INSPAI. La història en imatges

“La memòria és la preservació interior del passat,

però també és l’única cosa que dona alguna llum al present

i algun sentit als possibles futurs”.

El tramvia groc. Joan F. Mira

Quantes imatges revenen amb l’esclat d’un gra de raïm a la boca, amb l’olor d’un perfum, amb el so d’una melodia o amb el frec d’un dit a la pell? Quants records evoquen aquelles imatges que, clavades a la retina, ens retornen a llocs i moments? Quantes imatges hem oblidat fruit de la memòria selectiva? Quantes ens en caldrien per parlar de memòria? Quanta memòria necessita el nostre disc dur per no oblidar la memòria?

Si les imatges són un interruptor que activa vivències, recupera records oblidats i són l’eina que promou el discurs històric que forma part de la memòria individual i col·lectiva, és necessari fomentar i difondre la tasca dels equipaments que vetllen pel patrimoni fotogràfic i audiovisual.

INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, és aquest servei públic (tan necessari) que es caracteritza per ser un dels pocs equipaments de les comarques de Girona dedicats específicament a la recollida, el tractament, la conservació, la difusió, la creació i la promoció de la imatge fotogràfica i audiovisual.

El gran valor d’INSPAI és la tasca que porta a terme en l’àmbit patrimonial amb l’adquisició, el tractament, la conservació i la difusió dels fons fotogràfics, i l’aposta que l’equipament ha fet en l’àmbit de la promoció relacionat amb la creació, la formació i la difusió de la imatge contemporània.

Conservació patrimonial

Tot i que INSPAI gestiona més d’un milió i mig d’imatges, en aquests moments n’hi ha més de 192.000 disponibles al web que es poden cercar des d’un àmbit temàtic, geogràfic o cronològic.

El centre disposa d’un servei d’assessorament tècnic que dona suport als ajuntaments dels municipis gironins i altres centres i equipaments culturals en la gestió dels seus fons d’imatges; d’un servei de difusió i comunicació que d’una banda dona suport als fotògrafs perquè desenvolupin els seus projectes i, de l’altra, difon les activitats i tasques dutes a terme pel Centre de la Imatge; d’un servei de consulta i préstec que permet consultar els fons i les col·leccions fotogràfiques i audiovisuals del centre; del Servei Arxiu d’Imatges Emili Massanas i Burcet, que recull el patrimoni documental d’imatge fixa i en moviment de les comarques gironines i en realitza el tractament arxivístic, la preservació i la conservació; d’un servei de reproducció i tractament digital que s’encarrega de conservar i difondre les imatges dels fons i les col·leccions del centre; d’una biblioteca i hemeroteca especialitzada en el món de la imatge, en fotografia patrimonial, artística o documental, en la tècnica fotogràfica i en els centres de fotografia, on es poden consultar catàlegs d’exposicions i documents sobre les arts visuals i la gestió cultural, i d’un servei de formació que organitza cicles de cursos, conferències, tallers i jornades tècniques amb l’objectiu de formar sobre la tècnica fotogràfica i artística, els aspectes legals i els aspectes relacionats amb la preservació i la conservació de les imatges.

Millán Miquel. Exposició Coexistir de Pau de la Calle, guanyador del premi Joves fotògraf(e)s de Catalunya XXI (2023), a la Casa de Cultura de Girona, 2023. Font: INSPAI. Diputació de Girona.

Mirades contemporànies

Un dels trets diferencials d’INSPAI és que aposta per una mirada contemporània amb el Programa Joves Fotògraf(e)s de les Comarques Gironines, amb l’objectiu d’impulsar la fotografia artística i documental, donar suport a la creació, estimular els fotògrafs a desenvolupar projectes i promoure l’obra de creadors audiovisuals.

El programa aconsegueix crear un espai de trobada de l’obra de diferents fotògrafs, fomentar la creació fotogràfica i acostar al gran públic la fotografia des de tots els vessants perquè gaudeixi de les tendències de la producció fotogràfica actual. Per als autors, vol ser una eina de promoció i projecció dels professionals de la fotografia i, en especial, dels nous talents joves en l’àmbit local, nacional i internacional. Per als municipis, vol ser un suport als ajuntaments amb una oferta cultural que promou una exposició itinerant i el catàleg corresponent, i ingressa a la Diputació de Girona l’obra de joves fotògrafs per incrementar el fons fotogràfic d’INSPAI. L’exposició i el catàleg es presenten a diferents festivals de les comarques de Girona i travessen fronteres fent-se visibles al VISA OFF de Perpinyà.

Set de digitalització del Centre de la Imatge. Font: INSPAI. Diputació de Girona

L’INSPAI el 2024

INSPAI ha programat una agenda d’activitats extensa pel 2024, entre les quals destaca l’exposició Fotògrafes, que ofereix una recopilació de les creacions de 23 fotògrafes afiliades al Sindicat de la Imatge UPIFC; la convocatòria de la 22a edició del Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya; la publicació de l’onzè volum de la col·lecció Quaderns de Fotografia del fons fotogràfic donat pel fotoperiodista Marçal Molas i Vidal; exposicions de fotografia VISA pour l’IMAGE en col·laboració amb el Centre International du Photojournalisme de Perpignan (CIP) i la Casa de Cultura; la tercera edició del Cicle triangular, en el qual es proposa reflexionar sobre la fotografia documental i el fotoperiodisme; a l’octubre es presentarà el projecte guanyador del XXII Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya amb una exposició i la publicació d’un catàleg; l’exposició i conferència d’heliogravats de Carles Mitjà, i la itinerància durant tot el 2024 de les exposicions del Premi Joves Fotògraf(e)s: Pau de la Calle, amb Coexistir, i Anna Lofi, amb Paredadors i pedrers, en perill d’extinció. Menorca, paisatge de pedra seca, un patrimoni cultural.

El valor de la imatge

INSPAI recupera memòria en un moment en què la digitalització té un paper clau en la conservació i la difusió de les imatges, però estudis demostren que, paradoxalment, la imatge digital està sotmesa a un perill important de pèrdua si es continuen desatenent les necessitats especials de conservació i preservació que requereix per tal que la imatge com a font d’informació pugui ser recuperable en el futur. En un moment en què tot és al núvol, cal vetllar perquè no ens voli la memòria.