L'obra fotogràfica de Rafael Levenfeld al MUN

La trajectòria de Rafael Levenfeld (1955-2023) és un viatge per la història de la fotografia contemporània a Espanya. El seu llegat, ple de creativitat i innovació, ha estat determinant en la consolidació de la fotografia com a forma d'expressió artística. El Museo Universidad de Navarra (MUN), institució de la qual Levenfeld va ser director artístic fins al seu decés, presenta ara una exposició que revela alguns dels seus treballs inèdits de la seva producció fotogràfica.

L'exposició, inaugurada el 9 d'octubre, és una oportunitat per redescobrir a un Levenfeld que no només va ser un pioner en la fotografia artística, sinó que també va exercir múltiples rols en aquest camp. Jaime García del Barrio, actual director del MUN, ha descrit la figura de Levenfeld com "polièdrica", destacant la seva versatilitat com a fotògraf, comissari d'exposicions, fundador de publicacions i, finalment, director artístic.

El seu treball fotogràfic va començar el 1976, en un moment en què la fotografia encara no comptava amb el reconeixement dins del món de l'art que té avui en dia. Valentín Vallhonrat, fotògraf i amic de Levenfeld, destaca el ferm compromís d'aquesta generació de fotògrafs per obrir nous camins en un camp que, fins aleshores, estava relegat a espais molt concrets. Levenfeld, amb la seva visió renovadora, va ser un dels responsables de la reconfiguració dels llenguatges fotogràfics a Espanya durant els anys 80 i 90.

L'any 1980, Levenfeld va fundar la revista PhotoVision al costat de Joan Fontcuberta, Ignacio González i Adolfo Martínez. Aquesta revista es va convertir en un espai crític i de reflexió que va jugar un paper clau en la difusió de la fotografia, tant en l’àmbit nacional com internacional.

El seu art es caracteritzava per una capacitat singular de transformar espais aparentment simples en escenaris ambigus i plens d'ironia, un tret que Vallhonrat associa amb la tradició surrealista.  Més enllà de la creació d'imatges, Levenfeld tenia un profund coneixement tècnic dels processos de producció fotogràfica, fet que el va portar a experimentar amb tècniques innovadores. Va començar amb intervencions manuals en les seves fotografies, emprant pintura, il·lustració i fins i tot productes químics per alterar les imatges capturades. Amb el temps, va incorporar els mitjans digitals, que li van permetre continuar explorant les possibilitats creatives de la fotografia.

Al llarg dels anys, va exercir com a comissari en institucions de renom, com la Fundació "la Caixa", el Museu Nacional d'Art de Catalunya, la Fundació Telefónica i el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia. El seu paper com a comissari i assessor va ser crucial per establir un diàleg entre la fotografia i altres expressions de l'art contemporani.

Minerva, Rafael Lavenfeld