Eveli Torent: entre els quatre gats i la maçoneria

El Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta una exposició que busca rescatar la figura d'Eveli Torent, pintor i il·lustrador de gran talent, la trajectòria del qual ha quedat sovint en l'oblit. Nascut a Badalona el 1876, Torent va ser part de la segona generació d'artistes modernistes i una figura clau del moviment català. Profundament arrelat a Els 4 Gats, el cor del modernisme a Barcelona, va establir relacions amb figures com Pablo Picasso, Carles Casagemas i Joaquim Mir.

Va ser un dels pocs artistes de l’època que va tenir una exposició monogràfica a Els 4 Gats, on va exhibir una obra que oscil·lava entre el naturalisme paisatgístic, les escenes socials i les imatges al·legòriques. Aquest període va ser testimoni d’una àmplia gamma d’estils i tècniques. Influenciat pel que passava més enllà de les fronteres i sobretot per les tendències postimpressionistes, el simbolisme i el costumisme, Torent va començar a incorporar elements de modernitat en el seu treball.

El 1902, va fer el salt a París, on va trobar un ambient artístic ideal. Allí va exposar al prestigiós Saló dels Independents, i l'any següent va mostrar la seva obra a la galeria de Berthe Weill, compartint paret amb joves talents com Raoul Dufy i Jean Metzinger. El seu pas per París va marcar un moment clau en la seva carrera: la ciutat no només li va permetre aprofundir en el retrat i les escenes costumistes, sinó que també li va obrir les portes a un públic internacional. Paral·lelament, va treballar com a il·lustrador en revistes de renom com L'Assiette au Beurre i Le Rire. Aquestes experiències li van aportar una gran maduresa artística i el van consolidar com a retratista, un gènere en el qual excel·lia.

Retrat d'Enric Morera, Eveli Torent (1910)

L'aventura de Torent no es va aturar a París. El 1910, va viatjar a Buenos Aires, on va continuar treballant en el retrat i va realitzar peces tan destacades com el retrat del compositor català Enric Morera. L’any 1914, va arribar a Nova York, un altre escenari decisiu per a la seva carrera. A la gran ciutat americana, Torent es va integrar en cercles socials hispans i entitats filantròpiques estretament relacionades amb la maçoneria, una organització que exerciria una forta influència en la seva vida i obra. Durant aquesta etapa, el seu treball va mostrar una fusió de gèneres: va continuar amb els retrats, però també va desenvolupar un paisatgisme decoratiu que reflectia la seva versatilitat estilística i la seva capacitat d'adaptar-se a diferents influències culturals.

La relació de Torent amb la maçoneria va anar més enllà de l'àmbit social i es va manifestar també en la seva obra. La simbologia maçònica, amb els seus principis humanistes i filosòfics, va impregnar part del seu treball i es va fer especialment visible en les decoracions que va realitzar posteriorment a la seva residència d’estiu, la Torre d'en Rovira, a Eivissa. El 1922, Torent va adquirir aquesta torre de defensa a Sant Josep i hi va crear un parc monumental amb figures simbòliques maçòniques i hi va disposar un museu de vestigis arqueològics. La torre es va convertir en una destinació emblemàtica, tant per locals com per visitants, gràcies a la personalitat de Torent, que es presentava com el "Gran Califa d’es Pallaret", un personatge que va crear per entretenir els seus visitants.

La connexió de Torent amb Eivissa va quedar reflectida en els seus dibuixos, que captaven la vida quotidiana de l'illa i la seva gent. La seva implicació amb la maçoneria, però, també va tenir conseqüències tràgiques. Durant la repressió franquista, la seva pertinença a l'organització va portar-lo a la presó l’any 1939, a la Model de Barcelona. Alliberat al cap d’un any, va morir poc després, víctima de les dures condicions de reclusió i la persecució política.

L’exposició del MNAC, que es podrà visitar fins al febrer permet redescobrir l'obra d’un artista que va saber moure’s entre diferents estils i ciutats, i posa en relleu les seves conviccions profundament humanistes.

'Las tardes de la neurótica', Eveli Torent (1904)