El reconegut historiador de l'art Santiago Alcolea ha mort després de batallar durant deu anys contra el càncer. Amb una trajectòria professional que va deixar una empremta profunda en el món de l'art, Alcolea va ser durant quaranta anys el director de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, institució a la qual es va unir el 1977 gràcies a la seva connexió amb el seu mestre, Josep Gudiol Ricart. Sota la seva direcció, la Casa Amatller va viure la seva reobertura, esdevenint un referent de la conservació i difusió del patrimoni artístic.
Santiago Alcolea és recordat pel sector artístic com un gran coneixedor del patrimoni cultural de Catalunya. Va ser el responsable de l'inventari de béns mobles de l'església i va exercir com a assessor de la Generalitat en matèria de patrimoni. La seva influència també va ser notable a nivell internacional, on va cofundar i dirigir l'Associació Internacional de Centres de Recerca en Història de l'Art.
Autor prolífic, Alcolea va publicar importants obres sobre la pintura gòtica, barroca i romànica catalana, destacant especialment les seves investigacions sobre artistes com Marià Fortuny. Una de les seves contribucions més rellevants és la monografia que va realitzar sobre el Museu del Prado, considerada una obra clau en l'estudi d'aquesta institució.
Amb la seva mort, el món de l'art perd un dels seus grans erudits i defensors del patrimoni cultural, que va dedicar la seva vida a la investigació i a la preservació de la història de l'art.