Ucraïna i els díptics de Boris Mikhaïlov

Un espai en runes a Kíiv, una barreja entre brutícia i magnificència, es converteix en el punt de partida de 'The Temptation of Death', un viatge visual en el qual Boris Mikhaïlov (Ucraïna, 1938), amb la seva irreverència habitual, aprofundeix en els traumes del passat i les ombres del present. Lluny de limitar-se a la denúncia o al simple testimoni, l'artista opta per un format poc convencional: els díptics. Aquest nou llenguatge li permet, més enllà d'exposar imatges, explorar la dualitat de les experiències humanes en una sèrie que es mou entre la bellesa desoladora i el caos d’una Ucraïna encara marcada per les ferides de la història.

La mostra, en el marc del festival Panoràmic, presenta la mirada de Boris Mikhaïlov, qui aprofundeix en la història del crematori de Kíiv: un projecte iniciat el 1969, però abandonat tretze anys després per la por que la seva arquitectura evoqués massa les atrocitats de la Segona Guerra Mundial. Els artistes Ada Rybachuk i Vladimir Melnichenko havien intentat reformular el projecte amb un Mur de la Memòria per homenatjar les víctimes ucraïneses dels nazis, però l’Estat soviètic, incòmode amb la força simbòlica del disseny, va optar per enterrar el mur amb més formigó, deixant l’edifici com un fragment de memòria soterrada.

Aquesta visita al crematori en ruïnes va despertar en Mikhaïlov una necessitat de confrontar el passat amb el present d'una forma nova. Per això, en comptes d'aplicar el seu estil directe, conegut per capturar el dolor i les contradiccions de l'ésser humà en situacions extremes, aquí utilitza el díptic per primera vegada, un format que li permet combinar imatges de diferents èpoques, creant nous significats i fent ressorgir velles imatges amb una nova intensitat. Per a l’artista, el díptic, amb una història que es remunta a l'art clàssic, funciona com una pàgina d'un llibre, un format que li dona l'oportunitat de reinventar-se i d'obrir la seva obra a interpretacions més enigmàtiques.

A 'The Temptation of Death', els 35 díptics fan coexistir imatges del crematori amb fotografies de la seva extensa obra anterior, teixint una narrativa autobiogràfica de la seva vida i de les històries que han marcat Ucraïna. "És com una novel·la," comenta Mikhaïlov, que es deixa portar per un nou ordre narratiu on el díptic, en comptes de dividir, crea unions visuals. En aquesta estructura de parelles d'imatges, la memòria col·lectiva d'un país s'entrellaça amb la seva pròpia biografia, i la seva història personal és inseparable de les tensions històriques que travessen Ucraïna, entre el capitalisme present i el passat comunista.

La seva obra, carregada d'ironia, cruesa i tendresa, revela una intenció crítica que qüestiona els ideals de realitat i documentació. Mikhaïllov ha desdibuixat els límits entre el documental i la ficció, creant un art a contracorrent que s’oposa a qualsevol pretensió d'objectivitat. Aquesta subversió ha fet que el seu treball hagi estat sovint un reflex incòmode però necessari per a la societat postcomunista. No li han resultat alienes la censura o el desastre de Txernòbil, els excessos del turisme alemany a Mallorca o la guerra actual a Ucraïna, circumstàncies que han sigut part essencial de la seva mirada crítica. A més, va ser un pioner en la representació fotogràfica del nu masculí i de la fotoperformance, explorant aspectes de la condició humana des de noves perspectives.

Com a part del festival Panoràmic i oberta al públic fins al 24 de novembre, aquesta exposició està comissariada per Iván de la Nuez, qui defineix Mikhaïlov com un Balzac contemporani. Amb la seva càmera, l’artista captura la decadència i l’existència humana en tota la seva fragilitat, evocant una “comèdia humana” que oscil·la entre la llum i la foscor. L’obra de Mikhaïlov esdevé un art de vida pròpia, que ens parla de memòria, destrucció i identitat. Amb 'The Temptation of Death', Boris Mikhaïlov retorna a les seves arrels en una Ucraïna ferida, per fer-nos pensar sobre el futur encara borrós amb una mostra plena de sentit polític i social.