CCCB presenta la retrospectiva 'Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar'

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) enregistra a l'exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar l'àmplia obra pluridisciplinària de la que va ser fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague, i descobreix al públic una dona compromesa i molt lligada a l'art canònic.

L'exposició és una adaptació ampliada de la mostra Viva Varda!, concebuda i produïda per la Cinémathèque française de París en col·laboració amb Ciné-Tamaris i la contribució de Rosalie Varda i Mathieu Demy, i que està comissariada per Florence Tissot, amb la direcció artística de la filla d'Agnès Varda, Rosalie Varda, i l'assessorament local de la crítica cinematogràfica Imma Merino.

Precursora del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, Agnès Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) va ser una de les poques dones directores de la seva generació capaç de consolidar una carrera de llarg recorregut, amb més de quaranta pel·lícules, entre llargmetratges i curts i entre la ficció i el documental, al cinema analògic i al digital, en què va trencar normes i clixés i sempre es va voler renovar.

Agnès Varda al seu estudi de la Rue Daguerre, 1955. Succession Agnès Varda

La mostra, que s'exhibirà al CCCB fins al 8 de desembre, celebra la trajectòria i el talent d'un artista que va experimentar amb múltiples suports i llenguatges artístics. A més dels materials de l'exposició original, s'hi inclouen quatre instal·lacions creades per Agnès Varda, sales de projecció per veure íntegrament curtmetratges fonamentals de la seva filmografia, un reportatge fotogràfic inèdit del seu viatge a Catalunya el 1955, així com materials que mostren la relació entre artistes catalans i lobra de la cineasta.

En concret, es revela com alguns artistes catalans van ser referents per a la creadora (Dalí, Tàpies, Barceló) i com creadors i creadores del país han estat influenciats per la seva obra, incloent una peça de la cineasta Mercedes Álvarez especialment creada per a l’exposició. En aquest sentit, l’exposició inclou, entre d’altres, obres de Joan Fontcuberta, Miquel Barceló, Antoni Tàpies, Isa Feu, Isaki Lacuesta i Niki de Saint Phalle.

La creadora original i atrevida va experimentar amb múltiples suports i llenguatges de l'art. Per això a l'exposició es reivindica aquest tarannà i s'hi poden veure tota mena de materials provinents de l'exposició original, quatre instal·lacions creades per Agnès Varda i sales de projecció per veure íntegrament curtmetratges fonamentals de la seva filmografia.

A l’exposició es presenten per primer cop a Catalunya quatre de les instal·lacions de Varda, a més d’una selecció de curtmetratges imprescindibles de la seva filmografia, que es poden visionar en sales de projecció dins l’espai expositiu.

En el recorregut el visitant poden endinsar-se en la fascinant vida d'Agnès Varda, marcada per la seva carrera de fons per fer cinema amb pocs recursos i reconeixement i pels viatges, els fills, les amistats i les relacions diverses que va mantenir. Varda va ser protagonista de l’efervescència social i política del seu temps: el feminisme, el moviment hippie o la lluita dels Black Panthers. I es va relacionar tant amb artistes i actors famosos com amb persones anònimes  i marginals, a qui va voler representar i dignificar en les seves pel·lícules.

Per reivindicar la curiositat i el caràcter juganer d’Agnès Varda, s'ha creat el Laboratori Varda, un espai per endinsar-se en l’imaginari de l’autora o descobrir la seva fascinació pels gats, els miralls i les platges. La directora artística de l'exposició i filla d’Agnès Varda, Rosalie Varda, ha celebrat que amb la mostra més important feta per la seva mare es pot veure el llegat a base de “llibertat”, “curiositat” i “amor pels altres”. Varda ha opinat que és un llegat molt ric que ha arribat a moltes generacions i que ha abraçat qüestions com el feminisme.

Agnès Varda. Fotografia del set de Cléo de 5 a 7, con Corinne Marchand, 1961. Ciné-Tamaris

Per Varda el recorregut a l'exposició permet descobrir les tres grans facetes de l'artista: els inicis com a fotògrafa, quan va ser cineasta i quan va experimentar com a artista plàstica. També ha dit que l'obra travessa tot el segle XX i les transformacions tecnològiques del moment.

Abans de transitar per les diferents facetes de la vida i l'obra de Varda, l'exposició arrenca amb un viatge a l'univers Varda a través de la seva instal·lació Bord de mer (2009) i d’una peça audiovisual creada especialment per a l’ocasió per la cineasta Mercedes Álvarez.

En el primer apartat es presenta una selecció de fotografies de Varda, algunes pràcticament mai vistes abans, incloent retrats a amics i artistes i autoretrats, així com la sèrie fotogràfica inèdita del seu viatge a Catalunya l’any 1955, en el qual va retratar Dalí. També s’inclou la seva instal·lació 'Ulysse' (2012).

Posteriorment, per reivindicar el seu estil propi, es poden veure íntegrament els curtmetratges de Varda L'Ópera-Mouffe i 7 P., cuis., s. de b... (à saisir), i conèixer films claus de la seva filmografia, com són La Pointe Courte, Cléo de 5 à 7 o Sans toit ni loi. També s’inclou l’obra de la historietista catalana Isa Feu, influenciada per l’artista.

Per abordar la joventut i els orígens grec de Varda, un altre apartat de l'exposició exposa la seva relació amb el teatre, la Nouvelle Vague, Jacques Demy, els actors i les actrius, els infants, el món de l’art i els gats.

L'exposició es completa amb una zona on mostra els viatges de Varda a la Xina de Mao Tse-tung i la Cuba de Fidel Castro, a Los Ángeles de l’explosió contracultural i dels murals urbans, i els seus viatges per França retratant espigoladors i espigoladores o amb el fotògraf i artista urbà JR. Finalment, hi ha un espai on s'hi pot veure la Verda més feminista, lliure i alegre amb instal·lacions com Les Veuves de Noirmoutier (2005).