Alumnes de 5 escoles de Barcelona s’endinsen als museus municipals

Alumnes de 5 escoles de Barcelona s’endinsen als museus municipals de la mà del projecte Patrimonia’m, Col·leccions. Els centres i museus participants en aquesta experiència han estat l’Escola Ferran Sunyer, que ha treballat amb el Museu Etnològic de Barcelona; l’IES 4 Cantons, amb el Museu de la Música; l’Escola Castella, que participa junt al Museu Frederic Marès; l’IES Josep Comas i Solà, junt amb El Born CCM, i l’Escola Catalònia que ho ha fet amb el Museu del Disseny de Barcelona. Amb la posada en marxa aquest curs del projecte “Patrimonia’m; Col·leccions”, l’alumnat té l’oportunitat d’explorar una nova dimensió, incidint en les col·leccions dels museus i explorant diferents equipaments de la ciutat. Així, de cara al curs 2020-2021, està previst que es repeteixi l’experiència del “Patrimonia’m; Col·leccions” amb 5 nous museus i 5 nous centres educatius. Patrimonia’m; Col·leccions El projecte neix del convenciment que els museus i l’escola tenen un mateix repte en comú. Formar ciutadans capaços de comprendre el món i la societat en la que viuen i adoptin una actitud ètica, activa i positiva dins d’una societat plural, democràtica i solidària. En aquest sentit el patrimoni cultural, és un recurs molt potent per formar ciutadans crítics i reflexius, identificats amb el seu present i compromesos amb el seu futur. "Patrimonia’m; Col·leccions" planteja una nova manera d’enfocar la relació escola/museu i la relació amb el patrimoni. Aposta per un model molt més integrat que superi els límits i la barrera entre les dos institucions. El museu ja no és l’únic responsable de conèixer, preservar i difondre el patrimoni, sinó que comparteix aquesta responsabilitat amb l’escola. En aquest sentit els alumnes esdevenen subjectes actius amb capacitat d’anàlisi i compromesos amb la societat. Formar part d’aquest projecte implica que els i les alumnes coneguin, estudiïn  preservin i difonguin les col·leccions dels museus, i que adquireixin un compromís actiu amb el llegat patrimonial. Aquest compromís es vehicula a través de la creació d’un seguit de propostes didàctiques integrades en les programacions de l’aula que permetin a l’alumnat fer-se seves les col·leccions i el patrimoni dels museus. Els projectes dels 5 centres participants Escola Ferran Sunyer (alumnes de 6è primària)  – Museu Etnològic de Barcelona Els oficis tradicionals El projecte proposat pel Museu Etnològic es desenvolupà al voltant de la col·lecció sobre oficis i professions. L’exposició permanent del Museu ha dedicat una part important del seu espai al tema del treball humà en relació a alguns oficis mostrant diferents tipus d’objectes i materials multimèdia complementari. La col·lecció d’oficis s’organitza, en cada cas, a partir d’un objecte de grans dimensiones relacionat amb les característiques de l’ofici i les formes de vida dels seus treballadors: la barca, la premsa de vi, la cabana de pastor, el teler de la filadora, el bufador de ferrer i l’armari d’herbolari. L’objectiu del projecte és recuperar la memòria i l’historia dels oficis que han caracteritzat el barri de Sant Antoni des de la seva aparició fins a l’actualitat: els traginers que entraven per la porta d’entrada del mateix nom, passant per una intensa expansió industrial, fins a les seves característiques actuals com a barri comercial amb l’epicentre del Mercat de Sant Antoni des de fa més de 125 anys. A més d’analitzar les eines i objectes que es feien servir en el passat en els oficis seleccionats, es farà la comparació amb els que s’utilitzen en les professions del segle XXI. D’aquesta forma, l’alumnat podrà estudiar els canvis dels oficis en relació als processos tècnics i també en relació a l’aportació que cada ofici o professió ha fet al benestar de les comunitats. IES 4 Cantons (3er ESO) – Museu de la Música El Museu de la Música de Barcelona amb la seva exposició permanent proposa un viatge pels mons de la Música a partir de la mostra d’uns 500 instruments de diverses èpoques i orígens. El projecte que s’ha realitzat amb l’Institut Quatre Cantons té com a objectiu que els i les alumnes de 3er d’ESO facin com una “auditoria” al Museu a partir d’un encàrrec que aquest ha fet a l’alumnat. Una de les realitats amb que es troben molts museus és que els adolescents en general no se senten atrets per les propostes dels museus i no són un públic habitual d’aquests. Partint d’aquesta premissa se’ls proposa que a partir de la seva experiència al museu, del coneixement de la seva col·lecció i del seu funcionament intern, pensin en propostes per fer el museu més atractiu pel públic de la seva edat. Després de diverses visites al museu i a partir de l’experiència i anàlisis d’una visita comentada a la col·lecció del museu, el grup classe ha ideat una proposta de visita guiada al Museu que implementaran als alumnes de 1er d’ESO de l’Institut.   Escola Castella (6è primària) – Museu Frederic Marès Gabinet del Col·leccionista, Sala de les diversions. El projecte Juguem? Els rols i valors socials a les joguines d’ara i abans, es desenvolupa al voltant de la sala de diversions, una de les que configuren el Gabinet del col·leccionista del Museu Marès. L’objectiu principal de projecte és que l’alumnat reflexioni sobre el paper social de la joguina del present, passat i futur, aprofitant els objectes de la col·lecció per pensar al voltant de les narracions construïdes a través del joc i l’acte de jugar, des d’un punt de vista cultural. Al llarg de la història, els jocs han reproduït en forma de microcosmos el món dels adults per, a través de còpies reduïdes d’objectes, ensenyar a nens i nenes a comportar-se en societat. Si bé el tema del joc és molt proper a la quotidianitat dels nens i nenes, no és habitual trobar reflexions al voltant de l’acte de jugar i del que significa a nivell social. A partir d’aquest projecte, ens aproximarem al concepte del joc i les joguines des d’una perspectiva social, veurem com el joc en totes les seves manifestacions requereix d’un seguit de normes i habilitats que s’associen a la promoció de determinats valors, i explorarem a partir d’aquí totes les capacitats que aquest pot tenir en el moment d’inserir-se en el món dels infants. Es proposa treballar amb tres col·leccions de joguines: els soldadets, l’univers de les nines i les bicicletes per establir una sèrie de reflexions entorn al gènere, el joc bèl·lic, l’espai de joc (joc interior o exterior), etc. Els alumnes hauran de plantejar-se qüestions al voltant d’aquestes joguines: Quins valors representen aquestes joguines a l’època en la que varen ser creats? I en l’actualitat? Formen part de les joguines dels nens/nenes en l’actualitat? Han canviat en la seva forma i ús? Es fan servir els mateixos materials ara que abans? Eren joguines per a totes les classes socials? I avui en dia? El projecte també contempla un treball conjunt amb un Casal d’avis del barri per recuperar la memòria del joc i establir vincles amb l’actualitat, a partir de les entrevistes que l’alumnat farà als avis. Aquest grup classe està dissenyant prototips de joguines del futur que siguin tant per nens com per nenes, fugint dels estereotips de gènere. IES Josep Comas i Solà (14-16 anys) – El Born CCM El Rec Comtal Dins el jaciment arqueològic del Born CCM es conserva un fragment del Rec Comtal, una infraestructura hidràulica, una canalització oberta, construïda en època medieval. Aquesta tenia més de 12 Km de longitud, naixia en el marge dret del riu Besòs, dins del municipi de Montcada, i arribava fins a Barcelona aprofitant el desnivell del terreny. Al llarg del seu recorregut, proporcionava aigua a les hortes de Sant Andreu del Palomar, de Sant Martí de Provençals i les dels voltants del Portal Nou (l'actual zona d'Arc de Triomf i Passeig Lluís Companys), fins a la ciutat. Un cop dins de ciutat, baixava pel quarter de Sant Pere fins l’actual zona del Born i barri de la Ribera i acabava desembocant al mar. La seva existència va ser determinant en l'origen de la ciutat medieval, és a dir, en la seva estructura i configuració, ja que a més a més de proporcionar aigua per regar i moure molins, també proporcionava aigua als diferents gremis i/o oficis que la requerien per confeccionar els seus productes. Aquest seria el cas, per exemple, de tots aquells oficis vinculats al treball tèxtil o al treball de la pell/cuir. El Rec Comtal, una infraestructura vital per a la Barcelona històrica, segueix sent avui en dia un element de present per a la ciutat de Barcelona. El projecte Memòries del Rec pretén que l’alumnat aprengui el valor patrimonial del Rec Comtal com una realitat de passat, però també com una oportunitat de present. Una concepció que vol difondre el valor social i cultural del patrimoni històric. L’objectiu del projecte és construir la memòria del Rec, mantenir-la i difondre-la, així com restablir el seu valor com a eix articulador de la Barcelona del passat, però també del present i del futur. Aquest és l’objectiu del projecte, que tot partint d’una metodologia de treball compartida entre l’escola i el Centre Cultural, desenvolupa una sèrie d’activitats tant a l’aula, com al Born CCM i que han de permetre als alumnes anar adquirint les dades, els coneixements, eines conceptuals i metodològiques necessàries per desenvolupar el seu projecte sobre el Rec. Com a resultat final del projecte el grup classe està elaborant un còmic sobre el Rec Comtal. Escola Catalònia (5è primària) – Museu del Disseny de Barcelona El plafó de la xocolatada (segle XVIII) El plafó ceràmic: La xocolatada del segle XVIII, forma part de la col·lecció de ceràmica històrica exposada a Extraordinàries! Col·leccions d’arts decoratives i arts d’autor, Museu del Disseny. Es tracta d’una obra encarregada, l’any 1710, per Francesc d’Amat-Grevolosa i de Planella -Comte de Castellar-, per guarnir el jardí d’una finca de la seva propietat ubicada a Alella. Des del Museu del Disseny es proposa a l’alumnat endinsar-se al plafó de La Xocolatada com a document a partir del qual puguin generar diferents interpretacions, mirades i relats. La lectura de les diverses escenes representades els permetrà apropar-se a la Barcelona del segle XVIII i conèixer unes formes de vida i de pensar d’un moment determinat de la història però amb les quals l’alumnat podrà establir vincles respecte la seva realitat. L’objectiu final és que el grup classe pugui fer la seva pròpia interpretació del plafó i acabar organitzant una festa de colenda inspirada en La xocolatada. El projecte proposa tot un seguit d’activitats transversals amb l’objectiu que l’alumnat s’apropi a la Barcelona del segle XVIII i entengui el pas de la Barcelona medieval cap a la ciutat industrial contemporània. Es proposa una aproximació al plafó de la xocolatada des de diverses perspectives per conèixer com s’organitzava la societat del segle XVIII, com es vestia, quins productes es consumien, etc. Al llarg del projecte han analitzat com en aquest plafó se’ns mostra la imatge d’una celebració aristocràtica, símbol de la continuïtat en el poder, influència i riquesa de les classes dirigents tradicionals. Però al mateix temps s’introdueixen nous elements mostra del dinamisme d’una ciutat connectada als mercats internacions. Aquesta modernitat és perfectament visible també a l’obra, a través de la presència de l’esclavitud africana, de nous aliments com el paó o la xocolata. A la imatge, El Born CCM.