100 objectes, dues icones: IKEA i VINÇON

El Disseny Hub de Barcelona presenta una exposició de dues icones del disseny: IKEA i VINÇON. Amb el títol ‘100 objectes d’IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON’, la mostra explora els paral·lelismes i diferències entre aquestes dues marques que han influït profundament en el disseny contemporani, tot i les seves diferències, tant de grandària com de filosofia.

La botiga VINÇON va tancar les portes l'any 2015, després de gairebé 75 anys d'activitat, deixant un gran llegat en el món del disseny barceloní. A l'era de la postguerra, la botiga va anar transformant-se en un referent cultural que va portar disseny internacional a la ciutat, convertint-se en una veritable institució del sector. La seva Sala Vinçon va ser el primer espai a Barcelona dedicat al disseny com a disciplina cultural, organitzant més de 300 exposicions gratuïtes fins al seu tancament, esdevenint un pont entre el comerç i la cultura.

L'exposició, que es podrà visitar fins al 23 de febrer al Disseny Hub Barcelona, és un homenatge a aquest llegat, i culmina el reconeixement de la botiga després de la publicació del llibre VINÇON. 1929-2015. La idea inicial d'aquesta mostra va sorgir de Fernando Amat, que juntament amb Sergi Amat, va seleccionar 100 objectes d'IKEA que s'alinearien amb la visió que tenien per a la seva botiga, i que ara s’exposen a les sales del DHUB. Tot plegat, sota la comissaria de Juli Capella, qui ha desenvolupat un interessant joc de miralls entre VINÇON i IKEA, en què es compara la història, els valors, la comunicació, i fins i tot l'arquitectura de les botigues de les dues marques.

Sala de l'exposició al DHUB.

Històricament, tant els fundadors de VINÇON com Ingvar Kamprad, creador d'IKEA, eren visionaris que entenien el disseny com una part essencial d’un sistema social modern. Ambdós emprenedors compartien la idea que el disseny havia de ser per a tothom, una noció que es reflecteix en els seus respectius eslògans i en la seva voluntat d’anar més enllà de les finalitats comercials. Per a VINÇON, la identitat també es va forjar en el seu peculiar naming, amb la famosa "ç" que va esdevenir un signe distintiu i va donar lloc a jocs de paraules a l’establiment, com Tinc Çon per al dormitori o Kitchen Çon per a la cuina. D’altra banda, IKEA va revolucionar la manera d’anomenar els seus productes per la dislèxia del seu fundador, que preferia noms memorables en lloc de codis numèrics.

Al llarg de l'exposició s’analitzen diversos aspectes claus de les dues marques, com la història dels seus fundadors, les xifres de negoci, el disseny del logotip o la promoció de la cultura del disseny. Aquest estudi posa en relleu les diferències evidents, com ara l'abast global d'IKEA enfront de la presència local de VINÇON, però també revela trets compartits: tots dos van democratitzar el disseny, impulsant-lo com un pilar essencial de la societat, i amb una idea clara de qualitat, funcionalitat i accessibilitat.

La mostra no es limita a exposar objectes, sinó que també obre un debat sobre el significat del disseny en la nostra vida quotidiana. A través d’un audiovisual projectat a la mostra, figures del món creatiu com dissenyadors, escriptors, periodistes i filòsofs, entre ells Mercedes Abad, Joana Bonet, Manuel Delgado, Òscar Guayabero, Nani Marquina, Ana Mir, Marc Morro, Rosa Pera, Lluís Permanyer, Oscar Tusquets, Juan Evaristo Valls i Anatxu Zabalbeascoa, reflexionen sobre els valors del disseny i el seu impacte social i ecològic.

A més, una altra peça fonamental de la mostra és el taller Reviu, ideat pel dissenyador Curro Claret i l'estudi TAKK. Amb la col·laboració d’entitats socials de Barcelona, aquest projecte construirà un pis pilot amb materials en desús al mateix DHUB, posant sobre la taula, de nou, el paper de la sostenibilitat i el futur del disseny més enllà de les dinàmiques comercials, i posant en relleu la importància de la reutilització i l’ecologia també en aquest camp.

Bosses de paper VINÇON exposades a DHUB.