Elvira Fustero: 'Entre el diví i el profà'

A través d’una trentena de pintures i escultures, Elvira Fustero convida a explorar un univers que fusiona el gest espontani i la taca amb formes geomètriques subtils i potents. Amb l’exposició 'Entre el diví i el profà', disponible al Museu Monjo de Vilassar de Mar fins a finals de novembre, Fustero no només retorna als seus orígens creatius, sinó que ens ofereix una retrospectiva reflexiva i íntima del seu recorregut en el món de l’abstracció i l’experimentació visual.

La mostra, comissariada per Ramon Casalé, inclou treballs creats des dels anys 80 fins a les peces més recents, mostrant l'evolució constant de Fustero dins l’informalisme, un moviment que explora la llibertat gestual i la intensitat emocional del color i la forma.

La cronologia que articula l’exposició ens permet veure com, a partir dels anys 80, els seus quadres comencen a parlar amb tonalitats càlides: ocres, roses i blaus que omplen la superfície del llenç amb vida i moviment. Però, amb el pas del temps, Fustero abraça una paleta més neutra, on el blanc, el negre i els múltiples matisos del gris esdevenen els protagonistes indiscutibles. Aquest treball meticulós amb el gris, on l'artista aplica diverses capes de color per captar totes les variacions possibles d'un sol to, revela el seu interès per la subtilesa del clarobscur i per la manera en què la llum transforma l'espai.

Durant els anys 90, la seva obra es va concentrar en una sèrie de pintures negres on les formes geomètriques—sobretot rectangles i quadrats—van prendre el protagonisme. Aquests elements, amb el temps, es van transformar en espirals i cercles, suggerint un dinamisme i un moviment en els seus quadres.

El viatge de Fustero en el món de l'expressionisme abstracte ens transporta a mitjan del segle XX, moment en què aquest moviment va fer les seves primeres passes als Estats Units. Allà, artistes com Pollock o de Kooning van començar a experimentar amb la pintura gestual, un llenguatge que ràpidament es va estendre a Europa sota la denominació d’informalisme. En el cas de Fustero, des del primer moment, va trobar en el gest i la taca les seves eines més potents d’expressió.

La seva investigació formal, però, no es limita a la pintura. Les escultures de ferro de Fustero, de petites dimensions, però amb una presència monumental, afegeixen una nova dimensió a la seva obra. El concepte del buit, tan present en aquestes escultures, ofereix una reflexió sobre la relació entre la matèria i el no-res, una metàfora de l'espiritualitat que travessa tota la seva obra.

No és la primera vegada que Fustero exposa al Museu Monjo de Vilassar de Mar. Fa vint-i-cinc anys, també va ser l'escenari d'una altra mostra important per a l'artista, una cita que va comptar amb la participació de figures com Arnau Puig i el poeta Joan Margarit. Ara, cinc dècades després d'iniciar el seu camí en l'art, torna a aquest espai amb una nova selecció d’obres que mostren la seva evolució personal i la seva aportació a l'art d’avantguarda.