El Museu Apel·les Fenosa del Vendrell ofereix una darrera ocasió per visitar l'exposició 'Atmosferes Futures', que es va inaugurar l’abril passat i romandrà oberta fins al 13 d’octubre. Aquesta iniciativa, comissariada per Nekane Aramburu, uneix per primera vegada el llegat artístic de l’escultor Apel·les Fenosa amb creacions contemporànies, establint un diàleg nou entre les seves obres i les de destacats artistes actuals. La mostra ofereix una proposta innovadora que reflexiona sobre el pas del temps, combinant visions distòpiques del futur amb intuïcions sobre el passat.
L'exposició s'inscriu en el marc de la celebració dels 125 anys del naixement de Fenosa (Barcelona, 1899 – París, 1988) i dels 100 anys de la seva primera gran mostra a la Galerie Pierre Mercier de París. Malgrat la seva formació en els corrents clàssics i avantguardistes, Fenosa va desenvolupar un estil personal allunyat de les modes del seu temps, centrant-se en valors com la natura i una preocupació profunda pel medi ambient. La seva obra, profundament influenciada per les guerres i esdeveniments crucials del segle XX, manté una connexió amb inquietuds contemporànies, cosa que fa aquesta exposició especialment rellevant en el context actual.
El recorregut d’ 'Atmosferes Futures' inclou espais significatius del museu, com el jardí i el porxo del palau renaixentista que acull la Fundació Apel·les Fenosa. A través de les obres de Fenosa es generen connexions amb les propostes de diversos artistes contemporanis com Fabiana Barreda, Anna Dot, Joaquín Jara, Eduardo Kac, Lugán, Michael Najjar, Marina Núñez, Saioa Olmo, Perejaume, Marcel Pey i Mapi Rivera. Cadascun d'aquests artistes aporta una visió única, però comparteixen amb Fenosa preocupacions similars, com la reflexió sobre el futur, l'ús dels algorismes i la relació entre la humanitat i la natura.
'Future Heavenland', Fabiana Barreda (2023)
Algunes de les interaccions més destacades de l'exposició inclouen l'escultura 'Saint-Jean' de Fenosa, que dialoga amb el vídeo 'The Singularity' de Michael Najjar, mentre que el relleu d'Ofèlia troba el seu contrapunt en una instal·lació interactiva de Fabiana Barreda basada en filtres d'Instagram, oferint una rica interacció entre èpoques i mitjans artístics.
No només es tracta d'una mostra que homenatja l'obra de Fenosa, sinó que també introdueix criteris curatorials nous i contemporanis. El cometa Halley, que Fenosa va observar de jove gràcies a la influència del geògraf Pau Vila, és un símbol de la connexió entre les propostes visionàries del passat i els enigmes del futur, un eix que travessa tota l’exposició.
Monument als màrtirs d’Oradour, Apel·les Fenosa (1944-1945)