Una visita a Gilbert & George

Una casa de Gilbert & George està situada al número 8 del carrer Fournier de Londres. Viuen al mateix lloc des dels anys seixanta. L’han restaurada amb els mobles originals del segle XVIII i hi guarden col·leccions diverses de ceràmica i orfebreria del segle XIX. Hi tenen una cuina que no han utilitzat mai, ni una sola vegada, i només serveix de magatzem de te, cafè i llet.

Tots els àpats els fan en un restaurant a vint minuts a peu, sempre el mateix. Ens expliquen que fa anys van comprar l’immoble del número 12 del mateix carrer, que ara utilitzen per a convidats, i que durant molt de temps van intentar comprar el número 10, però els demanaven massa diners i van decidir, amb el pragmatisme que els caracteritza, desistir “per sempre” i oblidar-ho. Al fons de la casa, en un pati bastant gran, hi han construït el seu estudi, fet de dues naus idèntiques que es comuniquen entre si. Es vanten que absolutament tot el procés de fabricació de les seves obres (“excepte l’emmarcament”) es fa allà dins en aquell estudi: això inclou la creació d’imatges, sempre a partir de fotografies fetes per ells (afirmen que mai s’han apropiat d’una sola imatge feta per una altra persona, cosa insòlita a l’època d’internet), la seva manipulació amb sofisticats programes d’edició per crear estranyes i xocants textures i combinacions, i finalment també la seva impressió.

Totes les imatges que després serviran de base per a la seva manipulació estan catalogades en carpetes infinites que anomenen l’“alfabet”. I totes les seves exposicions estan preparades amb minucioses maquetes a escala (amb els quadres penjats, lògicament) que conserven des de l’inici de la seva carrera. Encara més pragmatisme: amb aquesta obsessió per fer-ho tot ells i allà dins, m’expliquen que no tenen res penjat al núvol (no volen que ningú tingui accés a les seves bases de dades visuals, ni a les seves obres acabades) i ho conserven tot en els seus propis servidors, “tres d’idèntics, per seguretat”, repartits en diferents llocs secrets de la ciutat. La visita s’allarga un parell o tres d’hores. Ens assaiem una estona i parlem tranquil·lament. Espero que ens serveixin champagne Ruinart com creia que tenien el costum de fer, encara que ells no en beguin (els encanta aquesta marca pel nom, “Ruin-Art”), però només porten aigua. Ens demanen notícies de París i de Barcelona i afirmen que Londres es manté en bona forma, són molt optimistes amb la ciutat i Anglaterra en general. Després fan una parell o tres de comentaris políticament incorrectes, similars als que ja els han portat algun disgust, i la visita s’acaba.