Georges Noël, Paris-Nova York

En commemoració del centenari del naixement de Georges Noël, la Galeria Marc Domènech acull una exposició que reuneix més de trenta obres d’un període clau en la seva trajectòria artística. Aquest conjunt d'obres ens convida a submergir-nos en la seva evolució entre 1965 i 1975, amb especial atenció als anys 1969-1975, una etapa de transformació profunda marcada pel seu trasllat de París a Nova York. Aquest canvi geogràfic no només va alterar la seva manera de treballar, sinó que també va redefinir completament el seu llenguatge artístic, que es va orientar cap a la geometria i la simplicitat.

Aquesta mostra, oberta fins al 5 de desembre, vol fer visible l'obra d’un artista que, malgrat la seva rellevància en l’àmbit internacional, és encara molt poc conegut a casa nostra. L’última vegada que es va poder gaudir d’una exposició dedicada a Georges Noël a Espanya va ser fa 30 anys, el 1994, a la Galería Jorge Mara de Madrid. Ara, la Galeria Marc Domènech ofereix l'oportunitat de redescobrir la seva obra.

En aquest període reflectit a l'exposició, Georges Noël va experimentar una transformació significativa. L'artista, que havia residit més de deu anys a París des del 1956, va deixar enrere una ciutat rebosant d'efervescència artística, marcada per l'abstracció gestual i l'informalisme. Aquest ambient el va veure créixer com a creador, influït per les obres de Jean Dubuffet i altres artistes matèrics que exploraven el potencial de les textures. Les seves pintures d’aquella època, farcides de signes cal·ligràfics i incisions que connectaven amb el món primitiu i màgic, expressaven una passió pel gest espontani i la manipulació de la matèria. Aquestes obres, que ell mateix denominava palimpsests, reflectien la seva filosofia de la superposició de traços i textures com a metàfora d’una constant transformació creativa.

'Palimpseste fou', 1965

El 1968 marca el punt d'inflexió, quan Noël inicia un procés de canvi radical que anticipa la seva etapa a Nova York. El seu llenguatge visual evoluciona, i les cal·ligrafies espontànies i gestuals deixen pas a un ús més controlat de les plantilles (stencils), que introdueix progressivament en la seva obra i que van ser un element clau durant aquesta etapa permetent-li crear figures formals i ben definides. Tot i que manté l'interès per la superposició i el collage, comença a integrar disposicions aleatòries de lletres i números, anticipant els seus coneguts scores, composicions geomètriques que defineixen aquesta nova fase de la seva trajectòria.

Quan es trasllada a Nova York l’any 1969, Noël es veu atret per l’art minimalista, especialment pel Hard Edge i el Colour Field Painting. En aquesta nova etapa, decideix depurar la seva obra, eliminant els elements gestuals i centrant-se en estructures ortogonals bàsiques. A partir de 1971, el seu llenguatge pictòric se simplifica encara més: les seves composicions es redueixen a angles rectes i l'ús del color es limita de manera dràstica, especialment amb l’aparició d’un nou període blanc en la seva obra. Aquest període es caracteritza per una exploració de totes les tonalitats del blanc, utilitzant materials mínims i fins i tot la tela gairebé crua, per tal d’aconseguir una major puresa visual a través d’un ús meticulós dels blancs.

Sans titre, 1968

Els scores són una clara representació d’aquest gir cap a una estètica minimalista, deixant enrere l’exuberància gestual es va centrar en la creació d'obres molt més ordenades, on predominaven les estructures ortogonals i els angles rectes.

Tot i aquest gir cap a la geometria, Noël mai va abandonar del tot la seva fascinació per la matèria. Però ara, la seva obra estava orientada cap a una precisió formal i una escriptura visual més controlada. Aquesta exposició destaca precisament aquest procés de transició, mostrant com Noël es va allunyar de l’informalisme gestual per abraçar una nova forma de creació, més calculada i estructurada.

A finals dels anys 80 i durant els 90, Noël va continuar explorant noves tècniques i materials, mantenint la seva curiositat pel misteri de les formes, els símbols i les textures. La seva recerca d'un llenguatge visual distintiu, centrat en la matèria, el gest i el símbol, el converteix en una figura clau de l'art contemporani europeu.

'Score jaune', 1976