La Barcelona de Dalí

Barcelona sovint queda en un segon pla quan pensem en Salvador Dalí, eclipsada per la seva associació amb Cadaqués o Figueres. Tanmateix, l’exposició "La Barcelona de Dalí. Un itinerari fotogràfic", que es pot veure al Museu Diocesà de Barcelona, convida a redescobrir una relació profundament arrelada entre el geni surrealista i la capital catalana. Aquesta mostra, organitzada per commemorar el 120è aniversari del naixement de Dalí, explora els seus vincles personals i artístics amb la ciutat i permet passejar per una Barcelona desconeguda on Dalí va viure.

L’exposició, disponible fins al diumenge 1 de desembre, recull al voltant de 120 fotografies, moltes d’elles obra de fotoperiodistes locals com Postius, Sáenz Guerrero, Carlos Pérez de Rozas, Brangulí, Sans Condeminas, Català Roca i González Albiach. Aquestes imatges capten moments claus de la vida de Dalí a Barcelona, des de la seva primera exposició a la ciutat el 1922 fins ben entrats els anys setanta.

Barcelona va representar una etapa fonamental en la trajectòria artística de Dalí. Tot i que la ciutat no compta amb cap carrer o plaça dedicats a la seva figura, la seva connexió amb Barcelona va ser profunda i constant, des de la seva infantesa, marcada per la influència barcelonina de la seva mare, Felipa Domènech, fins al seu reconeixement internacional. Dalí va veure en Barcelona la porta d'entrada cap a la glòria artística. Va ser també un defensor incansable de l'obra de Gaudí, contribuint a la seva difusió a escala mundial a través de revistes tan prestigioses com Minotaure, Vogue, Flair o Paris Match. Els seus articles i conferències van situar Barcelona com un dels epicentres del modernisme, amb Gaudí com a figura central d’aquest moviment.

Dalí i Puig Palau a una cursa de braus.

A través d’un recorregut que recrea la planimetria de la ciutat, la mostra ens porta pels espais emblemàtics vinculats a Dalí: des de l'Ateneu fins a l'hotel Ritz, passant pels restaurants que solia freqüentar i pels llocs que van ser testimonis de la seva passió pel futbol, els braus i el flamenc. Aquests indrets, que formaven part de la vida diària i social de Dalí a Barcelona, prenen una nova dimensió a través de les imatges, documents i manuscrits que acompanyen l’exposició.

Entre aquests materials, destaquen manuscrits inèdits de Dalí i el seu gran amic Federico García Lorca, a més de cartells, llibres, revistes i altres documents procedents d'arxius com la Biblioteca de Catalunya i la Fundació J.V. Foix, que contextualitzen la vida de Dalí a Barcelona i ofereixen una visió més íntima de la seva figura.

Més enllà de les parets del Museu Diocesà, l’exposició ofereix també un mapa amb els punts clau de la relació de Dalí amb la ciutat, com el Restaurant Via Veneto, on sovint es reunia amb Gala i altres personalitats del món de l’art, envoltat de luxe i alta cuina francesa. També hi trobem el Saló Llongueras, on Dalí va fer una entrada sorollosa intentant trencar el vidre amb un martell durant la inauguració del saló, marcant l'inici de la seva amistat amb Lluís Llongueras. A més, espais com el Park Güell i La Pedrera van ser escenaris habituals per a l'artista, que hi trobava inspiració en l’obra de Gaudí. Altres llocs inclouen la Masia de Can Planes, el Recinte Modernista de Sant Pau i el Temple Expiatori de la Sagrada Família, indrets que formen part d’aquesta Barcelona daliniana.

Amb 'La Barcelona de Dalí', el Museu Diocesà fa evident que Barcelona va ser un escenari fonamental en la vida i obra d'un dels artistes més importants del segle XX.