Lionel Sabatté fa la seva primera aparició a Catalunya amb l’exposició ‘Regresó con sacos de tierra roja y desechos’ a la Galeria RocioSantaCruz, coincidint amb el 10è aniversari del Barcelona Gallery Weekend, celebrat a finals de setembre. Reconegut per l'ús de materials efímers com el pols i la ferralla, Sabatté transforma aquests elements habituals en obres d'art que exploren el pas del temps i la memòria. Aquesta exposició combina escultures, pintures, dibuixos i fotografies inspirades pels paisatges del sud de Catalunya i les Terres de l'Ebre, establint un vincle entre la natura, la història i l'art contemporani.
Format a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París, Sabatté resideix als afores de la capital francesa, però la seva carrera s'ha caracteritzat per un enfocament nòmada. Ha participat en múltiples residències i viatjat a diverses destinacions, recopilant materials simples com pols, terra, pells mortes o ungles per integrar-los a les seves creacions. Aquests materials, aparentment insignificants, esdevenen fonamentals per a la seva obra, destacant la transformació i la memòria que porten amb ells.
L'exposició, que es podrà visitar fins al 9 de novembre, presenta obres concebudes especialment per aquesta ocasió, inspirades per les terres de l'Ebre i les antigues pintures rupestres. Les escultures de Sabatté representen animals prehistòrics com mamuts, bisons i javalins, utilitzant materials reciclats com ferralla oxidada. Aquesta tècnica aporta un aspecte rude i primitiu que enllaça amb el passat remot dels seus subjectes.
'Oiseau del Ebro', Lionel Sabatté (2024)
Les seves pintures, creades amb pigments procedents de les famoses coves de Lascaux, evoquen la força i la connexió amb la natura. Els colors terrosos i els traços enèrgics transmeten una sensació d'intensitat, gairebé com si haguessin emergit de la mateixa terra. La seva destresa en el dibuix també es fa palesa en les representacions d'animals, on la combinació de tècnica i oxidació aporta profunditat i realisme, semblant que les figures hagin estat modelades pel mateix pas del temps.
Un altre aspecte rellevant de l'exposició són les seves "poussiérographies", fotografies que capten el pols com a símbol del pas del temps. Aquestes imatges ressalten la delicadesa i l'enigma dels materials efímers, transformant-los en obres que ens fan reflexionar sobre la fragilitat i la bellesa de la matèria. Sabatté converteix el que sovint és percebut com a insignificant en art amb significat profund.
El conjunt d'obres exposades és una exploració sobre la relació entre el temps, la matèria i el món natural. Inspirant-se en figures com Marcel Duchamp i Man Ray, Sabatté revisita la idea de donar valor als materials efímers. Amb aquesta exposició, l'artista ens convida a reconsiderar la permanència i la bellesa de tot allò que ens envolta, evidenciant com fins i tot els elements més humils poden convertir-se en art significatiu.
'Champ d'oiseau du 01-06-2022' i 'Delta le 10-07-2024', Lionel Sabatté