Tinglado 1 inaugura el 25 de juliol l'exposició, comissariada per Ramon Casalé Soler, Santiago Arranz. Entre l'art i la literatura. La mostra es podrà visitar fins al 8 de setembre.
Com escriu Ramon Casalé Soler: "Santiago Arranz sol treballar des d’una òptica consideradament singular, ja que la majoria de les obres tenen un simbolisme especial a partir de les emocions, els sentiments i sobretot els estats d’ànim que orbiten en consonància amb un conjunt d’alfabets esquemàtics i antropomorfes que es transformen en un metallenguatge específic, on la natura -el món vegetal, l’animal o el mateix paisatge- i el cos humà fragmentat esdevenen aparences o formes, des d’una perspectiva que conjuga la figura amb l'abstracció l’abstracció geomètrica.
L’artista divideix l’espai expositiu en tres apartats, relacionant les obres amb determinats textos literaris, el món de l’exili i els llibres d’artista –en col·laboració amb diversos autors–. En tots ells s’adverteix l’atracció i fascinació que li produeixen alguns dels personatges que hem esmentat anteriorment juntament amb autors com Gérard Georges Lemaire –a través de Les cafés littéraires i el Bestiare-, François Cheng –El exilio como posibilidad de una lengua nueva–, Stefan Zweig –El exilio como fracaso y suicidio– o el mateix Antonio Machado –El exilio como melancolía interior–.
Aquesta dicotomia entre obra plàstica i literària és un compendi d’aspectes, anècdotes i situacions que apareixen en els llibres d’aquests extraordinaris escriptors, poetes i filòsofs dels quals Santiago Arranz ha sabut traslladar acuradament els seus treballs, deixant constància que la paraula i la imatge serveixen per copsar la realitat o irrealitat de qualsevol circumstància que succeeix al seu entorn més proper o no, però que per a l’artista té un significat diferencial i gradual, i per tant cal mostrar-lo tal com ho percep, i la millor manera de comprovar-ho és contemplant Santiago Arranz. Entre l’art i la literatura."