Por de l’art digital?

L'impacte de la intel·ligència artificial en la cultura actual en general i en les belles arts tradicionals en especial és evident: cal tenir por?

Si tinguéssim por, tindríem com a companys de viatge insignes filòsofs com ara Plató, que va manifestar la seva por davant l'ús dels textos escrits enfront de la comunicació verbal. Però continuem parlant i escrivint. I ara utilitzem l'ordinador, augmentem les possibilitats d'error i d'engany, però també les de sobreviure i obrir noves finestres culturals.

L'art digital és una d'aquestes finestres que s'obren, no només al disseny visual, digital i gràfic, sinó a totes les arts velles i noves, incloent-hi l'arquitectura, la música, el cinema o la literatura. Tal com va passar amb l'art abstracte, l'art digital necessita un coneixement de què és i de què significa. Ja he comentat altres vegades en els meus articles d'opinió que dir que l'art abstracte no representa res és una bajanada que continua defensant-se com a bandera de modernitat, donant peu a exposicions sense cap pensament crític. Perquè, com criticar un art que no representa res?

Com en el pas entre parlar i escriure, el pas entre l'art tradicional i el digital necessitarà educació. Ningú neix amb la cultura sota el braç. No puc resumir aquí l'enorme canvi mental i cultural que comporta l'art digital, només vull referir-me al cas de la biblioteca pública Gabriel García Márquez de Barcelona, obra de l'equip SUMA de Madrid, que afirma l'ús de la intel·ligència artificial en una recerca preparatòria del projecte. És un tema sobre el qual he anat publicant textos (intel·ligència artificial i disseny arquitectònic, 2022) i els he convidat a participar en conferències internacionals (www.arquitectonics.com).

Queda així palès que l'ús de la intel·ligència artificial en l'arquitectura i en l'urbanisme amb les smart cities tot just està començant i, tal com va passar amb l'art abstracte en els seus inicis, en sabem ben poc.