El llegat de Windsor Kulturgintza reviurà al Museu de Belles Arts de Bilbao

El Museu de Belles Arts de Bilbao va rebre, al maig del 2024, una donació d’un valor incalculable per a la història de l'art contemporani basc. Més de dues-centes obres, incloent-hi pintures, escultures, fotografies i obra sobre paper, van ser cedides per Roberto Sáenz de Gorbea, col·leccionista i antic director de la galeria Windsor Kulturgintza. Aquesta donació no només enriquirà els fons del museu, sinó que també preservarà una part fonamental del panorama artístic del País Basc i de l’Estat espanyol, amb obres que tracen una línia històrica i estètica que abasta diverses dècades.

Windsor Kulturgintza: un referent de l’art contemporani basc

Fundada el 1971 per Miguel Sáenz de Gorbea, pare de Roberto, la galeria Windsor es va convertir ràpidament en un espai cultural de referència a Bilbao. Inicialment, es va centrar en l'exhibició d'artistes locals consolidats com Aurelio Arteta o Ramiro Arrue. Tot i això, l'interès del fundador per l'art contemporani es va manifestar ben aviat. El 1977, Miguel va permetre petites incursions en aquest terreny mitjançant exposicions temàtiques d’artistes joves. Així mateix, compartia una inquietud especial per aquells creadors que sortien de les facultats de Belles Arts, obrint el camí per a una nova generació d'artistes bascos.

No es tractava només d’exposicions. La galeria també es va convertir en un espai de trobada cultural, on es realitzaven tertúlies amb col·leccionistes, escriptors, cineastes i altres personalitats de la cultura. Aquesta obertura a nous horitzons va marcar el caràcter dinàmic i viu que la galeria mantindria durant dècades.

El 1977, Roberto es va incorporar a la gestió de la galeria, i el 1981 en va assumir la direcció. Si bé el seu pare ja havia iniciat obertures cap a l'art contemporani, Roberto va transformar la galeria cap a l'avantguarda. Amb una visió clara, va apostar per creadors emergents, especialment aquells formats a la Facultat de Belles Arts de Bilbao, donant espai a l'experimentació en formats com el vídeo i les instal·lacions. També va actualitzar el nom de la galeria, passant a denominar-se Windsor Kulturgintza.

Un dels aspectes més destacats de la direcció de Roberto Sáenz de Gorbea va ser la seva capacitat d’innovar en la gestió de la galeria i acostar l’art al públic. Als inicis dels anys 80, va ser pioner en la creació d'un club de compra d'art a terminis, fet que va permetre que noves generacions adquirissin obres d'art de manera assequible. "Això va permetre que molta gent pogués gaudir de l'art a casa seva i alhora donava a la galeria una seguretat econòmica molt necessària", explica Roberto. Aquesta fórmula va ser clau per al funcionament continuat de Windsor durant dècades.

A més, Roberto va promoure l'organització de viatges culturals per visitar galeries i fires d'art en ciutats com Madrid, París i Venècia. L'antic director de la galeria ha recordat com, en una edició de la fira ARCO a Madrid, 18 autobusos van viatjar des de Bilbao, connectant la galeria amb la societat i fomentant l'experiència cultural del públic bilbaí.

'Despiece', Jon Mikel Euba (1991)

La donació: un llegat d’avantguarda

La donació de Roberto Sáenz de Gorbea al Museu de Belles Arts de Bilbao inclou obres fonamentals en l'escultura i pintura basques de la postguerra. Un dels artistes clau és Ramón Carrera, antic membre del grup Emen, que va exposar per primera vegada a Windsor el 1981 i es va convertir en una figura de referència a la galeria. També destaca Pedro Manterola, pintor i exdirector de la Fundació Oteiza. La col·lecció inclou obres de Txomin Badiola, Pello Irazu i Iñaki de la Fuente, aquest últim considerat especialment rellevant per la galeria. Així mateix, hi ha peces d’artistes com Francisco Ruiz de Infante, Alberto Oyarzabal, Jon Mikel Euba i Darío Urzay, figures clau en la revitalització de l’art basc durant els anys 80 i 90. Juntament amb ells, també van exposar creadors espanyols com Joan Miró, Antoni Tàpies i Carmen Calvo. Windsor es va convertir en una plataforma essencial per a l'experimentació artística i l’avantguarda local durant aquestes dècades.

La donació també inclou una representació significativa d'artistes dones com Juana Cima, Clara Gangutia, Begoña Goienetxea i Merche Olabe, entre d’altres. Roberto Sáenz de Gorbea sempre va defensar que el criteri per seleccionar artistes era la qualitat de la seva obra, sense distincions de gènere, i aquesta igualtat es reflecteix en la seva donació al museu.

Aquesta col·lecció és un testimoni del llegat de Windsor com una de les galeries més influents de Bilbao i del seu paper fonamental en la promoció d'artistes avantguardistes, així com en la consolidació de la cultura artística del País Basc.

Pintura de Merche Olabe

La crítica al mercat: l'art com a essència, no inversió

Tot i l’èxit que va tenir la Galeria  Windsor Kulturgintza com a referent per a l’art contemporani, Roberto Sáenz de Gorbea no oculta la seva preocupació pel rumb que ha pres el mercat actual. Per a ell, la relació entre art i inversió ha corromput l'essència de l'experiència artística. La lògica mercantilista ha allunyat l’art del seu valor cultural, arrossegant-lo cap a un terreny dominat per col·leccionistes milionaris desconnectats del dia a dia dels artistes.

Aquesta distorsió, sumada al gran volum d’artistes que surten de les facultats de Belles Arts, fa que moltes obres quedin invisibles, atrapades en un mercat que no pot absorbir la producció desbordant. L’art es converteix així en una mercaderia, perdent la seva capacitat de diàleg amb la societat. Per a Roberto, aquesta és una de les grans crisis del món de l’art contemporani.

Precisament per aquesta raó, la seva donació pren un significat més profund. Lluny de deixar que la seva col·lecció es dispersés en mans privades, ha optat per retornar-la a la seva ciutat, assegurant que les obres mantinguin viva la seva essència i continuïn enriquint la cultura col·lectiva. La donació de Windsor al Museu de Belles Arts esdevé una defensa de l’art com a bé públic, com a memòria viva que necessita ser compartida.

Roberto Sáenz de Gorbea va tenir clar que volia tornar a la societat una part del que havia acumulat al llarg dels anys. "És un orgull haver pogut donar al museu de la meva ciutat", diu. Aquesta idea de retorn ja havia estat present als anys 90, quan va intentar crear un centre d'art a Getxo per oferir una part de la seva col·lecció al públic, un projecte que no es va materialitzar.

A més, aquesta donació també és una manera d’honrar el llegat del seu germà Xabier, crític i historiador d’art, investigador i professor a la UPV. Xabier va expressar el desig que el seu arxiu personal sobre la historiografia de l’art espanyol i basc fos cedit a un espai públic.

La generosa contribució de Roberto Sáenz de Gorbea no només assegura la conservació d'una part fonamental de la història de l'art basc, sinó que perpetua l'esperit innovador de Windsor Kulturgintza. Aquesta donació permet que el seu llegat continuï inspirant artistes, col·leccionistes i amants de l’art, alhora que consolida el rol de Bilbao com a punt neuràlgic de la cultura contemporània.

Miguel Zugaza, Miriam Alzuri, Juan Mari Aburto, Roberto Sáenz de Gorbea i fill.

Sin título, Iñaki de la Fuente (1984)