‘Topografías de las memorias’ i les històries silenciades

L’Espai Isern Dalmau de la Fundació Lluís Coromina acull l’exposició ‘Topografías de las memorias’, inaugurant alhora la programació del festival Panoràmic 2024 a Barcelona, després d’inaugurar diverses exposicions a Granollers fa unes setmanes.

Aquesta mostra, oberta fins al 4 de gener, reuneix les visions creatives de Roc Parés i Sandra Rengifo, i ofereix un diàleg entre les seves obres sota la curadoria de Roberta Bosco i Fernando Cuevas Ulitzsch.

Units per una sensibilitat compartida sobre la memòria i el territori, els dos artistes aporten una reflexió molt adient amb la temàtica "Extrems" que inspira l’edició d’aquest any del festival Panoràmic, construint un diàleg visual i sonor que parla de memòria, pèrdua, identitat i les complexitats de la supervivència en una realitat marcada per tensions històriques. Es tracta de dues obres interconnectades: 'Mayoral de acero: destajo' de Sandra Rengifo i 'Maqueta entrenada' de Roc Parés, i representen els extrems presents en les societats contemporànies.

L’obra de Rengifo amb la participació de Kostas Tsanakas, proposa una exploració del territori des d’una mirada introspectiva, amb referències al silenci, la càrrega emocional i les cicatrius invisibles dels treballadors. El projecte és un relat sobre les ombres d’aquells que lluiten per sobreviure en condicions extremes, les seves vides, tan pesades com les màquines que manipulen, immersos en un sistema que sovint els ignora. Rengifo apropa el públic a realitats oblidades: els rostres de nens que creen música en la foscor, la duresa de les jornades extenuants, la nostàlgia dels ferroviaris i la història d’aquells que, literalment, esdevenen terra. A través de la seva obra, recupera i exposa la memòria dels invisibles, posant-los al centre de la narrativa.

'Mayoral de acero: destajo', Sandra Rengifo

Paral·lelament, 'Maqueta entrenada' de Roc Parés situa el públic en una experiència immersiva dins d’un paisatge caribeny on la memòria es desplaça entre iconografies i estereotips. La instal·lació, una antiga maqueta ferroviària plena de simbologia caribenya, esdevé un camp d'exploració interactiva mentre les imatges d'una petita càmera a bord de la locomotora es projecten a temps real. Aquesta maqueta reflecteix la dualitat i la complexitat d’una societat que lluita per reconciliar-se amb el seu passat colonial i, alhora, amb les tensions que això genera. Des de bohios fins a esclaus esgotats o camperols amb matxets, les figures del Carib prenen vida en aquest microcosmos.

El paper de la memòria i la representació històrica es qüestionen en aquesta exposició, i recorda que la història es construeix des de múltiples perspectives i cal donar veu a tots aquells relats sovint silenciats. Alhora subratlla com les vides d’aquells que tradicionalment han estat ignorats o oprimits —la mà d'obra, els desarrelats, els migrants i altres figures marginades— tenen molt a dir sobre la nostra manera d’entendre el territori i la realitat que ens envolta.

'Maqueta entrenada', Roc Parés i l'obra de Sandra Rengifo al fons.

Entre ruinas (2023) i Los principios no se negocian (2022), Sandra Rengifo

Propostes del Panoràmic 2024 a Barcelona

Continuant amb el que ja va començar a Granollers, Barcelona acull a partir d’ara aquesta segona fase del festival Panoràmic. Es tracta d’una àmplia selecció d'exposicions  que exploren diverses facetes de la realitat social i cultural contemporània des d'angles innovadors i crítics. Entre elles, 'Ombres i clarianes' d'Enric Maurí, comissariada per Mercè Alsina, destaca per la seva revisió de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, que retrata un Montseny de contrastos: des d'un paisatge idíl·lic capturat al segle XX fins a un Montseny contemporani, sobreexplotat i pressionat pel seu paper com a pulmó verd de Barcelona.

Una altra proposta de Mercè Alsina, 'Reject Modernity, Embrace Tradition' de Joan Pallé, es presenta a la Casa de l’Ardiaca, on l’artista analitza la història de l’edifici i qüestiona les estratègies estètiques i polítiques utilitzades per construir discurs. Pallé crea una reflexió que desafia el pensament binari i planteja una lectura més complexa de la realitat.

En la mateixa línia crítica, Paula Artés, amb 'Qui té el poder?', reflexiona sobre el poder de les imatges i la seva influència en la representació cultural i política. A partir de la seva exploració de l'Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, Artés qüestiona els propòsits i les iconografies que han format part de la narrativa visual al llarg del temps.

Finalment, l’Open Panoràmic, coordinat per Xavier de Luca i Houari Bouchenak, ofereix una oportunitat als artistes emergents per presentar projectes audiovisuals experimentals o documentals. Aquest espai, dedicat a les propostes audiovisuals, inclou aquest any vuit projectes que exploren temes socials, visuals i culturals amb formats que combinen fotografia, vídeo, infografies i altres tècniques de narració visual.

Tota la programació detallada del festival Panoràmic 2024 aquí.