'Hemendik Hurbil / Prop d’aquí' de Clemente Bernad (Pamplona, 1963), exposada a La Virreina Centre de la Imatge, ens apropa a un capítol recent i controvertit de la història basca. Bernad, conegut per la seva aproximació fotogràfica allunyada dels circuits de comunicació convencionals, presenta ara una perspectiva crítica i minuciosa sobre un conflicte que va sacsejar la societat basca durant dècades. Aquesta mostra, oberta al públic fins a finals de gener, és un testimoni visual sobre el conflicte, però alhora posa sobre la taula la connexió entre les imatges i els esdeveniments que representen.
L’abast temporal de l’exposició inclou imatges captades entre 1987 i 2018, començant amb una fotografia de Pamplona i acabant amb una altra a Kanbo, el 4 de maig de 2018, data que rememora la Declaració d’Arnaga i la dissolució d’ETA.
El projecte es desplega en diverses sales de La Virreina, on l’obra de Bernad es presenta en una combinació de gairebé un centenar de positius fotogràfics i audiovisuals. L'exposició és una successió de fotografies però també una immersió en una cronologia fragmentada i una crítica al fotoperiodisme tradicional. L’obra no es presenta amb una estructura narrativa convencional, sinó com un flux visual que no pretén ser catalogat ni jerarquitzat. Bernad trenca amb la lògica de causa-efecte, generant un desordre i la sensació que el temps queda suspès d’alguna manera.
Donostia, Clemente Bernad (1997)
Aquesta posada en escena a La Virreina és també un posicionament de l’artista en contra de la manipulació dels relats visuals en els mitjans de comunicació. Bernad, que ha optat per mantenir aquestes imatges fora del circuit mediàtic establert, marca una distància crítica amb el tractament de la violència en els mitjans. Aquesta decisió és un dels elements que sustenten la seva figura com a “antifotoperiodista”, negant-se a simplificar els fets per encaixar-los en un relat únic i fàcilment digerible.
Tot i la proximitat amb la realitat retratada, Bernad qüestiona la fotografia com a evidència documental, les seves imatges són testimonis, però no pretenen ser proves. Aquesta visió, que trenca totalment amb els codis tradicionals del fotoperiodisme, busca establir una relació complexa amb el conflicte, i generar un procés de revisió i d’incògnita que deixa en mans de l’espectador la reflexió i les possibles relectures del que va passar.
Les diverses sales de l’exposició ofereixen una mirada crítica a les etapes més doloroses del conflicte basc, explorant tant la violència pública com la història més amagada. A la sèrie 'Hitz Egin!', per exemple, es documenta el desmantellament de les instal·lacions del diari Egin, tancat per ordre judicial el 1998 i posteriorment destruït, imatges que expressen la pèrdua d’un espai essencial de llibertat de premsa. Altres fotografies de Bernad recullen incidents públics, com manifestacions de suport als presos o enfrontaments amb les forces de seguretat.
'Hemendik Hurbil / Prop d’aquí' mostra la complexitat i les cicatrius d’un període de violència que continua viu en la memòria col·lectiva, i reafirma la fotografia com una eina que suscita més preguntes que respostes.
Leaburu, Clemente Bernad (2001)
Una trajectòria compromesa amb la memòria
Clemente Bernad ha documentat visualment alguns dels conflictes socials i polítics més profunds de la història recent. Des de la seva obra inicial, 'Jornalers' (1987-1992), que retrata la precarietat dels jornalers andalusos, fins a 'Dones sense terra' (1994), sobre la vida de les dones sahrauís als camps de refugiats, Bernad ha destacat per un enfocament humà i compromès. Amb projectes com 'Basque Chronicles' (1987-2015), una extensa cobertura del conflicte basc, Bernad ha creat un corpus visual ambiciós i controvertit que qüestiona la instrumentalització política de la memòria històrica. Aquest posicionament crític és evident també en treballs com 'On habita el record' (2003-2006), un ampli projecte centrat en els esforços per localitzar, identificar i exhumar fosses comunes de la Guerra Civil Espayola o bé recentment a 'Do you remember Franco?' (2021), on explora monuments del franquisme.
Clemente Bernad