'Lo que fue no es pero es': l'obsolescència de les estructures

El pas del temps i la influència de l’acció humana en la desintegració de les estructures contemporànies són el punt de partida de 'Lo que fue no es pero es'. L’exposició ens convida a reflexionar sobre la decadència i la transformació de les estructures que ens envolten, ja siguin físiques o conceptuals. Amb un focus particular en la metàfora del cicle de vida del Penicillium —un fong que, tot i haver donat llum a la penicilina, una substància clau en la medicina del segle XX, avui gairebé ha caigut en desús—, l'exposició explora els límits de la modernitat, la capacitat humana d'adaptació i la inevitable obsolescència del que un dia va ser considerat essencial.

Aquesta primera mostra del projecte Laberinto Studio es durà a terme a CUARTO, un espai d'art a l'Hospitalet de Llobregat. Durant tres dies, del 26 al 28 de setembre de 2024, l'exposició reuneix les creacions de tres artistes: Linus Bonduelle, Gonzalo Guzmán i Bruno Ollé, que amb les seves obres de pintura, escultura, instal·lació i so obren un diàleg sobre la nostra societat i els sistemes que la regeixen. A través d'aquestes disciplines, els artistes posen en relleu les oportunitats de canvi i regeneració, qüestionant les estructures que, com la penicilina, han quedat desfasades pel pas del temps.

L'exposició també compta amb la col·laboració especial de la microbiòloga Dra. Julia Sánchez, que aporta una perspectiva científica amb una representació de les quatre generacions de penicilina. A través d’aquesta visió, l'exposició fa un paral·lelisme entre l'eficàcia, o la manca d'eficàcia, d'aquesta substància i la nostra capacitat d'afrontar els reptes contemporanis.

'Lo que fue no es pero es' ens convida, doncs, a observar amb ulls crítics la nostra realitat actual. Les preguntes que planteja són profundes: podem realment millorar les estructures heretades o estem abocats a un procés irreversible de degradació? En un moment de canvi constant, l'exposició és una oportunitat per reflexionar sobre els límits del nostre progrés i les noves formes de resiliència que podríem arribar a desenvolupar.