El nu en l'art espanyol: entre el cànon i la revolta

El Museu Carmen Thyssen de Màlaga presenta una exposició que reflexiona sobre una de les representacions més poderoses de la història de l’art: el cos nu. La mostra 'Desnudos. Cuerpos normativos e insurrectos en el arte español (1870-1970)' proposa un viatge per l’evolució del nu a través d’un segle d’art espanyol, oferint una mirada sobre com els artistes han desafiat les convencions estètiques per explorar una nova visió del cos humà. Amb gairebé 90 obres que inclouen pintura, escultura, dibuix, gravat i fotografia, l'exposició destaca com el nu ha estat un tema central en la transformació de l’art contemporani, alliberant-se progressivament de les imposicions acadèmiques.

Comissariada per Bárbara García i Alberto Gil i obert al públic fins al març, l’exposició convida a descobrir com, a partir de finals del segle XIX, els artistes van començar a allunyar-se de les representacions clàssiques del cos per endinsar-se en noves propostes més lliures, on els cossos deixaven de ser mites o al·legories per convertir-se en expressions desvestides de la realitat. Aquest canvi es veu clarament en les obres presentades, que mostren cossos que desafien els ideals acadèmics de perfecció i equilibri, introduint una pluralitat de formes, textures i actituds.

La col·laboració de la Fundació “la Caixa” ha permès reunir peces de més de quaranta museus i col·leccions, oferint una visió àmplia i diversa del nu a Espanya. L’exposició abasta des dels nus acadèmics del segle XIX, amb peces virtuoses com les de Sorolla o Picasso, centrades en l'estudi anatòmic i l’ideal de bellesa clàssica, fins a les propostes més voluptuoses i menys clàssiques del segle XX. Aquestes inclouen escenes de la toilette, nusos provocatius inspirats en la fotografia voyeur, així com representacions de dones fatals o figures plàstiques desproveïdes de narratives clares, oferint un contrast fascinant entre els nous paradigmes del nu —amb creadors com Julio González i Salvador Dalí— i les propostes més vinculades a la tradició iconogràfica espanyola, com les de Romero de Torres o Zuloaga. També destaquen les aportacions de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, on conviuen la bellesa canònica, la pulsió eròtica i la reivindicació moderna de la forma, exemplificada per artistes com Mateo Inurria i Teresa Condeminas.

'Los maniquíes', Gregorio Prieto (1932)

Un aspecte crucial de l’exposició és la representació del cos nu femení a través de la mirada de dones artistes, un terreny sovint vetat o restringit per les limitacions socials i morals de l’època. Aurelia Navarro, Teresa Condeminas, Maruja Mallo i Amèlia Riera són exemples de com aquestes creadores van abordar el nu femení des d'una perspectiva pròpia, oferint una interpretació diferent dels seus contemporanis masculins. Els seus treballs reflecteixen les tensions socials i els canvis històrics, presentant cossos que es mouen entre la contenció i la llibertat.

Com apunta Lourdes Moreno, directora artística del Museu Carmen Thyssen Màlaga, "l’exposició es planteja com un relat heterogeni i obert a la interpretació personal de l’espectador, amb la intenció d’apel·lar al plaer sensitiu i fer reflexionar sobre la idea de bellesa, el cànon i la naturalesa mutant de l’art modern."

A través de la interacció d'artistes, imatges i mirades, l’exposició presenta contrastos entre bellesa i lletjor, cossos complets i fragmentats, figures humanes i maniquins, així com reflexions sobre el pas del temps, entre joventut i vellesa. Tot plegat constitueix un ampli panorama del cos nu, una revisió de com ha estat percebut i representat en l’art espanyol de la modernitat.

'Desnudo de mujer', Aurelia Navarro 1908

'Ágata', Antonio Saura (1960)