L'energia invisible del Pavelló Mies van der Rohe

La història del Pavelló Mies van der Rohe ens recorda una de les màximes més famoses de l’arquitectura moderna, enunciada pel mateix Mies: "menys és més". En aquest espai, el “menys” es manifesta no només en la simplicitat de les seves línies, formes i colors, sinó també en el protagonisme silenciós dels seus materials, incloent-hi els còdols de l’estany. Ara, gràcies a la instal·lació 'In(Visible) Energy', el pavelló es transforma en una plataforma que explora energies invisibles i possibilitats arquitectòniques, posant el focus precisament en aquests simples còdols.

L’obra ha estat desenvolupada pel taller experimental B-Made de la Bartlett School of Architecture, liderat per Josep Miàs, i explora la força de la gravetat i el magnetisme disposant els còdols de l’estany en equilibris impossibles que leviten en l’aire gràcies a electroimants ocults. Aquesta intervenció, que es podrà visitar fins al 3 de novembre, parteix de la simplicitat d’una pedra i convida a reflexionar sobre l’energia que mou el nostre món i la relació que establim amb ella.

Quan el pavelló es va construir originalment el 1929, tant l’art com la ciència es trobaven en un moment d’avantguarda. Mies proposava una arquitectura despullada, pura i audaç, buscant que cada material tingués la màxima expressió. Alhora, es formulava l’equació revolucionària d’Einstein, E = mc², que revelava la relació entre energia i massa. Ara, gairebé cent anys després, el pavelló esdevé de nou un escenari per a aquests diàlegs entre formes d’energia visibles i invisibles, entre la matèria i el buit, entre la força i l’equilibri. La instal·lació parla del potencial de les energies nuclears, gravitatòries i electromagnètiques, però també suggereix una cinquena força igualment poderosa: la consciència. És aquesta força la que podria impulsar-nos cap a una transició energètica que deixi enrere el pes dels combustibles fòssils.

© Flavio Coddou

Tal com comenta l’equip creador, si comprimíssim tota l’energia que consumim en una vida, podria cabre en una pedra tan petita com les que veiem al pavelló. Però el model energètic actual, dominat pels combustibles fòssils, comporta una càrrega monumental: la massa de tots els materials cremats per proveir aquesta energia equivaldria, segons aquest símil, al pes de tots els marbres de l’edifici.

En paraules de Luke Olsen, professor del B-Made, el procés de creació de la peça va suposar un diàleg profund amb el pavelló i els elements que el componen: “Han estat 4 anys de procés des que vaig treure el còdol de l’estany amb la simple premissa d’elevar el que és invisible, que és tot allò que el pavelló no ens mostra, el que no podem entendre a simple vista. I aquestes coses són, en part, els còdols; hi passem pel costat constantment, però no entenem el seu valor. Des del principi vam voler explorar aquesta connexió entre la matèria i l'energia.”

'In(Visible) Energy' és un treball conjunt entre arquitectes, enginyers, músics i científics, perquè, més enllà d’observar i intentar comprendre la teoria i els tecnicismes, una intervenció acústica permet escoltar també els efectes de la força electromagnètica que sosté els còdols a través de freqüències binaurals, mentre que una altra peça converteix l’energia electromagnètica en sons audibles a través d’un micròfon.

A través dels còdols, els creadors de 'In(Visible) Energy' busquen fer-nos entendre que l’energia no és necessàriament invisible o remota, sinó tangible i conscient. És una proposta molt interessant, que afegeix una capa nova de complexitat, tant visual com conceptual, a l’equilibri i l’harmonia que caracteritzen el pavelló.

© Flavio Coddou