Hilma af Klint: l’art com a camí cap a l’invisible

Hi ha una força invisible que mou l’univers, una energia subtil que, segons Hilma af Klint, transcendeix el que és visible i es manifesta en formes, colors i símbols. Aquesta idea va guiar la seva vida i la seva obra, convertint-la en una pionera de l’art abstracte molt abans que altres figures reconegudes, com Kandinsky, ocupessin aquest lloc en la història.

Nascuda dins d’una família amb profundes arrels en l’Armada sueca, Hilma af Klint va créixer envoltada d’una atmosfera rica en coneixements científics i cartogràfics, marcant la seva formació. Els diagrames, mapes i estructures geomètriques que dominaven el seu entorn es reflecteixen més endavant en la seva obra, a través dels quals va transmetre missatges d'una dimensió espiritual, utilitzant el llenguatge visual per explorar allò que és invisible als ulls humans.

Af Klint no es va limitar a pintar paisatges o retrats, com havia marcat la seva formació acadèmica a la Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts, sinó que va emprendre un viatge profund per explorar els misteris de l’existència i les forces ocultes que, per a ella, dirigien el món. Les seves obres pretenen ser portals cap a una realitat amagada, cap a un ordre universal que només pot ser entès a través de la intuïció i la connexió espiritual. Dins del seu estudi va començar a desenvolupar aquesta pintura molt més íntima i introspectiva, mantenint moltes de les seves obres en secret durant anys, a l’espera d’un públic capaç de comprendre-les.

'Paisatge estival', Hilma af Klimt (1888). ©The Hilma af Klint Foundation

El Museu Guggenheim de Bilbao acull, fins el 2 de febrer de 2025, una exposició que permet una immersió privilegiada en l'obra abstracta d'af Klint, amb un èmfasi especial en la sèrie de 'Pintures per al temple', considerades per la mateixa artista com la culminació de la seva carrera. En aquestes pintures, af Klint es va alliberar completament de les limitacions de la representació figurativa, desenvolupant un llenguatge artístic nou, carregat de simbolisme i obert a múltiples interpretacions.

'Pintures per al temple', va marcar un punt d'inflexió en la seva trajectòria artística i va transformar per sempre la manera d'entendre l'art. Aquest ambiciós projecte, realitzat entre 1906 i 1915, encarna l'essència de la seva recerca artística i espiritual. A través d'aquestes pintures, af Klint va intentar reflectir una realitat superior, una estructura còsmica que es desplega en formes geomètriques, colors vius i símbols universals, trencant les convencions de la representació visual tradicional.

Les peces són abstraccions visuals i una manifestació del seu diàleg amb el món espiritual. Segons la mateixa Hilma af Klint, moltes d’aquestes obres van ser creades a partir d’un procés automàtic, guiada per uns “grans mestres” que la conduïen a través de la seva pintura. Aquesta aproximació, que s’acosta al misticisme i l'espiritisme, situava af Klint en una posició única dins del panorama artístic de la seva època. El seu objectiu era construir un temple, un lloc físic on aquestes obres haurien d'exposar-se per revelar al públic els misteris que contenien. Aquest temple, que va imaginar amb una estructura helicoidal al centre, mai es va materialitzar, però les pintures es van conservar com un llegat que, segons l'artista, no estava destinat a la seva època, sinó a les generacions futures.

  Grans pintures de figures, Hilma af Klimt (1907). ©The Hilma af Klint Foundation

Aquesta sèrie, composta per peces de grans dimensions i d’una gran cromatisme i simbolisme, es pot interpretar com una cartografia de l’invisible. Els colors brillants, com el blau per simbolitzar el femení, el groc per al masculí i el verd com a síntesi d’ambdós, es combinen amb formes com espirals, cercles concèntrics, ovals i estructures geomètriques que semblen representar les forces de l’univers en moviment constant. Cada pintura és també una representació de la interacció entre les forces oposades —el bé i el mal, la matèria i l’esperit, el masculí i el femení— que, segons af Klint, governen l’existència.

La mostra al Guggenheim també inclou una selecció de les seves primeres obres, més tradicionals, que reflecteixen la formació acadèmica que va rebre. Durant els primers anys de la seva carrera, af Klint va crear pintures figuratives que seguien les convencions acadèmiques del seu temps. A més, l'exposició recull els seus dibuixos automàtics, creats en col·laboració amb el grup espiritualista 'Les Cinc', així com les sèries posteriors a 'Pintures per al temple', dominades per una geometria encara més depurada i la inclusió de símbols que evoquen el misticisme i la ciència de l’època.

Af Klint va ser una pionera en la representació de l’invisible, una visionària que va entendre l’art com una eina per desvelar les estructures ocultes de l’univers. La seva decisió de no permetre l'exhibició de les seves obres fins dues dècades després de la seva mort revela la seva profunda convicció que el seu treball no seria apreciat durant la seva vida. Aquesta elecció va mantenir el seu llegat en l'ombra durant molts anys, i només es va fer visible al públic el 1986 a Los Angeles, seguida d'una primera gran retrospectiva a Estocolm el 2013.

Exposicions com la d’ara al Guggenheim permeten apreciar el veritable abast de la seva contribució i també ens apropen a un univers místic i espiritual que continua ressonant amb força en el panorama contemporani.

'El cigne', Hilma af Klimt (1915). ©The Hilma af Klint Foundation