñón Arquitectos, SLP UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein UTE David Chipperfield Architects i b720 Arquitectura UTE Caruso St John Architects, LLP, i Bosch - Capdeferro El Consorci Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va convidar, doncs, els seleccionats a passar a la fase 2, per tal que, d’acord amb el plec de bases del concurs, presentessin les seves propostes de forma anònima mitjançant un lema. En aquesta segona fase, un cop rebuts els estudis previs d’aquests cinc estudis d’arquitectura seleccionats, el jurat ha resolt per àmplia majoria que la proposta «Galeria» és la guanyadora. Amb data de 14 d’abril de 2021, ha tingut lloc l’acte públic d’obertura dels sobres per tal de conèixer la identitat dels guanyadors i s’ha resolt que el MACBA encarregarà la redacció del projecte d’ampliació del museu a UTE Harquitectes i Christ & Gantenbein. VALORACIONS: El jurat destaca els següents aspectes de la proposta guanyadora:

• El projecte planteja l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona davant del Convent dels Àngels a fi de solucionar una manca de superfície expositiva i resoldre, alhora, les relacions entre les diferents edificacions existents. Aquesta solució proposa l’espai de l’església del convent com un espai de trobada i transforma el seu ús, convertint-la en l’element central que articula les circulacions públiques en la planta baixa del conjunt. La configuració d’un nou transsepte en aquest espai permet resoldre l’entrada principal del conjunt i dona una nova resposta al Pla de 1980 de Tusquets i Clotet, «Del Liceu al Seminari», traslladant el pas entre la Plaça dels Àngels i la de les Caramelles al centre de l’edificació.
• La proposta «Galeria» ofereix una façana a la Plaça dels Àngels unitària i prou transparent com per percebre des de la plaça els elements patrimonials de l’absis de l’església. Dona una imatge coherent a tot el conjunt amb un ritme de contraforts d’obra de ceràmica, construïts davant dels existents en el volum del projecte de Clotet i Paricio, i continuant-los fins a l’edifici que tanca la plaça en el seu sector oest. Amb aquesta acció es provoca l’aparició d’un volum més baix en la porxada que dona front a la plaça mantenint unes proporcions adequades al seu entorn i endarrereix el cos que conté les sales d’exposició pròpiament dites, com una gran caixa escènica que allotja les diferents configuracions expositives i els serveis necessaris. L’aparició d’aquest volum més baix facilita l’assolellament de la plaça i formalitza en la seva coberta un nou espai capaç d’allotjar tot tipus d’activitats públiques, de manera que la plaça queda complementada per un nou nivell.
• El projecte ofereix un seguit de recorreguts circulars en l’ampliació que faciliten les connexions necessàries tant amb l’edifici Meier, a través de les actuacions en el soterrani, com en relació amb el conjunt del Convent dels Àngels, a través dels nivells coincidents, i posa en valor els elements existents del conjunt patrimonial, integrant-los en la formalització dels espais expositius. En aquest punt el jurat és conscient que la proposta requereix resoldre l’adaptació del planejament a les alineacions proposades i en l’actuació en els contraforts de la nau gòtica.
• La descripció dels sistemes constructius emprats en el conjunt (la combinació de sistemes constructius amb inèrcia i elements de captació tèrmica i ventilació) permet avaluar positivament el funcionament passiu de l’edifici.