'Accident' com a acte de rebel·lia

Entrar en una sala d’exposicions i adonar-se que res funciona com t’esperes: ni els camins d’accés, ni la senyalització, ni tan sols el que s’espera del teu cos. Això és precisament el que Helena Vinent presenta a 'Accident', una proposta de desconnexió de la normalitat on l’establert es trenca. A l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, aquesta exposició desafia les normes capacitistes que acostumen a regir l’espai artístic.

Oberta al públic fins al 19 de gener, 'Accident' qüestiona el rol passiu del públic i converteix la diferència en el centre d’una experiència immersiva que redibuixa l’accés als espais museístics. En diàleg amb el discurs crip-queer, Vinent es mou cap a un anticapacitisme de caràcter punk, on els cossos disca —com a reapropiació política del terme discapacitat— deixen de ser una presència aïllada i s’erigeixen en “accidents” que sacsegen les normes de l’espai convencional.

A través d’accions transgressores d’un grup de persones disca, l’exposició 'Accident' interromp la normalitat i desafia la percepció dels cossos disca com a figures submises i inofensives. Amb una coreografia d’obstacles que inclou murs i escales, l’experiència esdevé tant física com sensorial. Un dels elements més destacats és una peça sonora ubicada en un ascensor, que reinterpretant les guies audiodescriptives tradicionals, ofereix una narració que no busca mediar, sinó desorientar. Així, s’aconsegueix submergir el visitant en una confusió que convida a explorar l’inexplicat, allunyant-se de la comprensió normativa i obrint la porta a noves perspectives sobre l'espai artístic.

'Accident' a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró.

Les didascàlies (o transcripcions de sons no verbals) són una altra proposta de Vinent, que explora el marge d’interpretació d’un món d’oients a un context sense so, convertint la seva condició de persona sorda en un motor creatiu que descol·loca. Així, la traducció incompleta dona lloc a la imaginació i alhora l’artista rebutja la pressió capacitista de comprendre-ho tot. L’espai d’exposició esdevé tens i vibrant, amb materials tous suspesos que actuen com a contrapunt en un diàleg d’alternatives i confrontació.

Amb aquesta exhibició, Helena Vinent transforma els cossos disca en agents actius que desafien els marcs previsibles i estableixen una presència incòmoda, però inevitable, un desafiament contra la narrativa dominant que sovint infantilitza i subestima les persones amb diversitat funcional. Alhora, tanca de manera reivindicativa i rupturista el cicle de quatre exposicions ‘Ens acompanyarem quan es faci fosc’, comissariat per Irina Mutt, que ha explorat la interdependència i els nous codis de relació amb el món, i ha celebrat l’espai com un terreny d’experimentació, fomentant la pluralitat d’experiències evitant filtre normatiu.

En definitiva, ‘Accident’ et fa una interpel·lació directa: als cossos no discapacitats ens demana que reflexionem sobre la nostra posició, que qüestionem els privilegis amb què sovint ens movem per espais que es consideren accessibles només per a alguns i els cedim. Alhora, ofereix a totes les identitats sovint ignorades per l’art i els seus espais una veritable invitació a transitar-hi amb llibertat, a ocupar l’espai i fer-lo seu sense concessions. Potser cedir part d’aquests privilegis que donem per fets és, al final, una forma de solidaritat més necessària que mai, una aposta per crear vincles que desafien la rigidesa d’allò que entenem per normalitat.

'Accident', Helena Vinent