Festival de fotografia La Nuu: el pes de les imatges

Els carrers de Rubí s’han convertit en un museu al cel obert per celebrar la desena edició de La Nuu, el festival internacional de fotografia de Rubí. Les imatges, de gran format, i instal·lades fins el 31 d'octubre, esdevenen part del paisatge urbà. L’essència d’aquesta proposta rau en el fet de democratitzar la cultura, fent-la accessible a tothom i integrant-la en la vida quotidiana de la ciutat. A través d’aquesta iniciativa, La Nuu busca establir una connexió estreta entre el territori i la cultura, utilitzant la fotografia com a eina de reflexió crítica, però també com a catalitzadora de transformació social.

La Nuu pretén convertir Rubí en un referent cultural més enllà de la seva geografia, obrint una finestra que connecti el seu nom amb la resta del món, sense perdre de vista la importància de la dinamització cultural interna. És un projecte que transcendeix l'exhibició passiva, convidant tant a la reflexió individual com a la creació d'un teixit comunitari a través de l'art fotogràfic, transformant el paisatge urbà en una galeria d’art viva, accessible i participativa.

Atles, el pes de les imatges

El fil conductor de l’edició d’enguany, 'Atles, el pes de les imatges', ret homenatge al monumental projecte inacabat 'Atles Mnemosyne' de l’historiador de l’art Aby Warburg. Warburg va concebre aquest atles com un instrument per ordenar visualment el coneixement acumulat per la humanitat, un mètode que permetia crear connexions inèdites entre les imatges de diferents èpoques i cultures. Aquesta xarxa de correspondències visuals, lluny de ser un simple exercici estètic, pretenia desvetllar el poder emocional i simbòlic latent en les imatges.

A través d’aquesta mirada, La Nuu planteja una reflexió contemporània sobre la influència de la fotografia en la construcció de la memòria col·lectiva i la seva interconnexió amb altres manifestacions visuals al llarg del temps. El festival utilitza la fotografia no com a un mitjà aïllat, sinó com a part d’una història més àmplia, on les imatges actuen com a ponts entre passat i present, entre diferents formes de veure i entendre el món. Aquesta proposta convida els espectadors a explorar les múltiples capes de significat que s’amaguen darrere d’una imatge, qüestionant les seves associacions històriques, culturals i emocionals.

Les obres seleccionades no només mostren la diversitat de la fotografia contemporània, sinó que s’emmarquen en aquesta idea d’atles visual, creant una cartografia fragmentària però significativa de les nostres experiències amb les imatges. La reflexió sobre el pes de les imatges s’estén a la idea de memòria: com les imatges sobreviuen, es transformen i influencien les formes de veure el món en l’era actual. La Nuu, així, es proposa com un espai de diàleg on la fotografia interactua amb altres disciplines i visions, generant nous significats a partir de la seva relació amb altres formes d’expressió.

'Memòria del color', Sergey Prokudin-Gorsky

Exposicions i artistes participants

El recorregut expositiu d’aquesta edició inclou un ampli ventall d’artistes i temàtiques, consolidant La Nuu com un dels esdeveniments fotogràfics més significatius del país. Entre les propostes més destacades hi trobem l’homenatge a dos fotògrafs històrics de Rubí: Ignasi Marroyo i Josep Maria Roset, figures clau en el desenvolupament de la fotografia catalana de la segona meitat del segle XX. Marroyo, amb la seva exposició 'Àlbum', i Roset, amb 'El desfici de mirar', ofereixen una visió íntima i documental de la vida social i cultural del Vallès en temps de transició, apropant-nos a un llegat visual que encara avui té una gran vigència. Les seves obres són una finestra a l’evolució històrica i social d’una comunitat que ha crescut i canviat amb el pas del temps.

Fina Miralles, per la seva banda, ens presenta 'Fotoaccions', una sèrie que redefineix els límits de la fotografia conceptual i explora la relació entre el cos humà i el paisatge natural. Aquesta proposta, inscrita en el moviment del Land Art i el feminisme, evidencia la potència de les imatges per qüestionar el lloc que ocupem en el món i la nostra relació amb l’entorn.

Maria Riot aborda la fotografia des d’una perspectiva activista amb la seva instal·lació 'Archivo Puta'. En aquesta obra, l’artista recupera i visibilitza la memòria de les treballadores sexuals, plantejant qüestions sobre la representació i el poder. A través d’aquesta peça, Riot desafia les convencions establertes sobre quines històries mereixen ser explicades i quines imatges poden ser mostrades.

'La línia grisa', Laura Rodari

A més, el festival acull treballs com els de Maria Mavropoulou, que amb 'Devoradors d’imatges' explora la intersecció entre tecnologia i humanitat, o els de Laura Rodari, que en la seva instal·lació 'La línia grisa' reflexiona sobre la materialitat i fragilitat de les imatges fotogràfiques, desafiant els límits entre el que és visual i el que és intangible.

Altres artistes, com Michelle Bui, amb 'Afinitats poroses', i Wouter Van de Voorde, amb la seva sèrie 'Núcleo', aporten perspectives sobre la cultura de consum i les experiències familiars, respectivament, mentre que Patrick Taberna i Alba Serra investiguen la relació entre la vida privada i els espais de trànsit amb obres de gran força visual, amb 'Al llarg del dies' i 'Manual de gestos russos', respectivament.

En aquesta edició de La Nuu, també hi trobem Naïma El Kadi (1980, Rabat, Marroc), que exposa 'La meva olivera, Memouna' a la Biblioteca de Rubí. Deixeble de la reconeguda fotògrafa egípcia Laura el-Tantawy, El Kadi explora històries personals que giren entorn de les relacions familiars, la identitat i els problemes socials.

La Nuu tanca aquesta desena edició amb la instal·lació 'Memòria del color', una reflexió sobre l’arxiu i la reproductibilitat tècnica de les imatges, basada en la pionera obra de Sergey Prokudin-Gorsky, un dels precursors de la fotografia en color. Aquesta peça, situada a l’Antiga Estació, ens convida a redescobrir el llegat de Prokudin-Gorsky i la seva visió única de la Rússia imperial i pre-soviètica.

La Nuu 2024 demostra, una vegada més, la seva capacitat per connectar el passat i el present, oferint un espai de reflexió crítica sobre el poder de les imatges i la seva rellevància en el nostre món contemporani.

*Nuu: paraula catalana de gènere femení, núvol en llenguatge poètic.

'Afinitats poroses', Michelle Bui