Mariona Moncunill presenta el seu darrer treball 'No vagis a buscar els infants a l'escola'

A partir del 18 de setembre s’inaugura la nova exposició temporal de Palmadotze Galeria 'No vagis a buscar els infants a l’escola' de Mariona Moncunill Piñas (Tarragona, 1984), que es fixa en el territori i el paisatge de la vall del riu Francolí en el seu pas per el Polígon Nord, un dels pols més importants de la indústria química nacional, així com en els imaginaris de futur que es desprenen dels protocols d’emergència i sobre com la vida s’obra pas en la incertesa.

Aquesta exposició forma part d’un projecte de recerca sobre la indústria química del Camp de Tarragona i, en concret, entorn a la crisi de futur que aquesta projecta, o, dit d’altra manera, als imaginaris d’un futur en crisi -ecològica i sanitària- en un territori hipotecat pels interessos econòmics i la incertesa que provoca la falta o opacitat d’informació respecte als efectes directes d’aquesta indústria sobre la vida.

El títol de l’exposició, 'No vagis a buscar els infants a l’escola', és una frase extreta del quart punt del protocol de mesures d’autoprotecció del Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASQTA) que, entre d’altres, busca el confinament de les persones en espais tancats en cas d’emissions de gasos especialment perillosos. Malgrat aquests plans i els simulacres per practicar-ne l’activació són evidentment necessaris, també posen en primera línia en l’imaginari de la població el risc al que estan exposats i la incertesa de quan, on i com passarà la propera crisi.

Això s’evidencia especialment en la vulnerabilitat de voler, però no poder, anar a buscar els propis fills i filles a l’escola i haver de confiar-ne la protecció a l’efectivitat de plans d’emergència que han fallat reiteradament en el passat recent com ara en l’accident d’IQOXE de 2021.

'Tota mena de plantes creixen al voltant de la factoria' (títol provinent d’unes declaracions de l’antic director de l’empresa química IQA a La Vanguardia el 1971) és un conjunt de rajoles fetes a imatge de les rajoles de la casa senyorial Casa Canals de Tarragona. Les rajoles originals mesclen motius florals, animals i decoratius fantasiosos en els que es podria interpretar com una idealització de la unió entre natura i cultura des de la mirada de les classes benestants. En el disseny que es proposa, s’uneixen elements industrials -xemeneies, dipòsits, canonades, fum- del polígon nord amb elements naturals del seu entorn com ara petites flors (Erucastrum Gallicum) i canyís. Amb una voluntat clarament estètica i idealitzant, les rajoles plantegen un imaginari de futur (o de present) de naturalització d’aquest paisatge extrem.

Projectat al fons de la sala, un vídeo a doble pantalla mostra els marges dels camins de l’entorn del riu Francolí en el seu pas pel Polígon Nord. Per altra part, 'MOD series' és una escultura modular de ceràmica que parteixen del disseny de les sirenes d’emergència instal·lades arreu del camp de Tarragona (de la sèrie MOD de la marca Federal Signal). Aquest model de sirena destaca a nivell estètic per ser poc recognoscible com a altaveu per la seva forma poc convencional. Al mateix temps, però, un cop es coneix què són, es converteixen en elements distintius visuals, a més a més de sonors, dels protocols de protecció davant del risc, en aquest cas, químic.

Aquesta obra, feta amb l’assessorament de Julieta Dentone, proposa convertir els set mòduls cilíndrics que formen part d’aquestes torres en un joc de testos de ceràmica que acullen les plantes de l’entorn que les sirenes protegeixen. Durant l’exposició, aquests acolliran una selecció de plantes recollides als marges del Polígon Nord.

Finalment 'Aire sobre el Polígon Nord' una sèrie de 6 fotografies mostra l’aire damunt de les diferents empreses químiques que en formen part. Aquestes són imatges aparentment intranscendents del cel, però busquen captar, de forma infructuosa, els gasos incolors que estan sent o no estan sent emesos en aquell moment per cadascuna de les fàbriques.

Aquesta mostra es podrà visitar fins al 1 de desembre del 2024 a Palmadotze Galeria.

Mariona Moncunill, artista amb projecció internacional

Mariona Moncunill viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la UB. És també doctora en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. Ha cursat part dels seus estudis a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten de l'Haia (Països Baixos) i fet estades de recerca a l’Instituto Tecnológico Metropolitano de Medellín (Colòmbia) i al Institut für Soziologie Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg (Alemanya).

El seu interès en l'anàlisi discursiva i de les formes d’ús i modificació del valor simbòlic l’han portat a treballar amb diferents àmbits com ara l'espai expositiu i la museografia, la infografia periodística, la biblioteconomia i la seva gestió del coneixement o la construcció de la idea de naturalesa a parcs i jardins botànics.

Ha exposat individual i col·lectivament 'A=A, B=B' (Fundació Tàpies, 2023), 'De pelucas, grafitis y libros' (Museo Picasso-Colección Eugenio Arias, 2019), MAC (Mataró, 2017), a la RAER (Roma, 2017), MUSAC (León, 2017), l'Espai 13, Fundació Joan Miró (Barcelona, 2012) i al Convent dels Àngels del MACBA (Barcelona, 2014), entre altres.

A Palmadotze ha participat en diferents projectes com 'Swab 2017' i mostres col.lectives com 'Paisatges. L’estigma d’allò social' (2015) comissariada per Imma Prieto, 'Reset II' (2013) comissariada per Valentín Roma o '4 x 12 i el Gat' (2008) de la mà de Amanda Cuesta.

Moncunill també estarà present a la propera edició del Swab Barcelona Art Fair 2024 al estand de Palmadotze Galeria junt amb els artistes Susanna Inglada i Martí Madaula Esquirol, que es celebrarà del 3 al 6 d’octubre del 2024 a Barcelona.