Jaume Plensa: l'escultor d'idees

El títol de la mostra anticipa la reflexió personal, el silenci i la contemplació a la qual està convidat l'espectador. El ritme frenètic de la jornada i la sobreestimulació visual de les pantalles sovint priven d'aquest exercici d'introspecció tan necessari i tan poc practicat. Jaume Plensa, artista i escultor d'origen català, tanca els ulls de les seves escultures per obrir la porta cap a un camí interior personal; cap a una trobada.

Considerat un dels escultors més reconeguts del panorama artístic actual, inaugura, després de més de dues dècades, la seva mostra monogràfica a la Fundació Telefónica. L'exposició acull un total de 15 peces, fent un recorregut per la trajectòria de l'artista, des dels anys noranta fins a l'actualitat.

Aquesta exposició, en conjunt, és un itinerari per l'univers conceptual sobre el qual s'articula l'obra de Plensa. Les seves representacions abstractes i figuratives apel·len a temes recurrents en la seva trajectòria artística, com ara el silenci, la contemplació, l'efímer, la identitat o el llenguatge.

'Invisibles' (2016) i 'Who are you? I-VIII' (2016)

Per a Plensa, els veritables materials de les seves escultures són les idees. La seva obra es podria analitzar des d'un punt de vista filosòfic, en tant que convida a formular preguntes sobre la condició humana a tot aquell que la contempla. 'Who are you? I - VIII' fa referència a aquell soroll de la hiperactivitat que priva l'ésser humà de trobar el sentit de la seva existència; un tema recurrent que filòsofs de la contemporaneïtat, com Byung-Chul Han, reflexionen. A través de la bellesa i harmonia de 'Rui Rui’s Words' i 'María', s'apel·la al silenci com a condició fonamental per a assolir la contemplació.

En general, les obres es distribueixen en espais individuals on l'espectador pot endinsar-se en el discurs que proposen. Totes les peces conviden a la immersió del visitant, tot i que, sens dubte, la més destacada en aquest sentit és 'Il suono del sangue parla la stessa lingua'. Amb aquesta obra —composta per llum, fum i so— es fa referència a la importància del llenguatge com a vehicle de connexió entre els éssers humans. Per a Plensa, un altre dels temes fonamentals de la seva obra és el sentiment de comunitat. A 'Silence', convida a la reflexió sobre la identitat humana a partir del reconeixement de l'individu com a part d'un conjunt.

A l'exposició només es percep una part de la trajectòria de Jaume Plensa, ja que la veritable experiència estètica prové de la monumentalitat que tant el caracteritza. 'Water's Soul' a Nova Jersey; 'Julia' a la Plaça de Colón a Madrid; 'Awilda' a Rio de Janeiro; són alguns exemples de la poesia visual que —fora del cub blanc “descontextualitzador”— genera un diàleg harmònic amb l'entorn en què s'insereix. No obstant això, el documental de Pedro Ballesteros ¿Puedes oírme? (2020), al principi de l'exposició, es cuida de mostrar el procés creatiu de l'escultura monumental de Plensa, que no es pot mostrar a la sala.

Per a aquells que no coneguin la trajectòria de Jaume Plensa, aquesta exposició, disponible des del dijous 17 d'octubre fins al 4 de maig, és una oportunitat perfecta per conèixer l'univers conceptual que articula la seva obra. Tanmateix, a tots aquells que hi vagin, els convido a visitar els espais urbans enriquits per l'escultura monumental de l'artista.

'María (2018)'