8a edició del Festival Panoràmic

Panoràmic, festival de Cinema, Fotografia i més creix i s’expandeix. El festival amplia el número de dies, de ciutats i d’activitats programades. Panoràmic 2024 celebra la seva 8a edició del 10 d’octubre al 29 de desembre, inaugurant les exposicions a Granollers el 10 d'octubre, de Barcelona el 24 d'octubre i de Terrassa el 14 de novembre.

A Granollers, Panoràmic se celebrarà, com és habitual, en diferents espais de Roca Umbert Fàbrica de les Arts -La Tèrmica, Espai d’Art, Nau Dents de Serra i espais exteriors de la fàbrica-, al Museu de Ciències Naturals, al Cinema Edison, a l’Adoberia, al Refugi Antiaeri i a alguns carrers de Granollers. A Barcelona el festival se celebrarà a la Fundació Lluís Coromina - Espai Isern Dalmau, al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), a l’Arxiu La Casa de l’Ardiaca, a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya i al Centre de Fotografia KBr - Fundació MAPFRE, que acollirà el cicle de conferències amb autors i autores d’aquesta edició del festival. A Terrassa, el festival s’instal·larà a la Sala Muncunill i a l’Arxiu Tobella.

El festival, que pretén ser un punt de trobada entre la imatge fixa i la imatge en moviment, amb disciplines que van de la fotografia al cinema, el vídeo, la instal·lació i altres pràctiques visuals contemporànies, comptarà, amb exposicions, projeccions, debats, tallers, visites guiades i conferències en els diferents espais culturals de les tres ciutats.

La Ucraïna conceptual del fotògraf Boris Mikhailov

El festival Panoràmic dedica una exposició a Boris Mikhailov (Járkov, Ucraïna, 1938), un dels darrers grans fotògrafs del nostre temps. Durant més de sis dècades, el fotògraf ucraïnès, poc vist i conegut al nostre país, ha creat una fotografia provocadora que reflecteix l'avenç del seu país. Emmarcat al corrent de fotografia conceptual, que s'oposa al realisme imposat per l'URSS, la seva màxima ha estat sempre la subversió, la representació d'una frontera entre la realitat i la ficció del patiment del seu poble, a través d'obres diferents, pintant les fotografies o donant un nou tractament a imatges antigues.

Boris Mikhailov no és un fotògraf documentalista. L'autor sempre ha creat una realitat alternativa, rebutjant el caràcter documental ultrarealista de les seves imatges, ja que mai ha amagat que pagui els seus models per posar o que alteri les imatges. Aquesta praxi expressa la seva visió política i social, representant "la pobresa, el dolor, l'abandó, l'animalitat, el detritus" que pateix l'ésser humà quan arriba el capitalisme.

El festival Panoràmic inaugura "La penúltima temptació d'un fotògraf indomable", una mostra de gran format comissariada per Iván de la Nuez, que il·lustra el retorn del fotògraf a la seva Ucraïna natal, avui en runes. L'exposició il·lustra el retorn del fotògraf a un crematori a mig fer i abandonat a la Kíev soviètica, un retrobament amb la degradació, física i arquitectònica, igual de contundent que la de la Ucraïna postcomunista. L'exposició, muntada en forma de 35 díptics de grans dimensions, fa una combinació entre present i passat, i insinua un futur poc encoratjador.

Boris Mikhailov ha estat guardonat, entre altres, amb el premi Hasselblad i el premi Citibank Private Bank Photography Prize.

Boris Mikhaïlov. La penúltima temptació d’un fotògraf indomable

Retorn a les creences ancestrals a partir de la Sud-àfrica postaparheid

Amb l'objectiu de fugir d'un plantejament eurocentrista, la programació de Panoràmic 2024 mira cap a l'hemisferi sud. L'artista multidisciplinària sud-africana Thania Petersen (1989, Cape Town), per primera vegada amb una exposició individual a Espanya, aborda a través de la fotografia, la performance i la instal·lació la complexitat de la seva identitat a la Sud-àfrica contemporània. L’exposició, titulada “Vannie Kaap” (“provinent de Cape Town" en dialecte col·loquial africà de la regió), fa un viatge des de les creences ancestrals i fins a l'actual Cape Town postaparheid, amb l'objectiu de ressuscitar relats esborrats i reviure figures del passat. Col·labora amb artesans, músics i cors sufís d'Àfrica i Àsia per dissoldre les fronteres imposades pel colonialisme i tornar a establir narratives històriques, ara explicades amb compassió i resistència, no amb conflicte. Crítica amb la islamofòbia contemporània, posa de manifest el llegat perdurable del colonialisme, l'imperialisme europeu i nord-americà i l'auge de les ideologies de dretes, així com les implicacions culturals del consumisme occidentalitzat.

Comprendre el teler indígena des de la perspectiva de codis i algoritmes

L'artista boliviana Aruma, teixidora que treballa amb tècniques tèxtils tradicionals andines, presenta "Illasamay. Teixits d'energia resplendent", una mostra que exposa diferents obres tèxtils de tradició mil·lenària i les revitalitza amb la incorporació de materials moderns com fibres sintètiques, LEDS i processos electroquímics i interactius per mostrar com flueix l'energia entre les fibres. Aruma, que exposa per primera vegada a Espanya, presenta una proposta artística que fusiona l'experimentació amb la investigació històrica, arqueològica i antropològica. L'artista, que ha treballat amb teixidores de tota Llatinoamèrica, especialment amb mestres teixidores aimares i quítxua, està especialitzada en el teler de cintura, en el qual el teler penja de la branca d'un arbre d'un extrem i de l'altre està lligat a la cintura de l'artista, un moviment circular que el dota d'energia i part d'un ecosistema viu.

Thania Petersen. Valley of the Waves, 2023
 

El barri com a sinònim de jerarquia social

Panoràmic file, el projecte que convida artistes a treballar amb arxius històrics de Granollers, Barcelona i, com a novetat Terrassa, amb l'objectiu d'activar els seus fons i fer-los visibles, comptarà amb intervenció de l'artista visual Ro Caminal (Barcelona, 1966) a l'Arxiu Tobella, que preserva i difon un fons documental i gràfic sobre la història de la ciutat de Terrassa. La mostra, titulada "Distanciaments", versa sobre la ubicació tradicional dels habitatges socials als marges de la ciutat, una desconnexió geogràfica que crea una jerarquia entre nucli i perifèria urbana que reprodueix i manté les distàncies socials. Tant els immigrants de nova arribada, com les capes mitjanes de la població autòctona tenen dificultats per accedir a l’habitatge. Una especulació iniciada durant la dictadura i que avui segueix més vigent que mai, amb l'agreujament que ara es disposa d'un parc d'habitatge nombrós i buit.

El Montseny, de l'idil·li del segle XX a l'estrès actual

L'artista Enric Maurí (Cardedeu, 1957) presenta "Ombres i clarianes", un diàleg entre la part de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya que fa referència al Montseny, i dos projectes que l'artista va fet sobre l'espai natural. El projecte contraposa un Montseny idíl·lic, fotografiat a principis i a mitjan segle XX pels socis del CEC, amb un Montseny estressat que suposa ser un dels pulmons verds de l'àrea d'influència de la ciutat de Barcelona. 

Enric Maurí. Ombres i clarianes. Instal·lacions furtives, Sant Celoni, 2013

Projectes finalistes de l’Open Panoràmic L’Open Panoràmic, la convocatòria artística destinada a autors nacionals i a obres en format audiovisual basades en fotografies, vídeos, textos, infografies, webdocs o la hibridació d'algunes d'aquestes tècniques, anuncia els autors i autores finalistes.

Les 8 obres finalistes seran exhibides a La Capella de Barcelona i formaran part de la programació de la Secció Oficial del festival. El visionat dels projectes seleccionats, concebut com un punt de trobada entre creadors i agents culturals, experts del món de l’art i públic, comptarà i amb la presència de comissaris internacionals, que també mostraran una selecció d’artistes dels seus països.

La convocatòria d’enguany, coordinada per Houari Bouchenak i Xavier de Luca de l’Associació Jiser, ha rebut més de 50 propostes. Els autors i autores finalistes són: Joel Jiménez Jara, Ramon Guimarães, Carmen Isasi, Izaro Ieregi, Jean-Matthieu Gosselin i Ullic Morard, Miquel García, Aitana López i Osvaldo Cibils.