Manifesta 15, una biennal artística necessària per a Barcelona?

Ricard Planas, editor de Bonart, reflexiona sobre l’impacte que pot tenir Manifesta 15 a Barcelona en un reportatge emès per TV3 titulat ‘Manifesta 15, una biennal artística necessària per a Barcelona?’. Juntament amb Miquel Molina, subdirector de La Vanguardia, Gemma Segarra, coordinadora general de la biennal, i Mónica Rikic, tecnoartista guardonada amb el Premi Nacional de Cultura, es debaten les repercussions d’aquest esdeveniment tant per a la ciutat com per a la seva àrea metropolitana.

Després d’un mes d’activitat, Manifesta 15 ha rebut la visita de més de 45.000 persones en els seus diversos espais ubicats a diferents punts de l’àrea metropolitana. Aquest esdeveniment cultural de gran envergadura compta amb un pressupost de 8,9 milions d'euros, dels quals 8 milions provenen de fons públics, generant un debat ampli sobre la qüestió. D’una banda, molts creuen que Manifesta 15 pot impulsar el perfil internacional de Barcelona i convertir-la en un pol d'atracció per al turisme cultural. D’altra banda, hi ha preocupació sobre el veritable impacte que deixarà aquest esdeveniment a llarg termini, plantejant la pregunta de si respon realment a les necessitats culturals de la ciutat o si més aviat imposa una visió externa sobre el seu panorama cultural.

Aquesta edició de Manifesta és descrita com la més ambiciosa fins a la data, destacant pel fet que, per primera vegada, el seu abast s'estén a tota la regió metropolitana, en lloc de limitar-se al centre de Barcelona. Amb un total de 16 espais repartits per la perifèria, la biennal aborda temes de rellevància social i ambiental, com el canvi climàtic, les desigualtats socials i els problemes de mobilitat a l'àrea metropolitana.

Una de les crítiques recurrents és l’elevada inversió pública que ha requerit Manifesta, especialment tenint en compte que és una iniciativa privada amb seu als Països Baixos. Aquest fet ha provocat tensions dins del sector cultural local, ja que molts consideren que la inversió no està en línia amb les necessitats del teixit cultural de la ciutat.

En contrapartida, algunes veus, com la del secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, han suggerit que alguns dels espais utilitzats per Manifesta, com la tèrmica de Sant Adrià, podrien convertir-se en centres culturals permanents. Martí fins i tot va suggerir que aquest espai podria servir com una ampliació del MACBA, una proposta que ha suscitat debat en el sector cultural sobre la viabilitat d’aprofitar aquests espais més enllà de l’esdeveniment. Espais com la Caldereria de Cornellà, per exemple, estan destinats a tancar-se una vegada conclosa la biennal.

De cara al futur, Manifesta ha sol·licitat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) un estudi per avaluar l'impacte de la biennal. Aquest informe serà crucial per determinar si Manifesta ha estat una aposta rendible per a Barcelona i la seva regió, o si, en canvi, es tractarà d’un esdeveniment temporal amb poc efecte a llarg termini.