El passat 6 d'octubre, Benet Ferrer, nascut a Sabadell el 25 d'abril de 1945, va morir als 79 anys. Artista inquiet, va transcendir l’artesania tradicional i va convertir la ceràmica en una poderosa eina d’expressió crítica i conceptual. Les seves obres de fang, que a primera vista semblaven simples objectes funcionals, es van transformar en profundes reflexions sobre el món que l’envoltava, elevant l'objecte quotidià a una proposta artística plena de significat i qüestionament.
Des de ben jove, Ferrer va trencar amb les vies convencionals, deixant enrere els estudis de peritatge mercantil per submergir-se en el món de l’art. Es va formar a l'Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i a l’Escola Massana de Barcelona, on va acabar exercint com a docent. En aquest context, Ferrer es va unir als moviments d’avantguarda que van emergir als anys seixanta, buscant dinamitar el panorama cultural dominat pel franquisme i obrint nous camins en l'art contemporani.
Al llarg d'aquesta dècada, va formar part del Grup Gallot, un col·lectiu dedicat a l’art abstracte i gestual, juntament amb altres artistes sabadellencs com Antoni Angle i Alfons Borrell. En col·laboració amb figures com Francesc Bellmunt i Tomàs Pladevall, va participar en projectes innovadors com els Miércoles musicales a la ràdio i en la creació de curtmetratges experimentals com 'Lentiplastic cromocoli selecto serpentigraf', consolidant la seva imatge com a creador crític i provocador.
Ferrer, en una exposició a la sala Vinçon (1974)
En el camp de la ceràmica, inspirat per artistes com Picasso i pels siurells mallorquins, va començar a experimentar amb el fang, creant obres que jugaven amb la distinció entre el real i l’aparent. Les seves creacions van impactar fortament en l'escena artística catalana i van ser exposades en espais de prestigi com la Sala Tres de Sabadell, la Vinçon de Barcelona i el Centre d’Art Santa Mònica. També va participar en exposicions internacionals, com a la Cornerhouse de Manchester l'any 1994, consolidant la seva reputació dins dels cercles artístics d’avantguarda. Membre del Col·lectiu "G", Ferrer va contribuir a redefinir el llenguatge de l'objecte en l’art contemporani, sempre amb una mirada crítica i profunda cap a la quotidianitat.
En la seva etapa més recent, la seva obra ha estat revisitada en diverses exposicions. Destaca 'Metafísiques de la fragilitat' a la Fundació Vallpalou el 2021, on el fang es presentava com una metàfora de la fragilitat humana. També va estar present a la Col·lecció Tous del MACBA i en la seva última exposició 'Una trobada inesperada', al costat de Josep Madaula, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, el mateix lloc on havia iniciat el seu camí artístic.
A més de la ceràmica, Benet Ferrer va cultivar la pintura i l'escultura. Les seves obres pictòriques, caracteritzades per colors intensos i formes geomètriques, i les seves escultures públiques, com el 'Monument a Campoamor' al Passeig del Comerç i 'Barda' a la plaça de Josep Rossell a Sabadell, han esdevingut part del paisatge urbà.
El llegat de Ferrer és un llegat de reflexió, de provocació i d’una profunda recerca artística que va transformar la ceràmica en un llenguatge conceptual.
'Galleda vermell collage', 1976
Font: Pilar Parcerisas/El Punt