Una nova retrospectiva de Pilar Aymerich ens apropa l’obra de qui ha estat una de les fotògrafes més importants dels nostres temps. Íntima i reflexiva, va documentar des de les lluites socials del tardofranquisme fins a les escenes més quotidianes i humanes.
El Centre d’Art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat acull ‘Pilar Aymerich. Memòria viscuda’ fins al març, i és un homenatge, a través de més de 150 imatges, a la trajectòria professional d’aquesta fotògrafa barcelonina. La mostra, comissariada per Neus Miró, és un recorregut zigzaguejant per l’univers visual d’Aymerich, des dels anys 60 fins a l’actualitat. Aymerich va captar la realitat amb una subtilesa particular i va voler allunyar-se de les càmeres cridaneres o el fotoperiodisme més intrusiu.
Nascuda el 1943, es va formar en direcció teatral a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i, després d'un període a Londres i França, va decidir tornar a Barcelona per endinsar-se en el món de la fotografia. La seva trajectòria comença a finals dels anys 60, just en el moment àlgid de la dictadura franquista i en el bressol de la Transició. Les seves imatges, publicades a revistes com Serra d'Or o Triunfo, sempre han estat una barreja entre la força narrativa i l’emoció.
Camp d'entrenament de les milícies territorials a Cuba, Pilar Aymerich (1982)
A l'exposició també descobrim una Aymerich més desconeguda. S'inclouen fotografies inèdites preses a La Habana el 1982 i el projecte 'Viajeras en La Habana', realitzat amb la historiadora Isabel Segura. A més, s'exhibeixen retrats d'artistes com Josep Pla, Oriol Bohigas o Neus Català, així com fotografies de personatges de la vida nocturna barcelonina dels anys 70 i de l'interior de la presó de dones de la Trinitat. En aquest context, la mostra també reivindica la figura de Pilar Aymerich com a feminista, humanista i activista. Les manifestacions, vagues, celebracions i diversos moviments socials dels anys 70 que va retratar, esdevenen un testimoni de la lluita per la llibertat en un país que començava a despertar després de dècades de dictadura.
Josep Pla al Mas de Llofriu, Pilar Aymerich (1972)
A Tecla Sala també es projecta la pel·lícula Entreacto, en la qual apareix Pilar Aymerich. Aquesta obra és una crítica al règim franquista i es presenta a través dels ulls d'uns joves artistes que lluiten per la seva llibertat d'expressió. Per esquivar la censura, alguns dels diàlegs van ser editats al revés. La pel·lícula, que havia caigut en l'oblit durant anys, ha estat restaurada gràcies a la tasca de la Filmoteca de Catalunya. Ara representa un testimoni clau de la resistència cultural d'aquell moment i de les dificultats creatives a les quals havien d'enfrontar-se els artistes.
Amb aquesta retrospectiva, el Centre d'Art Tecla Sala ens ofereix la possibilitat de redescobrir històries i testimonis a través de la mirada d’Aymerich, que ens obliguen a mirar enrere durant una estona i a entendre millor el camí que ens ha portat fins avui.
Manifestació d'amnistia per a la dona a Barcelona, Pilar Aymerich (1977)