‘Ensemble lunar per a mars a l’alça’: una simfonia escultòrica al MACBA

En un univers on les criatures terrestres es transformen en aquàtiques i les formes celestials es converteixen en metàfores de cicles vitals, el MACBA presenta 'Ensemble lunar per a mars a l’alça', un projecte artístic immersiu que convida els visitants a repensar la relació entre espècies i les formes de vida futures. Creada pels artistes Petrit Halilaj (Kostërrc, Kosovo, 1986) i Álvaro Urbano (Madrid, 1983), aquesta instal·lació escultòrica i musical combina la bellesa del món natural amb la profunditat del món humà, explorant els vincles entre aquests dos àmbits amb una narrativa que sembla sorgir d’una faula contemporània.

Aquesta obra, inspirada en la cançó popular espanyola 'Ay, mi pescadito' —una història sobre un peixet que busca diferents maneres de sobreviure i trobar el seu lloc en el món—, planteja preguntes fonamentals sobre la coexistència interespècie. Les escultures que omplen l’atri de l’edifici Meier del MACBA, com criatures mítiques de formes híbrides, representen futurs possibles on la supervivència i l'evolució es despleguen més enllà del que coneixem avui. Algunes d'aquestes criatures són aquàtiques, altres terrestres o aèries, però totes elles comparteixen la mateixa pell metàl·lica que reflecteix la llum i projecta ombres canviants al llarg del dia, creant un diàleg constant amb l'espai i el temps.

El projecte, inaugurat a Venècia l'any 2023 al TBA21 Ocean Space, arriba ara a Barcelona amb noves peces creades especialment per a aquest entorn. Fins al 12 de gener de 2025, els visitants podran passejar entre més de quaranta escultures que no només es contemplen, sinó que també es poden escoltar. Cada escultura és alhora un instrument musical, que emet sons sorgits de capses de música i altres mecanismes artesanals. Quan aquests sons es combinen, es crea una melodia difícil d'harmonitzar, que al·ludeix a la complexitat de trobar l’equilibri entre les espècies. Així, la tonada inspirada en 'Ay, mi pescadito' es barreja amb sons submarins, generant una simfonia que evoca la lluita per l’harmonia en un món on la convivència és cada cop més fràgil.

El projecte ha estat comissariat per la directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose, en col·laboració amb Blanca del Río, i reflecteix la manera en què Halilaj i Urbano han desenvolupat una pràctica artística col·laborativa des de l'any 2014. Els dos artistes, que treballen des de Berlín, utilitzen la seva obra conjunta com un vehicle per explorar la fricció i la influència mútua entre les esferes pública i privada. Les seves instal·lacions funcionen com un espai on la memòria col·lectiva es barreja amb les seves experiències personals, i on les idees utòpiques s’expandeixen per incloure formes de vida no humanes. Plantes, animals i criatures fantàstiques prenen el protagonisme, ocupant espais que celebren la diversitat i la resistència.

Un dels elements més destacats d’aquesta instal·lació és una gran escultura amb forma d’ou lunar que penja del sostre, un símbol de la naturalesa cíclica del nostre món. Aquesta imatge poderosa convida els visitants a reflexionar sobre els cicles de la vida i a imaginar formes de vida futures que desafien les expectatives actuals. Els artistes utilitzen aquest símbol per explorar com les espècies poden evolucionar en resposta als reptes mediambientals, creant un ecosistema on la resiliència esdevé la clau per a la supervivència.

La pràctica artística de Halilaj i Urbano se centra en la creació de ficcions col·laboratives, on es difuminen les fronteres entre el que és humà i el que és natural. Aquesta simbiosi es reflecteix en les seves obres, que sovint esdevenen escenografies íntimes i resistents, poblades per criatures imaginàries que encarnen la idea de parentesc més enllà dels límits convencionals. L’estètica fluida i queer és central en la seva obra, que desafia les normes establertes i ofereix noves formes de relacionar-se amb el món.

'Ensemble lunar per a mars a l’alça', és un projecte que convida a la negociació, a la convivència d’espècies i idees que semblen improbables, però que, en aquest escenari poètic, troben un espai de possibilitat.