Esther Boix: Els anys durs

Esther Boix va ser una pintora que, tot i no haver caigut en l'oblit, mereix un reconeixement molt més ampli del que ha rebut fins ara. La seva obra, compromesa i carregada de significat polític i social, ha tornat a la llum amb una exposició a la Galeria Marc Domènech, la primera de caràcter individual que se li dedica des del 2006, i una de les més importants dels darrers anys. Aquesta mostra, que es podrà visitar fins el 4 d’octubre, reuneix una trentena de pintures que abasten un període crucial de la seva trajectòria: entre 1955 i 1975, Boix va abandonar el realisme naturalista per adoptar un estil expressiu i dramàtic, amb una forta càrrega psicològica i crítica social.

A través de la seva pintura, Boix no només va explorar la condició humana, sinó que va convertir la seva obra en un crit silenciós contra les injustícies. Un dels exemples més significatius d’aquesta etapa són els seus autoretrats, on es presenta com una dona forta i decidida, representant una artista compromesa amb els temps convulsos en què va viure.

El treball d’Esther Boix es defineix per una actitud de denúncia constant. Compromesa políticament des de jove, va ser una figura rellevant en el moviment antifranquista, especialment dins del grup Estampa Popular de Barcelona, i va utilitzar la seva pintura com a instrument per expressar les injustícies que patia la societat espanyola sota la dictadura. La seva preocupació pels drets socials, especialment pels abusos contra les dones, es va manifestar en un estil figuratiu poderós, on les formes contundents i els colors intensos subratllaven la duresa de la realitat.

'Gàbies', 1963

Durant els anys seixanta i setanta, Boix va ser una de les primeres artistes a abordar i qüestionar obertament els rols de gènere tradicionals, mostrant la vulnerabilitat de les dones sota el règim. Un exemple d’això és la seva obra 'Gàbies', on l’artista explora la sensació d’opressió i reclusió que moltes dones patien en aquella època. A través d’aquesta obra, Boix representa no només la realitat física de la clausura, sinó també l’encarcerament simbòlic de les dones dins dels rols tradicionals de gènere. Aquest compromís social i polític es reflecteix en la seva obra d’aquest període, carregada de simbolisme i d’una energia vital que busca despertar la consciència de l’espectador.

Una altra peça clau que es pot veure en aquesta exposició és 'Límits confusos', que exemplifica el gir que l’artista va fer a mitjans dels anys setanta. En aquesta obra, Boix abandona parcialment el seu llenguatge figuratiu i s’apropa a l’abstracció, introduint formes biomòrfiques i un cromatisme intens que suggereix una nova preocupació per la natura.

L’exposició que se celebra a la Galeria Marc Domènech és una oportunitat única per revisitar l’obra d’una artista que va saber integrar la seva lluita personal i col·lectiva en les seves creacions. Tot i que l’exposició està a punt de finalitzar, amb pocs dies per gaudir-la, és una cita ineludible per a aquells que volen redescobrir la potència d’una obra que segueix sent tan rellevant avui com en els seus anys de creació.

'Límits confusos', 1974