‘Lo que el flamenco nos enseña’, de Pedro G. Romero

El flamenc, com una força ancestral, travessa segles i fronteres, reflectint la resistència i l'ànima d'un poble. Aquest art, que ressona en l'aire de Sevilla, troba ara un nou espai on desplegar-se. La galeria Alarcón Criado inaugura la nova temporada 2024-2025 amb una proposta especial que combina art i flamenc en un nou espai expositiu. Ubicat al cor de Triana (Sevilla), just davant del Castillo de San Jorge i de l'antiga fàbrica de Ceràmica de Santa Ana, aquest nou emplaçament suposa un punt de trobada entre tradició i contemporaneïtat.

L'obertura, que tindrà lloc el pròxim 21 de setembre, es farà amb l'exposició ‘Lo que el flamenco nos enseña’, de l'artista multidisciplinar Pedro G. Romero. Aquesta exposició marca l'inici d'una nova etapa per a la galeria, i alhora aprofundeix en la complexitat i riquesa del flamenc com a fenomen cultural i social.

‘Lo que el flamenco nos enseña’: una exploració profunda

L'exposició de Pedro G. Romero aprofundeix en els diversos significats del flamenc, no només com a expressió artística, sinó com a forma de vida i de pensar. Des del seu punt de vista, el flamenc és una manera de fer i una forma de viure, no una simple ironia o un comentari superficial sobre la identitat. Per a Romero, el flamenc "no és una nostàlgia d'una infància perduda" ni tampoc una crítica als tòpics més comuns associats a aquesta tradició. El seu interès rau en com aquest art ensenya valors més profunds, sense perdre el sentit pedagògic però ampliant el seu significat a través de l'exposició i la reflexió.

L'exposició inclou diverses col·laboracions amb artistes de renom com María Cabral, Rocío Márquez, Israel Galván, i el Niño de Elche, entre altres. A més, es presenten obres d'artistes com Helios Gómez i Constant Nieuwenhuys, així com un conjunt de treballs creats específicament per a aquesta mostra. Entre les peces més destacades, es troba la sèrie ‘Flamenca’, que reuneix 21 obres en les quals Romero explora les diferents significacions del terme flamenc. Una altra obra rellevant és ‘Banderizas’, que retrata tres amigues de l'artista –María Cabral, Pastora Filigrana i Lorena Padilla–, inspirant-se en la iconografia del barri de Triana i el seu famós pont amb "banderitas gitanas".

El flamenc és present en la seva obra com una constant que ha anat evolucionant amb els anys. Tal com ell mateix ha expressat: "Tot el que es mou, puja i baixa escales, és irremeiablement flamenc", una afirmació que resumeix l’essència de la seva recerca artística. Aquesta nova exposició reflecteix aquesta profunda connexió amb el flamenc, un art que ha influenciat el seu treball des dels inicis de la seva carrera.

A través d’aquestes obres i moltes altres, ‘Lo que el flamenco nos enseña’ busca transcendir la superfície i convida a un viatge per les múltiples dimensions del flamenc: com a art, com a identitat, com a forma de pensar i de viure. El flamenc es converteix en un mitjà per entendre qüestions tan diverses com la iconoclastia, la lluita de classes o la construcció de la memòria col·lectiva.