Chillida: més enllà del volum

Més enllà de l’escultura monumental que el va fer reconeixible, Eduardo Chillida va expandir el seu llenguatge artístic cap a formats més accessibles, apropant les seves formes i idees a nous entorns. Aquesta versatilitat és el que celebra l’Artium Museoa de Vitòria-Gasteiz amb l’exposició 'Chillida. Usos aplicados', que convida el públic a descobrir un Chillida que no només treballa el volum sinó que es desplaça cap a les dues dimensions, poblant l’espai gràfic i publicitari. Aquesta mostra, en el marc del centenari del naixement de l'artista i oberta fins al febrer, compta amb el suport de Chillida Leku, la Fundació Eduardo Chillida - Pilar Belzunce, i Mondragon.

La locució que dona nom a l’exposició, 'Usos aplicados', evidencia aquest procés de transformació de les formes del basc quan aquestes s’aplanen i perden el volum per contactar amb el disseny gràfic, la cartelleria, l’art tèxtil o la joieria, i enriqueixen identitats de marca dintre del màrqueting i la publicitat. Aquesta obra gràfica s'exemplifica en les més de 70 peces que aplega l'exposició: dibuixos, gravats, cartells, collages i elements de mercadotècnia, que reflecteixen com el seu traç esdevé símbol, capaç d’habitar des dels logotips institucionals de la Universitat del País Basc i el Museu Reina Sofia fins a cartells d’esdeveniments com els Jocs Olímpics de Munic de 1972 o les protestes antinuclears a la costa basca.

Cartell dels Jocs Olímpics de Munich, Eduardo Chillida (1972)

'Chillida. Usos aplicados' revela també una dicotomia essencial en l’artista: mentre que Chillida era reticent a crear múltiples de les seves escultures per mantenir-ne la singularitat, amb la gràfica experimenta una obertura radical. A través de tècniques com la serigrafia, l’aiguafort o la xilografia, apropa el seu treball a la societat, i les seves figures es multipliquen, esdevenint unitats de comunicació de masses.

La trajectòria de Chillida en aquest camp mostra una evolució clara: des dels seus dibuixos figuratius primerencs, influenciats per l’estudi de la figura humana i elements naturals durant els seus anys a París, fins a l’abstracció geomètrica que marcarà el seu llenguatge madur. Aquesta transició va ser possible gràcies a una visió profunda de l’espai, la matèria i el temps, i la seva habilitat per entendre el buit i el joc interespacial dels volums, conceptes centrals en la seva obra que emergeixen ja a finals dels anys quaranta i que maduren durant la segona meitat del segle XX.

Logotip contra una costa vasca nuclear, Eduardo Chillida (1974)

També cal parlar del Chillida activista, que a l’esfera pública va emergir en un moment de canvi profund, coincidint amb el final d’una època i l’inici d’una altra, en plena Transició espanyola. Aquest rol social i compromès de l’artista s’alineava amb l’activitat d’altres figures del Grup Gaur, com Oteiza i especialment Basterretxea, amb qui compartia la voluntat d’intervenir a favor de la societat basca i de les seves institucions. Chillida va crear logotips que es van convertir en emblemes reconeguts de lluites socials i drets fonamentals: llibertat d’expressió, antinuclearització, amnistia per als presos polítics, i drets humans, molts d’ells adoptats per Amnistia Internacional. Els seus dissenys, amb el temps, van ser assumits per la societat basca com a part d’una memòria visual col·lectiva.

En aquest joc d’intercanvis i connexions, Chillida emergeix com una figura bifacètica: un creador entre l’originalitat auràtica de la seva obra escultòrica i la democratització de les seves formes gràfiques, que avui s’han convertit en veritables icones visuals. Les seves línies, encara que descontextualitzades de les escultures originals, continuen sent reconeixibles i vigents.

Cartell per a un festival a favor de l'amnistía dels presos al frontón d'Anoeta, Eduardo Chilida (1976)