Maria Brancós Barti: "Hem constatat que les exposicions són grans eines de transformació i de conscienciació."

Actual responsable d’exposicions i col·leccions a la Fundació Telefònica, Maria Brancós compta amb una trajectòria rellevant en el món de la cultura i les arts. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, també compta amb màsters en Arquitectura Efímera i Muntatges Expositius, i en Teoria de l’Art. La seva carrera la va portar a Londres, on es va especialitzar en gestió cultural a la City University i va iniciar una investigació sobre el poder de l’art com a eina de transformació social. Ha treballat en institucions com la Fundació “la Caixa” i la Tate Britain. Actualment, des de la Fundació Telefònica, lidera una programació expositiva pròpia que explora els grans temes de la transformació digital i impulsa l’ús de noves tecnologies en la creació artística.

Ricard Planas Camps. Quina és la línia d’exposicions de la Fundació Telefónica?

Maria Brancós Barti. La col·lecció i la línia d’exposicions de la Fundació Telefónica s’han basat durant molts anys en la fotografia. Això es deu, bàsicament, al fet que vam percebre la necessitat, arreu d’Espanya i, més concretament a Madrid, d’espais i col·leccions que potenciessin aquesta modalitat dins el món de les arts visuals; a Catalunya hi ha exemples reeixits com el de la col·lecció de Rafael Tous. Durant més d'una dècada hem construït un camí amb exposicions d’autors històrics i contemporanis, com per exemple, Miguel Río Branco.

R.P.C. Però fa temps que estan immersos en un altre enfocament.

M.B.B. Sí, després de cobrir un buit en temes fotogràfics durant molt de temps, hem anat canviant. Ara ja tenim arreu del país, i també a Madrid, institucions com la Fundació Mapfre, PhotoEspaña –o altres a Catalunya com el festival Panoràmic, Scan…– que programen regularment exposicions de fotografia o d’imatge analògica o digital. Davant d’aquest panorama, vam creure oportú centrar-nos en les relacions entre l’art i la tecnologia.

R.P.C. Però acaben d’inaugurar una exposició de Jaume Plensa...

M.B.B. (Somriu) - Cert, però ha estat un tema puntual per commemorar el centenari de Telefónica. La col·lecció va adquirir una obra de l’autor –per l’altra seu que tenim als afores de Madrid– i vam creure oportú complementar-ho amb una exposició d’aquest artista internacional de primer nivell; feia temps que no es presentava una retrospectiva d’aquestes característiques a Madrid de Plensa.

R.P.C. I que creu que aporten les relaciones entre art i tecnologia?

M.B.B. La Fundació Telefónica fa temps que treballa en aquesta línia, des dels anys noranta, amb artistes com Antoni Muntadas i Daniel Canogar. Ara hem decidit intensificar-ho, ja que la tecnologia ha entrat a les nostres vides de manera fonamental i necessita reflexió i sentit crític per gestionar-la. L’art genera aquestes preguntes constantment i porta les accions quotidianes al límit. A l’exposició 'Mirades que comuniquen', Valcárcel Medina, entre altres, ja apel·la a aquest sentit crític.

R.P.C. Més enllà de l’art i la tecnologia, també han centrat l’atenció en el Big Data i ara s’endinsen en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial.

M.B.B. Sí, temes com la IA, que vam abordar amb una magnífica exposició de Claudia Giannetti, i el Big Data, que vam treballar amb una exposició conjunta amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ens permeten aprofundir en qüestions sobre les quals encara no tenim prou distància històrica, però que val la pena explorar. La IA ja no és ciència-ficció, sinó realitat anticipada. En aquest sentit, hem trobat moltes sorpreses, com quan vam treballar sobre les fake news i vam veure que la història de les notícies falses ha estat una gran estratègia dins de la història geopolítica de la humanitat.

'Conversaciones telefónicas', Isidoro Valcárcel Medina (1973). © Fundació Telefónica

R.P.C. Quines línies més volen aprofundir?

M.B.B. Ens hem especialitzat en temes d’impacte, qüestions amb una caducitat ràpida o aspectes que sovint no es tracten de manera clara i entenedora. Tenim un públic molt heterogeni i estem posant molt èmfasi, des dels inicis, en el vessant educatiu. Hem constatat que les exposicions són grans eines de transformació i de conscienciació. Entre els temes que estem treballant, hi ha la revolució quàntica i la biomimètica, que són línies que ens interessen.

R.P.C. Abans anomenava les coproduccions. Creu que estan directament vinculades amb la sostenibilitat cultural?

M.B. En gran manera, sí. Després de la pandèmia, tothom va entendre que fer més i més exposicions no era el camí, que calia optimitzar esforços i recursos, treballar en xarxa, amb agents articuladors que segueixin línies semblants a la teva. Això enriqueix els equips i aporta noves perspectives.

R.P.C. Com veieu l’esforç que ha de fer la cultura per reduir la petjada ecològica en les seves accions?

M.B.B. Ho estem exigint en tots els àmbits, i en el món de la cultura sovint no li hem donat la importància que mereix. Ens els muntatges, tot el que tema dels transports, ho estem repensant profundament. Això ens porta també a pensar que, a més d’imprimir menys paper, entre altres coses que es poden fer, és important reduir l’enviament de correus electrònics i missatges, ja que consumeixen una quantitat significativa d’energia. També cal tenir en compte la font d’energia que s’utilitza…

R.P.C. D’altra banda, com aborden la visibilització de les dones artistes, considerant la manca sistèmica de presència que han tingut en els grans circuits d’exhibició artística al llarg dels anys?

M.B.B. Som conscients de la problemàtica pel que fa a la presència de dones en l’art, i hem programat artistes que creiem que es mereixen visibilitat, tant en exposicions individuals com col·lectives. Per exemple, a l'exposició actual 'Mirades que comuniquen' tenim aportacions com les d’Eugènia Balcells, una precursora en temes d’art i tecnologia, o Laia Torrent, del duet Cabosanroque, que han estat claus.

R.P.C. I ja per acabar, com treballen el tema de l’eurocentrisme en l’art i els nous focus d’interès que emergeixen en l’àmbit global (Àsia, Àfrica…)? Hi ha un èmfasi especial en les relacions amb Llatinoamèrica?

M.B.B. Hem mantingut una relació molt estreta amb Llatinoamèrica, on tant l’empresa com la Fundació tenen seus amb autonomia de gestió i direcció artística. Tenim clar que les perspectives del segle XXI tenen una lògica més global i moltes coses estan canviant. A més, Llatinoamèrica té una energia creativa desbordant, que es reflecteix en la força de totes les aportacions que estem rebent des de fa temps.

'Politonos' (Mirades que comuniquen), Cabosanroque. © Fundació Telefónica