Amb l'exposició 'Interseccions entorn Jean Genet', la Fundació Apel·les Fenosa explora les interconnexions entre el món de l'art i la literatura. L'exposició, comissariada per Juan-Ramón Barbancho, constitueix el primer cas d'estudi del cicle ‘Fenosa i els escriptors’ i pren com a eix central el bust de Jean Genet, modelat per Fenosa a París l'any 1950 per encàrrec de Monique Lange. Aquesta peça escultòrica serveix com a punt de partida per endinsar-se en els vincles de Fenosa amb el cercle literari que envoltava l'escriptor.
Oberta al públic fins al 23 de febrer, la mostra planteja una narrativa entrecreuada on Fenosa, Genet, Lange, així com altres figures com Víctor Viladrich i Juan Goytisolo, s'entrellacen en una història de trobades i correspondència entre Barcelona i París. Aquest entorn cultural dels anys 50 es converteix en escenari de col·laboracions que revelen aspectes poc coneguts d’aquestes figures. Segons la investigació de Barbancho, el bust, amb els seus trets marcats i expressió retreta, encarna les múltiples cares de la personalitat de Genet, que transita entre la introspecció i la provocació. Així, l’escultura captura l’essència d’un personatge enigmàtic, en un procés artístic que Barbancho, amb la col·laboració de l’Institut Français de Barcelona, la Llibreria Jaimes i la Filmoteca de Catalunya, ha documentat a través d'arxius, cartes i fotografies inèdites.
Nekane Aramburu, directora de la Fundació Apel·les Fenosa, destaca la importància de preservar l’obra de Fenosa en un context cultural que, tot i avançar tecnològicament, es troba en una cruïlla en què la conservació tàctil i directa del patrimoni continua sent essencial. En aquest sentit, els espais de la Fundació han estat redissenyats com a centres d'investigació i creació, que converteixen les sales en hubs interactius d'estudi i exposició, destinant part de l’edifici a l’arxiu i a la investigació per tal de crear una continuïtat viva entre el passat, el present i el futur.
El programa 'Casos d’Estudi' de la Fundació, al qual pertany aquesta exposició, busca noves interpretacions de l’obra de Fenosa mitjançant l'anàlisi detallada de peces concretes. Fenosa, que durant la seva vida va mantenir una profunda relació amb diversos escriptors, entaulava llargues converses amb ells, trobades que sovint quedaven immortalitzades en textos, retrats i correspondència. Fotografies i correspondències conservades permeten intuir aquests moments de complicitat intel·lectual, tot i que la seva complexitat emocional roman sovint inexplorada. A diferència d’una biografia convencional, la investigació de Barbancho pretén entendre les subtileses que van definir aquestes relacions i exposar un diàleg més ampli sobre la relació que es va establir entre ells.