IX Escola d’Estiu Walter Benjamin 2024: Reflexions sobre progrés i catàstrofe

Del 6 al 8 de setembre de 2024, Portbou ha acollit la IX Escola d’Estiu Walter Benjamin, un esdeveniment dedicat a explorar el pensament d’aquest intel·lectual alemany amb el tema 'Progrés i Catàstrofe: Les fissures de la societat contemporània'.

Organitzat per Pilar Parcerisas (Fundació Angelus Novus), Cari Oriol (Associació Passatges) i Vicent Ordóñez (UNED), aquesta novea edició del Festival d’Arts i Humanitats ha estat un espai clau per a la reflexió acadèmica i cultural sobre les seves idees.

Walter Benjamin (1892-1940) va ser un pensador amb una perspectiva única i independent. Tot i estar immers en els corrents de la seva època, com el marxisme i el materialisme històric, va mantenir una postura crítica cap als partits polítics i la socialdemocràcia del seu temps. En els anys 20 del segle XX, quan el proletariat i el comunisme tenien un paper creixent, Benjamin va optar per una posició al marge de les ideologies polítiques dominants. Va ser un ferm crític del lligam entre feixisme, capitalisme i masses que va emergir al segle XX, així com de l'estetització de la política que el feixisme va promoure. La seva obra 'Sobre el concepte d'Història', escrita en els darrers moments de la seva vida, ofereix una crítica profunda al concepte de progrés com una força potencialment destructiva. Benjamin veia el temps històric com una successió de catàstrofes, una tempesta que amenaça amb col·lapsar-se i que acumula runa, representada per l' “Àngel de la Història”.

Crítica al progrés, crisi ecològica i les avantguardes

En aquesta edició, la IX Escola d’Estiu ha posat un accent especial en la crítica de Benjamin al concepte de progrés i la seva visió imperialista sobre el domini humà sobre la natura al segle XX. Les ponències de Lluís Montull i Paula Kuffer han explorat com el progrés tècnic ha conduït a una explotació desmesurada del medi ambient i ha donat lloc a una crisi ecològica imminent. Benjamin va preveure aquests problemes ecològics, denunciant l’efecte destructiu del capitalisme sobre els recursos naturals. Aquestes idees són particularment rellevants avui en dia, quan les advertències del filòsof sobre els perills del creixement il·limitat ressonen amb les crisis ambientals globals.

Durant aquests dies d’escola d’estiu, s’ha explorat també la relació de Benjamin amb diversos moviments d’avantguarda. La conferència de Maria Mora Tubau ha abordat les connexions de Benjamin amb corrents artístics com la Nova Objectivitat i el surrealisme. Alhora s’han revisat les seves idees sobre la transparència del vidre en Scheerbart i la Bauhaus. Aquestes exploracions han posat de manifest com Benjamin va defensar i, alhora, va criticar aquestes tendències, contribuint a una comprensió més profunda de la seva visió sobre l'art i la modernitat.

Centenari de Kafka i homenatge a Stefan Zweig

En aquesta edició, també s’ha celebrat el centenari de la mort de Franz Kafka. Les activitats sobre Kafka, coordinades amb professorat de la UNED, han destacat la influència mútua entre Kafka i Benjamin, revelant com Kafka servia com a reflexe de les inquietuds existencials de Benjamin. A més, s’ha rendit homenatge a Stefan Zweig amb una lectura dramatitzada de la seva novel·la 'La por', dirigida per Cari Oriol. Aquest homenatge ha permès explorar la pèrdua dels valors europeus que Zweig representava i la seva connexió amb les crisis culturals i polítiques del seu temps.

Presentació del llibre Sonets.

Exposicions, cinema i experiències sonores

L’exposició ‘Les fissures de la societat contemporània', del fotògraf xilè Patricio Salinas, ha estat un dels elements destacats de la programació d'enguany. Aquesta mostra, que es podrà veure fins al 22 de setembre a la Sala de Duanes de l’estació de Portbou, utilitza la imatge de les ruïnes com a metàfora per les idees de Benjamin sobre la història i la catàstrofe.

La producció radiofònica 'Ràdio Benjamin', creada per Claudia Kálász i Detlef Jesgarz, ha oferit una immersió sonora en la vida i el pensament de Benjamin. A més, la projecció del film 'Els no desitjats d’Europa' de Fabrizio Ferraro ha explorat el seu exili, enriquint la comprensió del seu pensament i la seva rellevància actual.

Homenatge poètic com a cleonda

Els actes de cloenda de la IX edició d’enguany, van incloure diversos esdeveniments, destacant especialment la presentació de la primera traducció al català dels Sonets de Walter Benjamin, una obra fins ara poc coneguda dins de la producció del filòsof alemany. Aquesta traducció, a càrrec d'Arnau Ferre Samon, ha estat publicada per la Fundació Angelus Novus i Edicions Reremús, marcant un pas rellevant en la difusió de la seva poesia en català.

Els Sonets, escrits entre 1914 i 1925, reflecteixen un període de gran complexitat per a Benjamin, influenciat per la pèrdua del seu amic Fritz Heinle i per les tensions polítiques del moment. La presentació va comptar amb intervencions d'experts com Claudia Kálász, Cari Oriol Serres, Marc Sagnol i el propi traductor, qui van destacar la importància d'aquesta obra dins del context filosòfic i personal de Benjamin.

L'homenatge poètic va continuar amb un recital al cementiri de Portbou, on es van llegir diversos poemes de Vicenç Altaió, Dolors Miquel, Carles Duarte, Vicenç Llorca, Enric Umbert i Magí Sunyer. També es van incloure textos de Bertolt Brecht i Volker Braun, dedicats a la figura de Benjamin, a més de poemes d'autors com Montserrat Vayreda i Jordi Carrió.

Des de l'Escola d'Estiu es va llegir el manifest que reivindicava el llegat de Benjamin com a lluitador cultural i intel·lectual i no polític, criticant la instrumentalització política de la seva memòria. Finalment, l'acte es va concloure amb una interpretació musical de la soprano de Portbou Rosa Maria Hoces i el violoncel·lista Cesc Corominas.

Rosa Maria Hoces i Cesc Corominas a l'acte de cloenda.