Joan Oltra 'Fugacitat' (exposicions de maduresa) i Teo Ortiz 'La memòria dels arbres' (exposicions de memòria personal) exposen fins al 31 d'octubre a la Fundació Valvi de Girona.
Segons Germina Bastardas, codirectora de la Fundació Valvi: "En Joan té la capacitat de dir molt amb molt poc. La seva és una estètica depurada, sòbria, que prescindeix del color i ho confia tot a la interacció, entre la llum i l'ombra. Hom podria admirar aquestes imatges exclusivament per la seva potència visual i el seu misteriós magnetisme. Però són obres evocadores, plenes de ressonàncies, que parlen del que ha captat la seva atenció, de les seves vivències, desficis i inquietuds. El seu univers està molt particularment marcat per una mania inherent a l'ofici: la intranquil·litat enfront de la fugacitat del temps. Cap més art té la capacitat tècnica de capturar la realitat en una fracció de segon, de captar un instant, manllevar-lo del temps i mantenir-lo viu de manera indefinida. D'aquí resulta l'afany de retenir un moment que està destinat a apilar-se, juntament amb tants altres, en l'oblit". Les fotografies exposades estant fetes amb càmera analògica, amb pel·lícula de 35 mm blanc i negre, i reprodueixen les imatges de natures mortes, paisatges de Pallars Sobirà, Caldes de Malavella, carrers, fàbriques, cases, etc.
Joan Oltra (Mataró, 1949) es va matricular el setembre del 1966 a Belles Arts a l'escola Sant Jordi de Barcelona. A partir del 1977 es va comprar una Nikkormat reflex, la seva primera càmera pròpia, i des de llavors no ha deixat mai de fer fotografia analògica. La seva primera exposició va ser a Barcelona el 2010 'Fugacitat' a la Galeria Il mondo, el 2011 participa en l'exposició col·lectiva 4 de Caldes (Casino de Caldes), el 2014 exposa 'El paisatge, una mirada a la Fira de l'avet d'Espinelve', amb itinerància a Campllong i Brunyola. El 2015-16 torna a la Galeria Il mondo amb 'El fil de la memòria', que es trasllada el 2017 a la llibreria Dòria a Mataró. El 2022 exposa 'El pou de glaç' al local social de Campllong i el 2023 Els rastres del temps al Casino de Caldes.
La segona exposició és la de Teo Ortiz 'La memòria dels arbres' en què els protagonistes són els arbres, la immensitat del mar i l'espectador, que segons Maguí Noguer, directora de la Fundació Valvi: "aquest hi trobarà l'harmonia, la serenitat, la poesia i el silenci que ens transmet la contemplació de la natura a través de la memòria secreta dels pins, tamarius, oliveres, camins de plàtans, etc. que ens són ben familiars".
Noguer també assenyala que "en els dibuixos del Teo podem apreciar el seu traç inconfusible, amb les giragonses en un moviment continu, que sembla sorgir d'un canell tremendament lliure, que forma espires que recorden un xic els apunts del gran mestre Vicent van Gogh. Evidentment, els separen segles, però segur que els uneix aquest amor per la natura senzilla".
Els quadres exposats són dibuixos realitzats amb llapis sobre paper, grafit sobre fusta o tècnica mixta sobre fusta. Teo Ortiz (Sòria, 1964) va començar a dibuixar de forma autodidàctica fins que l'any 1989, mentre resideix a Blanes, inicia estudis d'art, durant cinc anys, a l'Escola Municipal de Belles Arts de La Mercè de Girona. Actualment, resideix a l'Escala i durant tots aquests anys ha exposat regularment dibuix i escultura a Girona i comarques. Cal recordar la mostra que va realitzar el 2008 a la Fundació Valvi, sota el títol 'Individus, papers i cartons'.
'Roques', Teo Ortiz (2022)