SWAB 2024: Molts clars, alguns obscurs

Com en les obres de Caravaggio, els clars obscurs són un reflex de la vida, una metàfora prou eloqüent. Després de visitar la darrera edició de la fira Swab, em vaig quedar amb aquesta sensació.

En primer lloc, fer una fira d'aquestes característiques a Barcelona és quelcom de molt valor afegit, de mèrit. Està enfocada bàsicament a la creació emergent i jove, malgrat que els límits de la joventut, ara que viurem 200 anys, no se sap mai on acaben.

La proposta cultural està ben plantejada. Incorpora innovacions que ja veiem a les millors fires internacionals, com els espais de cocreació artística, espais underground que s'estrenen, amb un apartat petit però interessant on es relaciona art i disseny industrial (com a Art Basel Design). La secció del focus Àsia i LATAM (Amèrica) també aporta un intercanvi interessant de mirades amb ecosistemes artístics de molt de temps en l'esfera internacional. Les propostes de conferències i actes relacionats també ajuden al dinamisme i a generar nous ciutadans i ciutadanes que s'apropin a l'esdeveniment.

Dit tot això, i lloant l'esforç de la família Díaz —impulsors de l'esdeveniment—, ara venen els obscurs. La nova ubicació no té ni el glamur ni el posicionament que tenia l'antic pavelló. Una fira d'art bàsicament és un espai on els galeristes venen a fer contactes i a donar-se a conèixer, però especialment venen a vendre i, com li succeïa a ARCO durant molts anys, que havia de suplir mancances culturals programant coses que potser no li haurien pertocat, Swab alguns cops perd l'òptica i ha d'esmerçar esforços a potenciar l'apartat d'adquisicions i nous i vells col·leccionistes que vagin a comprar. La presència de les galeries catalanes i de la ciutat també és molt escassa.

En fi, Swab és un esdeveniment important per a Catalunya i per a Barcelona, que té el seu espai dins el mapa d'Espanya i Portugal, però que potser, amb més suport (no calen els 8 milions de Manifesta) i amb un millor enfocament del seu propòsit, optimitzaria els esforços, ara diré una paraulota, vers una millor "eficiència" artística i cultural. Que venguin els galeristes vol dir que venen els artistes, que vol dir que poden viure i sobreviure amb les seves creacions i, en darrer terme, vol dir que la gent valora el fet cultural i artístic i fa un esforç perquè es pugui mantenir.