Saul Steinberg i el dibuix com a llenguatge universal

L’obra de Saul Steinberg es mou en un espai difús entre l’art i la il·lustració. En aquesta línia d’ambigüitat, la Fundació Juan March de Madrid presenta una exposició clau per comprendre l'impacte d’aquest creador en el segle XX.

La retrospectiva 'Saul Steinberg, artista' ofereix una visió integral de la seva trajectòria, amb prop de 400 obres provinents de col·leccions privades i institucions europees i americanes. A més, aquesta exposició representa la primera retrospectiva completa de Saul Steinberg a Espanya, consolidant la Fundació Juan March com un punt de referència per a l’estudi de l’artista, gràcies també a la donació de 115 peces per part de la Saul Steinberg Foundation de Nova York.

Nascut a Romania el 1914 i mort als Estats Units el 1999, Steinberg és conegut sobretot per la seva col·laboració de més de 50 anys amb la revista The New Yorker, on va redefinir els límits entre l’humor gràfic i l’art conceptual. Però situar Steinberg únicament com a dibuixant seria reduir l’abast del seu treball. L'exposició mostra com la seva obra es desplega a través de nombrosos mitjans: des de dibuixos fins a collages, passant per murals, fotografies, revistes i fins i tot llibres d'artista.

'City Scale', Saul Steinberg (1956). © The Saul Steinberg Foundation

La seva relació amb l'expressionisme abstracte americà, compartint època amb figures com Jackson Pollock i Willem de Kooning, es reflecteix en la llibertat amb què combina formes i conceptes. No obstant això, Steinberg no pertanyia completament a cap moviment artístic en concret, tal com ell mateix va expressar: "No estic del tot en el món de l'art, ni en el de les vinyetes, ni en el de les revistes, per això el món de l’art no sap on situar-me".

Alicia Chillida, comissària convidada de la mostra, ha aconseguit construir una narrativa que abraça les múltiples facetes d’un autor que va trobar en el dibuix una eina d'exploració filosòfica i existencial. A la Fundació Juan March, s’exposen des dels seus famosos murals fins a les portades per The New Yorker, així com obres més íntimes que exploren la seva pròpia condició de nòmada. Harold Rosenberg, crític d'art, el va definir com un “escriptor d’imatges”, una expressió que sintetitza el diàleg constant entre paraula i imatge que impregna tota la seva producció.

La vida de Steinberg va ser tan errant com la seva obra: jueu, perseguit per les lleis antisemites de Mussolini, es va formar com a arquitecte a Itàlia, però va haver de fugir als Estats Units sense papers. Aquest exili va marcar profundament la seva obra, que sovint es presenta com una reflexió sobre la identitat, el desplaçament i les fronteres. Va establir connexions profundes amb altres artistes i intel·lectuals exiliats, com Samuel Beckett, Alberto Giacometti i Eugène Ionesco, amb qui compartia una visió aguda i irònica de la condició humana.

L'exposició, que es podrà visitar fins al 12 de gener, evidencia com Saul Steinberg va revolucionar el dibuix i el va convertir en una eina de reflexió visual i intel·lectual. A través d'una obra súbtilment irònica i enginyosa, va capturar la realitat del seu temps oferint però, una mirada crítica i lúcida del món contemporàni.

Exposició a la Fundació Juan March.